Forts de Loreto i Guadalupe
Els forts de Loreto i Guadalupe són unes antigues edificacions militars que es troben a la ciutat de Puebla. Originalment es tractaven de capelles construïdes a la part alta del turó Acueyametepec, que van ser reconstituïdes a principis del segle xix com a fortificacions amb finalitats militars. Van servir com a escenari principal tant de la batalla com el setge de Puebla, durant la intervenció francesa a Mèxic. Declarats com a patrimoni històric de Mèxic, actualment allotgen museus.
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Fortalesa | |||
| Construcció | Ermites: segle xvi Ús militar: 1816 - | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | Arquitectura militar | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Localització | Puebla de Zaragoza | |||
| ||||
Història modifica
Ermites modifica
Els forts s'ubiquen a la zona nord-oriental de Puebla, a un turó conegut com a Acueyametepec durant l'època prehispànica. Al segle xvi, frares franciscans van construir-hi una ermita a la cara est del turó, que més tard va ser ampliada a temple sota l'advocació de Sant Cristòfor. Finalment va passar al control dels pares betlemites, pel que a la zona se'l va conèixer com a turó de Betlem. A la cara oest es va erigir un altre temple, al qual se li va assignar l'advocació de la Mare de Déu de Loreto, mentre que el temple originari va passar a dedicar-se a la Nostra Senyora de Guadalupe.
Ús militar modifica
El 1816 l'intendent espanyol Ciriaco del Llano va ordenar construir muralles de pedra amb revestiments de calç al voltant dels temples, amb l'objectiu de convertir-los en posicions militars per prevenir atacs a Puebla de part de grups insurgents. Les ermites es van utilitzar a partir de llavors com a polvorins. En el cas de Loreto, a causa de l'estat de l'ermita, va ser necessari reparar els murs, les rampes i l'edifici central.[1] A Guadalupe es va demolir l'ermita i es van fer recanvis subterranis d'una volta i un aljub.
Entre els forts hi ha una separació de 928 metres en línia recta. No són de molta grandària a causa de les característiques del terreny. En el cas de Loreto, posseeix baluards circulars i no té fossat, mentre que Guadalupe té dos petits baluards.
Lluites per Puebla modifica
Per la seva importància estratègica, durant la intervenció francesa els forts van servir com a caserna d'operacions de l'Exèrcit d'Orient mexicà i punt central de les batalles que es van lliurar a Puebla. Per la seva ubicació i les defenses que es van concentrar en el seu torn, els forts van representar la «porta» de Mèxic: si queien, la rendició de Puebla era inevitable i, com a conseqüència, s'obria el pas franc cap a la ciutat de Mèxic. Per això les forces franceses els van atacar en primer lloc durant la batalla del 5 de maig de 1862, i l'any següent, enfortits i amb un contingent molt més nombrós, els van sotmetre a un bombardeig sense misericòrdia fins a deixar-los convertits en ruïnes.
Llegat modifica
El 1930 els forts i la zona limítrofa al turó van ser declarats propietat de la nació al servei del poble, i a Loreto es va construir un Museu de Guerra. El 1962, amb motiu del centenari de la batalla, el museu es va ampliar i es va dotar de serveis a l'àrea del parc. Actualment, a la Zona Històrica dels Forts s'ubiquen també un Museu Regional de l'Institut Nacional d'Antropologia i Història, l'Auditori de la Reforma i la Casa Puebla. A més, a un costat se situa el Centre d'Exposicions de Puebla i un monument on reposen les restes d'Ignacio Zaragoza i la seva dona Rafael Padilla.
Referències modifica
- ↑ Fuerte del Cerro de Loreto (en castellà). México Real, 22/09/2011.
Enllaços externs modifica
- Fort de Guadalupe (castellà)
- Batalla de Puebla (castellà)
- «RMV privatitza els forts de Loreto i Guadalupe» Arxivat 2016-03-04 a Wayback Machine. (castellà)