Francesc Mercader
Francesc Mercader (Reus, segles xviii-xix) va ser un comerciant català i membre de la Milícia Nacional, alcalde de Reus el 1836.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | segle XVIII  Reus |
| Mort | segle XIX Reus |
| Activitat | |
| Ocupació | comerciant, milicià, polític |
Destacat per la seva activitat política durant el Trienni liberal, va formar part de la Tertúlia Patriòtica que es reunia a Reus al Teatre de les Comèdies. Exiliat un temps a França, va tornar per dedicar-se al comerç a la seva ciutat. Pel gener de 1836, després de la dimissió de Josep Maria Montemayor, l'anterior alcalde, que va seguir com a capità de les Milícies, va ser nomenat alcalde.[1] Andreu de Bofarull, historiador reusenc diu que va ser rebut amb certa reticència pels sectors moderats degut als seus antecedents exaltats. Pel mes de març va sortir a rebre el Capità general de Catalunya, Francisco de Espoz y Mina, que es presentà a Reus poc abans de la seva dimissió. El capità general va passar revista a la Milícia i al vespre se li va oferir una festa. Espoz havia ordenat una mobilització general per lluitar contra els carlins en la Primera Guerra Carlina, i a Reus va demanar 600 homes, que després d'un sorteig, van ser destinats a Cervera, La Panadella i Agramunt. Aquesta força va sortir de Reus el 6 de juny i va tornar a finals del mes d'agost. El 22 de juny l'ajuntament va saber que els carlins s'havien apoderat de Riudoms, i va sortir una força liberal de Reus que va alliberar la vila veïna. El 15 d'agost es va proclamar a Reus la Constitució de 1812. El dia abans s'havia fet a Tarragona, i el 16 es va fer a Barcelona. Francesc Mercader va destinar l'edifici del Seminari, que havia estat abandonat pels pares paüls, a casa de la caritat i hospici d'orfes.[2]
A finals de 1836 i va haver eleccions municipals, i Francesc Mercader s'hi va presentar, recolzat pels sectors liberals més progressistes. Però els moderats no van veure bé la seva candidatura, i van treballar, sobretot l'hisendat Baltasar de Toda que havia estat alcalde anteriorment, perquè fos elegit Pau Font Rocamora, com així va ser.[3] Francesc Mercader va ser nomenat comandant de la Milícia, i el primer de març de 1838 va participar en el Combat de Morell i Vilallonga, una acció de guerra durant la Primera Guerra Carlina. Va resultar ferit lleu i va ser fet presoner, i portat a la Bisbal. El 19 de març es va llegir en un ple a l'ajuntament una carta que Mercader havia enviat a la seva dona, on explicava que si no es pagava el fort rescat que demanava el cap carlí Llarg de Copons, seria afusellat de manera immediata. Van entrar a la sala els parents dels principals empresonats, i l'ajuntament va dir que faria tot el possible per alliberar-los. L'alcalde Pau Font va pagar el rescat i Mercader i altres presoners van tornar a Reus el mes d'agost.[4]
Referències modifica
- ↑ "Actes Municipals 1832/1834 i 1836" 24-I-1836, p. 653
- ↑ Bofarull, Andreu de. Anales históricos de Reus desde su fundación hata nuestros días. Reus: Imprenta y librería de Pedro Sabater, 1846, p. 239-243.
- ↑ Pons Anguera, Antoni. Libro de varias cosas sucedidas en esta villa y algunos parages de Catalunya. Reus: Associació d'Estudis Reusencs, 1988, p. 191-193. ISBN 8486387728.
- ↑ Actes Municipals 1836-1840, foli 158-159
| Càrrecs públics | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Josep Maria Montemayor |
Alcalde de Reus 1836 |
Succeït per: Pau Font Rocamora |