Frédéric Luz
Frédéric Luz nascut a Tolosa de Llenguadoc, França, el 9 de març de 1964 és un escriptor i heraldista francès. També és l'actual pretendent a l'extint tron del Regne de la Araucanía i la Patagonia.
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (fr) Frédéric Nicolas Jacques Rodriguez-Luz 9 març 1964 (60 anys)Tolosa (França) |
 Pretendent al tron Regne de l'Araucània i la Patagònia | |
| 24 març 2018 – ← Jean-Michel Parasiliti di Para | |
| Activitat | |
| Ocupació | assagista, heraldista |
| Partit | Novèla Accion Reialista (oc)  |
| Obra | |
Obres destacables | |
| Família | |
| Cònjuge | Annie-Marie Lauzeral (en) (–2020) |
Premis | |
 | |
(es) Marichiweu | |
| Lloc web | fredericluz.jimdofree.com |
 | |
Biografia modifica
Frédéric Luz ha estudiat literatura moderna i és membre d'un club de tir.[1][2][3] Viu a França, està casat i té dos fills.[4]
Des de 1984, Luz ha treballat professionalment com heraldista i ha publicat una sèrie de treballs sobre el tema. Va ser conseller heràldic d'Enric d'Orleans, comte de París.[5] Entre 2003 i 2004, va crear escuts d'armes per a ciutats i ministeris del govern de Senegal, així com per als presidents senegalesos Léopold Sédar Senghor i Abdoulaye Wade. Pel seu treball, va ser nomenat Comandant de l'Ordre Nacional del Lleó de Senegal.[6]
Frédéric Luz va ser nomenat vicepresident de l'ONG Auspice Stella, que treballa per promoure els drets del poble maputxe en la comunitat internacional.[7]
El 24 de març de 2018, en una reunió del Consell de Regència del Regne de Araucanía, Luz va ser escollit com el nou "príncep de Araucanía i Patagonia".[8][9][10][11][12][13][14][15] Sobre aquest tema, ja en 1873, el Tribunal Penal de París havia determinat que Antoine de Tounens, el primer rei de Araucanía i Patagonia, no justificava el seu estatus com a sobirà.[16]
Obres modifica
- Armorial de France et d'Europe, No. 1, (Courtnay, 1990)
- Armorial de France et d'Europe, No. 2, (Gaillac: La Plau royale éditions, 1991)
- Le soufre & l'encens: Enquête sur les Eglises parallèles et les évêques dissidents, (Paris: C. Vigne, 1995)
- Le blason & ses secrets: Retrouver ou créer ses armoiries aujourd'hui, (Paris: C. Vigne, 1995)
- Blasons des familles d'Europe: Grand armorial universel, (Gaillac: La Plau royal éditions, 1996)
- Dictionnaire du blason / L.-A. Duhoux d'Argicourt, prefaci de Frederic Luz, (Gaillac: La Plau royale éditions, 1996)
- Armorial de France et d'Europe, No. 6, (Gaillac: La Plau royal éditions, 1998)
- Orthodoxie, (Puiseaux : Pardès, 2001)
- Armorial de France et d'Europe, (Gaillac: La Plau royale éditions, 2002)
- Armorial de France et d'Europe, (Gaillac: La Plau royale éditions, 2005)
Distincions honorífiques modifica
- Comandant de l'Ordre Nacional del Lleó (República de Senegal, 30/04/2004).50x50px
Referències modifica
- ↑ Presidente de la República de Senegal decreto del 30 de abril de 2004(lire en ligne).
- ↑ «Qui suis-je?». blasons-armoiries.eu.
- ↑ «Un nouveau président au club de tir graulhétois - 09/03/2016». ladepeche.fr.
- ↑ «Araucanie: le nouveau prince des Mapuches - 15/05/2018». sudouest.fr.
- ↑ Point de Vue, n° 2943, página 27
- ↑ «Décret n° 2004-611 on avril 30 2004 from the Président of the Republique of Senegal». web.archive.org. Arxivat de l'original el 2017-04-24. [Consulta: 18 agost 2020].
- ↑ «Auspice Stella». auspicestella.org.
- ↑ «Dordogne : le royaume d'Araucanie a un nouveau prince». Sud Ouest.fr.
- ↑ «Un Graulhétois sacré prince d'Araucanie et de Patagonie - 05/04/2018». ladepeche.fr.
- ↑ Fuligni, Bruno. Politica Hermetica Les langues secrètes. L'Age d'homme, 1999, p. 135.
- ↑ Journal du droit international privé et de la jurisprudence comparée, 1899, p. 910.
- ↑ Montaigu, Henri. Histoire secrète de l'Aquitaine. A. Michel, 1979, p. 255.
- ↑ Lavoix, Camille. Argentine : Le tango des ambitions. Nevicata, 2015.
- ↑ Bulletin de la Société de géographie de Lille, 1907, p. 150.
- ↑ Intermédiaire des chercheurs et curieux. ICC, 1972, p. 51.
- ↑ Le XIXe siècle : journal quotidien politique et littéraire, 1873.