Francesc Bas Aguado
Francesc Bas Aguado, Pedro (Oriola, 1917-1950). Sergent d'aviació durant la Guerra Civil i dirigent del maquis.
Nascut a Oriola el 1917, va fer de barber. Va ser membre de les Joventuts Socialistes i de la UGT. A partir de 1935 es va integrar a les JSU (Joventuts Socialistes Unificades). En esclatar la guerra s'allistà voluntari a aviació i es va formar a la URSS. S'incorporà al PCE i es va fer càrrec d'una esquadrilla de bombardeig lleuger, amb el grau de sergent. El gener de 1938 va ser nomenat sergent observador d'aviació. Participà en la darrera ofensiva d'Extremadura. Un cop a l'exili, va anar a Algèria i Marroc, amb estades a un camp de concentració i en companyies de treballadors. Va ser membre del Comitè Regional del PCE al Marroc. Va sortir de França cap a l'interior el 4 d'octubre de 1947, per fer-se càrrec de la direcció política de l'Agrupació Guerrillera de Llevant. El grup procedent de França el 9 de novembre arribà al pinar de la Sorollera (Terol) i es reuniren amb Ángel Fuertes, Antonio, que els va presentar els guerrillers del 17è sector. El desembre de 1947 Pedro redactà una ordre introduint canvis d'ordre polític i militar: limitant l'entrada dels maquis en els pobles a objectius concrets i limitant les "recuperacions econòmiques" i les venjances amb els delators. Després de la mort de Pelegrí Pérez, Pedro es va fer càrrec de la direcció de l'AGLA (Agrupació Guerrillera de Llevant i Aragó). El 1949 se'l va convocar a París en una reunió amb el Buró Polític del PCE per discutir la situació de la guerrilla. A finals d'agost de 1950 arribà a la muntanya Josep Gros amb noves instruccions del partit que foren qüestionades parcialment per dirigents com Pepito el Gafas i Pedro, així com per Félix Pérez, Sebastián. Francesc Bas sembla que va morir entre el 10 i el 15 d'octubre de 1950, com a resultat de la desconfiança existent cap a ell, incrementada pel fet que havia estat l'únic supervivent de l'atac de la Guàrdia Civil al campament de Santa Creu de Moia.[1] Però el motiu real del seu assassinat podria ser el desacord amb els mètodes i les noves tàctiques que venien de la direcció i el seu coneixement d'aspectes foscos del partit i de l'AGL.[2]
Referències modifica
- ↑ «Bas Aguado, Francisco “Pedro”, “Matías” o “Pérez”». La H/historia en la memoria, 19-05-2021. [Consulta: 29 setembre 2022].
- ↑ González Devís, Raül. Maquis i masovers. Entre la resistència, la supervivència i el terror. Benicarló: Onada Edicions, 2018, p. 142-143. ISBN 978-84-17050-65-8.