Viquipèdia

Fortunio Bonanova

actor i cantant d'òpera mallorquí

Fortunio Bonanova, pseudònim de Josep Lluís Moll (Palma, 13 de gener de 1895 - Woodland, Califòrnia, 2 d'abril de 1969), va ser baríton, actor de cinema i teatre, productor, director, amb aparicions notables a televisió com a convidat i va participar amb funcions diferents a alguns films i sèries de televisió, ballarí, dramaturg, i novel·lista. Segons Lluis Fàbregas Cuixart, el pseudònim Fortunio Bonanova corresponia al seu desig de cercar fortuna i a l'estimació pel barri de la Bonanova, de Palma.

Infotaula de personaFortunio Bonanova

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(ca) Josep Lluís Moll Modifica el valor a Wikidata
13 gener 1895 Modifica el valor a Wikidata
Palma (Mallorca) Modifica el valor a Wikidata
Mort2 abril 1969 Modifica el valor a Wikidata (74 anys)
Woodland Hills (Califòrnia) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Activitat
Ocupacióactor, director de cinema, escriptor, actor de cinema, cantant d'òpera, productor de cinema Modifica el valor a Wikidata
Activitat1922 Modifica el valor a Wikidata –
GènereÒpera Modifica el valor a Wikidata
Nom de plomaFortunio Bonanova Modifica el valor a Wikidata
VeuBaríton Modifica el valor a Wikidata

InstrumentVeu Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0093769 IBDB: 66907 AFI: 51985 TMDB.org: 14979
Last fm: Fortunio+Bonanova Find a Grave: 7014629 Modifica el valor a Wikidata

Biografia modifica

Fortunio Bonanova va ser telegrafista de professió. Estudià música amb l'italià Giovachini. Primer estudià a Madrid i després a París. L'any 1921 debutà com a cantant amb la romança de Tannhäuser, al Teatre Principal de Palma. Aquell any, amb Jorge Luis Borges i alguns intel·lectuals mallorquins, signà el Manifiesto del Ultra, utilitzant el pseudònim amb què es feu famós. Aquell any també debutà amb el film Don Juan Tenorio sobre l'argument de José Zorrilla, dels germans Ramon i Ricard de Baños, en blanc i negre i muda, que va ser presentat l'any següent a Nova York i a Hollywood. El 1924 dirigí la pel·lícula muda Don Joan.

El 1927 actuà a la pel·lícula Love of Sonya d'Albert Parker, amb Gloria Swanson. Fins a l'any 1932, participà, amb petits papers, en produccions a Hollywood, al costat d'artistes com Joan Bennett i Mary Astor. En aquella època interpretà a Nova York algunes òperes i sarsueles com La canción del olvido, La duquesa del Bal Tabarin, Los gavilanes i La montería.

El 1932 actuà a Careless Lady, dirigida per Kenneth Mackenna, fent el paper de Rodríguez. Aquest mateix any participà com a Pietro Rafaelo el pianista, a A Successful Calamity, de John G. Adolfi. El 1934 torna a Espanya i col·labora a la pel·lícula El desaparecido d'Antonio Graciani, on feia de primer actor. El 1935 actuà al musical de Máximo Nossik Poderoso caballero, també com a primer actor.

El 1936, a causa de la guerra civil, torna als Estats Units i participà en el film Capitán Tormenta, de Jules Bernhardt, fent el primer paper, «Capitan Bill». Aquest mateix any participà en El carnaval del diablo de Carlos F. Borcosque, on feia el paper de protagonista; i a El castigador castigado, de Ricard de Baños, en un dels primers papers. El 1938 participà a Romance in the Dark. El 1938 fa el paper de Barrera a Tropic Holiday de Theodore Reed. Aquest mateix any va fer un paper menor a Bulldog Drummond in Africa, dirigida per Louis King. El 1939 fa de primer actor a La Inmaculada, de Louis J. Gasnier.

A partir de 1940 una intensa activitat fílmica el fa col·laborar en més de quaranta pel·lícules, a I Was an Adventuress, Down Argentine Way, The Mark of Zorro, totes tres el 1940. That Night in Rio, They Met in Argentina, el 1941. També participà com a secundari a Citizen Kane, d'Orson Welles, on feia el paper de «Signor Matiste». Blood and Sand, Moon Over Miami, Unfinished Business, Two Latins from Manhattan, Yank in the RAF, totes el 1941. Mr. and Mrs. North, Four Jacks and a Jill, Obliging Young Lady, Sing Your Worries Away, Larceny Inc., Gil Trouble, Black Swan, el 1942. Hello, Frisco, Hello, el 1943. Five Graves to Cairo, estrenada a Espanya amb el títol de Cinco tumbas al Cairo (1943); i Dixie. Així mateix a For Whom The Bells Tolls (1943) de Sam Wood, doblada al castellà com Por quién doblan las campanas, fent el paper de «Fernando». El mateix any va participar en The Song of Bernadette. El 1944 va participar a The Sultan's Daughter, Ali Baba and the Forty Thieves, My Best Gal, Falcon in Mexico, Double Indemnity (Perdición), Mrs. Parkington, Brasil.

El 1945 actuà a Where Do We Go from Here?, A Bell for Adano, Man Alive, Hit the Hay, Red Dragon, The Sailor Takes a Wife. El 1946 fa Pepita Jiménez, Monsieur Beaucaire. [[The Sun Also Rises]] (Fiesta) de l'any 1947. El mateix any La diosa arrodillada, El fugitiu i Rose of Santa Rosa. Romance on the High Seas, Angel of the Amazon, Adventures of Don Juan, l'any 1948. Bad Men of Tombstone i Whirpool el 1949. Nancy Goes to Rio, September Affair, el 1950. Havana Rose (1951). Thunder Bay, Moon Is Blue, So This Is Love (The Grace Moore Story, al Regne Unit), Perseguida, Conquest of Cochise i Die Jungfrau auf dem Dach, del 1953. New York Confidential, Kiss Me Deadly, a la sèrie de televisió The Count of Monte Cristo, el 1955. El 1956 actuà a Jaguar; i el 1957 a An Affair to Remenber.

El 1959 feu un paper a Thunder in the Sun. A Espanya actuà a la pel·lícula rodada a Eivissa, el 1961, Los tres que robaron un banco. Al film de John Ford L'home que va matar Liberty Valance, del 1962. L'any següent (1963) participà a Running Man de Carol Reed, amb dos actors espanyols que després tendrien molt de nom: Fernando Rey i Juanjo Menéndez. El 1964 participà en la pel·lícula La muerte silba un blues de Jesús Franco; i el 1967 a The Million Dollar Collar.

Va participar en unes 80 pel·lícules, encara que en algunes, les escenes on sortia no van ser posades a la versió final. També va fer de conseller tècnic a Blood and Sand (1941) (no sortia als crèdits), com a productor a La Inmaculada (1939), i com a director a Don Joan (1924). A la televisió va actuar com un convidat notable en set ocasions i va actuar a la pel·lícula Ballad of Hector, the Stowaway Dog (1964) feta per a la televisió, on tenia el paper d'inspector.

Morí a causa d'un vessament cerebral.

La seva tomba és al Holy Cross Cemetery de Culver City, al comtat de Los Angeles.

Filmografia modifica

Com a actor modifica

Com a productor modifica

Com a realitzador modifica

Bibliografia modifica

Aquest article té bibliografia, però no se sap quina referència verifica cada part.
Podeu millorar aquest article assignant cadascuna d'aquestes obres a frases o paràgrafs concrets.
  • Catalina Aguiló, i J. A. Mendiola: Fortunio Bonanova: un home de llegend. Di7 Grup dʼEdició, 1997 - 101 pàgines. (català) (hi ha una edició castellana: Di7, 1999 - 98 pàgines)
  • Mario Verdaguer. Medio siglo de vida íntima barcelonesa. Guillermo Canals Editor. Primera edición: Diciembre 2008. Palma. ISBN 978-84-87570-18-6 (castellà)
  • Antonio Méndez. Cine Clásico Protagonistas. Editorial Vision Net. Madrid. ISBN 84-9821-388-6. (castellà)

Enllaços externs modifica

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Fortunio_Bonanova&oldid=33381689»