Francisco Antonio de Lacy y White

diplomàtic mexicà

Francisco Antonio de Lacy y White (Barcelona, 1731 - Barcelona, 31 de desembre de 1792) fou un militar espanyol d'origen irlandès, comte de Lacy, capità general de Catalunya a finals del segle xviii.[1]

Infotaula de personaFrancisco Antonio de Lacy y White
Biografia
Naixement4 octubre 1731 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort31 desembre 1792 Modifica el valor a Wikidata (61 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Capità general de Catalunya
13 març 1789 – 31 desembre 1792
← Francisco González de BassecourtAntonio Ricardos y Carrillo de Albornoz →
Ambaixador d'Espanya a l'Imperi Rus
1r agost 1772 – 31 desembre 1780
← Álvaro Navia Osorio y Vigil de QuiñonesFelip de Fonsdeviela →
Ambaixador d'Espanya a Suècia
10 abril 1763 – 18 maig 1777
← Álvaro Navia Osorio y Vigil de QuiñonesIgnacio Maria del Corral y Aguirre (en) Tradueix → Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciódiplomàtic Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
Rang militartinent general Modifica el valor a Wikidata
Premis

Era fill de Guillermo de Lacy, del Regiment d'Infanteria d'Ultonia. De Lacy va ser alferes de les Oques Salvatges al servei de Ferran VI d'Espanya. En 1762 va ascendir a coronel i en 1763 fou nomenat per Carles III d'Espanya ministre plenipotenciari davant Gustau III de Suècia a Estocolm fins 1777. En 1772 fou nomenat ministre plenipotenciari davant Caterina II de Rússia a Sant Petersburg. En les seves cartes de Sant Petersburg va advertir sobre una intervenció russa a Califòrnia.[2] En 1779 fou ascendit a tinent general.

En 1780 va tornar de Rússia i va lluitar al setge de Gibraltar. Es va casar amb una filla de Marques d'Abbeville. .[3] Del 4 de març de 1789 al 31 de desembre de 1792 fou governador i capità general de Catalunya en substitució del comte del Asalto.[4] Fou fou desprestigiat pels rebomboris del pa, va reprimir la propaganda revolucionària procedent de França tot i ser considerat liberal i va planejar la invasió del Rosselló. Va morir en el càrrec.[5]

Referències modifica

  1. Pere Molas i Ribalta Pedralbes, Revista D'historia Moderna, Any Xvi, Num. 16, p. 64
  2. Ekkehard Völkl «Russland und Lateinamerika 1741-1841». Veröffentlichungen des Osteuropa-Institutes München. O. Harrassowitz, 33, 1968.
  3. Ballester y Sastre, Eusebio «Irlandeses en la historia de España, de Francia, de las Dos Sicilias...» (en castellà). Revista Hidalguía, núm. 223, 1990, pàg. 874.
  4. «Francisco Antonio de Lacy y White». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  5. Francisco Antonio de Lacy a biografiasyvidas