Francesc Vergés i Vives
Francesc Vergés i Vives (Sant Feliu de Llobregat, 9 de març de 1919 - Barcelona, 16 de febrer de 2015) va ser un sacerdot catòlic, antifranquista i catalanista, vinculat al monestir benedictí de Sant Pere de les Puel·les.[1]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 9 març 1919  Sant Feliu de Llobregat (Baix Llobregat) |
| Mort | 16 febrer 2015 (95 anys) Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | sacerdot |
Biografia modifica
Va néixer al carrer Torres i Bages de Sant Feliu de Llobregat i va estudiar els primers anys al Col·legi Model.[2] Entrà al Seminari de Barcelona, s'ordenà sacerdot i marxà a Roma. Al seminari i a Roma va fer amistat amb l'eclesiàstic Manuel Bonet i Muixí, fundador de la Unió Sacerdotal, amb qui va assistir, el 1933, al funeral del president Francesc Macià. Va substituir mossèn Pere Tarrés a Sant Esteve de Sesrovires i coincidí amb mossèn Joan Batlles a Vilafranca del Penedès, amb qui participà activament en la recuperació de les colònies per als infants juntament amb capellans de la Federació de Joves Cristians de Catalunya.[1]
Defensor de la democràcia i participant en actes com la Caputxinada, era mal vist pel Franquisme, que a principis de la dècada del 1960 el segrestà al carrer Anglí i el portà a la comissaria de la Verneda.[1] Formava part de la llista negra dels 462 catalans més sospitosos pel Franquisme, segons la qual era progressista i catalano-separatista.[3][2]
Des del 1947 fins que una embòlia li ho va impedir, va ser el capellà de la comunitat benedictina de Sant Pere de les Puel·les. Visqué a la casa sacerdotal del monestir, impulsà la formació prematrimonial, la dels seminaristes, el Tribunal Eclesiàstic de Barcelona i la Unió Sacerdotal.[1]
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Llisterri, Jordi «Mor mossèn Francesc Vergés i Vives, representant de la generació que va refer l'Església catalana». Catalunya Religió, 17-02-2015 [Consulta: 17 febrer 2015].
- ↑ 2,0 2,1 «El santfeliuenc Francesc Vergès era dels catalans més vigilats pel franquisme». Fetasantfeliu, 28-06-2012 [Consulta: 17 febrer 2015].
- ↑ «Llista negra antifranquista». Sàpiens, 118, juliol 2012 [Consulta: 17 febrer 2015]. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2012-06-29. [Consulta: 17 febrer 2015].