Francisco Rubio y Pablos
Francisco Rubio y Pablos (Valladolid, 26 d'abril de 1815 - Madrid, 18 de desembre de 1891) fou un polític espanyol, diputat i senador durant la restauració borbònica. Durant els darrers anys del regnat d'Isabel II d'Espanya fou governador civil de diverses províncies com Jaén (1857, 1863 i 1864), Oviedo (1857), Múrcia (1858), Sevilla, València (febrer-juny de 1865, juliol de 1866), Alacant (desembre de 1863) i Barcelona. Fou el darrer governador civil de Barcelona abans de la revolució de 1868, arran de la qual va ser destituït.[1]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 26 abril 1815  Valladolid (Espanya) |
| Mort | 18 desembre 1891 (76 anys) Madrid |
 Senador al Senat espanyol | |
| 15 febrer 1891 – 18 desembre 1891 Circumscripció electoral: província de Conca | |
 Diputat a Corts | |
| 29 agost 1881 – 8 març 1886 ← Manuel Becerra Bermúdez Circumscripció electoral: districte electoral de Tarancón | |
| Diputat a Corts | |
| 18 febrer 1876 – 25 juny 1881 Circumscripció electoral: San Clemente | |
 Governador civil de Barcelona | |
| 16 agost 1867 – 30 setembre 1868 ← Romualdo Méndez de Sanjulián – Gaspar Núñez de Arce → | |
 Governador civil de la província de València | |
| febrer 1865 – 1r juny 1865 | |
 Governador civil de la província d'Alacant | |
| 13 desembre 1863 – ← Francisco Fernández Golfín (fill) | |
| Activitat | |
| Ocupació | polític |
| Partit | Partit Liberal Conservador |
Després de la restauració borbònica va militar en el Partit Conservador i fou elegit diputat pel districte de San Clemente (Conca) a les eleccions generals espanyoles de 1876 i 1879 i pel de Tarancón a les eleccions generals espanyoles de 1881 i 1884.[2] En 1891 fou escollit senador per la província de Conca. Va morir poc després.[3]
Referències modifica
- ↑ El govern civil de Barcelona per Manuel Risques Corbella, p. 40
- ↑ Rubio y Pablos, Francisco, Índex Històric del Congrés dels Diputats
- ↑ RUBIO Y PABLOS, FRANCISCO al web del Senat