Francisco Antonio de Lacy y White
Francisco Antonio de Lacy y White (Barcelona, 1731 - Barcelona, 31 de desembre de 1792) fou un militar espanyol d'origen irlandès, comte de Lacy, capità general de Catalunya a finals del segle xviii.[1]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 4 octubre 1731  Barcelona |
| Mort | 31 desembre 1792 (61 anys) Barcelona |
 Capità general de Catalunya | |
| 13 març 1789 – 31 desembre 1792 ← Francisco González de Bassecourt – Antonio Ricardos y Carrillo de Albornoz → | |
 Ambaixador d'Espanya a l'Imperi Rus | |
| 1r agost 1772 – 31 desembre 1780 ← Álvaro Navia Osorio y Vigil de Quiñones – Felip de Fonsdeviela → | |
| Ambaixador d'Espanya a Suècia | |
| 10 abril 1763 – 18 maig 1777 ← Álvaro Navia Osorio y Vigil de Quiñones – Ignacio Maria del Corral y Aguirre (en)  → | |
| Activitat | |
| Ocupació | diplomàtic |
| Carrera militar | |
| Rang militar | tinent general |
Premis | |
Era fill de Guillermo de Lacy, del Regiment d'Infanteria d'Ultonia. De Lacy va ser alferes de les Oques Salvatges al servei de Ferran VI d'Espanya. En 1762 va ascendir a coronel i en 1763 fou nomenat per Carles III d'Espanya ministre plenipotenciari davant Gustau III de Suècia a Estocolm fins 1777. En 1772 fou nomenat ministre plenipotenciari davant Caterina II de Rússia a Sant Petersburg. En les seves cartes de Sant Petersburg va advertir sobre una intervenció russa a Califòrnia.[2] En 1779 fou ascendit a tinent general.
En 1780 va tornar de Rússia i va lluitar al setge de Gibraltar. Es va casar amb una filla de Marques d'Abbeville. .[3] Del 4 de març de 1789 al 31 de desembre de 1792 fou governador i capità general de Catalunya en substitució del comte del Asalto.[4] Fou fou desprestigiat pels rebomboris del pa, va reprimir la propaganda revolucionària procedent de França tot i ser considerat liberal i va planejar la invasió del Rosselló. Va morir en el càrrec.[5]
Referències modifica
- ↑ Pere Molas i Ribalta Pedralbes, Revista D'historia Moderna, Any Xvi, Num. 16, p. 64
- ↑ Ekkehard Völkl «Russland und Lateinamerika 1741-1841». Veröffentlichungen des Osteuropa-Institutes München. O. Harrassowitz, 33, 1968.
- ↑ Ballester y Sastre, Eusebio «Irlandeses en la historia de España, de Francia, de las Dos Sicilias...» (en castellà). Revista Hidalguía, núm. 223, 1990, pàg. 874.
- ↑ «Francisco Antonio de Lacy y White». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Francisco Antonio de Lacy a biografiasyvidas