Francisco Enrique de Aulnaye
Francisco Enrique de Aulnaye (Madrid, 1739 - París, 1830) nascut a la capital d'Espanya però d'origen francès, es dedicà a l'estudi de les ciències naturals, les llengües, la música i a la filosofia hermètica.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 7 juliol 1739  Versalles (França) |
| Mort | 1830 (90/91 anys) París |
| Activitat | |
| Ocupació | científic |
Acabats els estudis literaris a Versalles, es dedicà a la música i fou un dels primers socis del Museu de París i poc temps després el seu secretari. Col·laborà en les obres de Rousseau, publicades el 1788 per l'abat Brizard, escrivint excel·lents notes en tots els escrits d'aquell filòsof, concernents a la música.
Les seves obres principals són: Mémoire sur un nouveau systéme de notation musicale; Recchesrches sur l'origine, les progrés et les effets de la pantomime chez les anciens, dissertació premiada per l'Acadèmia de les Inscripcions el 1790; Vie d'Abailard et Héloïse; Rabelacsiania, col·lecció d'anècdotes i curioses particularitats vers Rabelais; una edició d'aquest escriptor (1823), amb notes, informacions bibliogràfiques i un glossari; una traducció del Quixot i una Vie de Jean Jacques Rousseau que pateix del defecte de participar més del caràcter de la novel·la que del de la història.
Després de consumir el seu patrimoni, tingué de viure de la seva ploma. Morí en l'Hospici de Chaillot.
Bibliografia modifica
- Enciclopèdia Espasa Volum núm. 6, pàg. 1041 (ISBN 84-239-4506-5)