François Guérif (La Limouzinière, Loira Atlàntic, 16 de novembre de 1944) és un editor i crític de cinema francès. A part de la seva activitat editorial al capdavant de la col·lecció de novel·la negra Rivages/Noir, ha escrit diversos assajos sobre cinema i literatura.[1]

Infotaula de personaFrançois Guérif

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement16 novembre 1944 Modifica el valor a Wikidata (79 anys)
La Limouzinière (França) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballPel·lícula Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióeditor, guionista, crític literari, crític de cinema, actor de cinema Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0350197 TMDB.org: 1887587 Modifica el valor a Wikidata

Biografia modifica

Després dels seus estudis, François Guérif s'interessa per l'univers dels llibres per a "buscar una escapatòria al professorat".[2] Comença com a llibreter. En 1973 obre la llibreria Au Troisième Œil, especialitzada en cinema, la novel·la policíaca i la ciència-ficció. Aquesta llibreria serà traspassada posteriorment a Stéphane Bourgoin.[3]

A partir de 1978, Guérif es converteix en editor, primer a Red Label, i després a Fayard noir. Serà redactor cap i després director de la revista Polar.

En 1986, Édouard de Andréis, director de la llavors independent editorial Rivages, li encarrega de crear les col·leccions Rivages/Noir i Rivages/Thriller. Amb aquestes col·leccions, Guérif revela al món francòfon alguns dels autors anglosaxons de novel·la negra més importants com James Ellroy, David Peace o Dennis Lehane.

Guérif és molt fidel als seus autors, intentant sempre publicar la totalitat de les seves obres amb un mateix traductor. Els seus autors li ho agraeixen. Quan va haver-hi una batalla entre editors per a l'adquisició dels drets de la novel·la LA Confidential, James Ellroy va fer costat Guérif dient : «Els diners no importa. El llibre es fa amb François, o no es fa».

En 1997, François Guérif rep el premi Ellery Queen de millor editor de l'any. Era la primera vegada que un no estatunidenc rebia el premi.

Al gener de 2017, després de més de trenta anys a l'empresa, François Guérif deixa l'editorial Rivages, comprada en 2013 per Actes Sud, per fitxar per l'editorial Gallmeister. El seu fill, Benjamin Guérif, també és editor.[4]

Publicacions modifica

Assaig modifica

En col·laboració

  • John Wayne : le dernier géant / François Pascal ; avec la collaboration de François Guérif et Pascal Mérigeau. París : Éditions du Grand Bouchet, 1979, 111 p.
  • Le Dahlia noir : autopsie d'un crime de 1947 à James Ellroy / Stéphane Bourgoin & Jean-Pierre Deloux ; con la participación de François Guérif. Paris : E-dite, 2006, 286 p. ISBN 2-846-08198-0 i ISBN 978-2-846-08198-6

Traduccions modifica

  • Marilyn Monroe (Marilyn : an untold story) / Norman Rosten ; trad. de l'américain par François Guérif. (Précédé de) Marilyn Monroe par elle-même : entretien con Georges Belmont. Paris : Lherminier, 1984, 189 p. (Le Cinéma en mémoire). ISBN 2-862-44029-9
  • Vie et mort d'Humphrey Bogart (Humphrey Bogart) / Nathaniel Benchley ; traducido por Jean-Pierre Déporte y François Guérif. Paris : Lherminier, 1979, 239 p. (Le Cinéma en mémoire). ISBN 2-862-44016-7

Prefacis i aparells crítics modifica

Filmografia modifica

Com a actor modifica

Com a guionista modifica

Bibliografia modifica

  • Claude Mesplède, Dictionnaire des littératures policières, Joseph K, 2007.

Referències modifica