Francisco de Melo (comte d'Assumar)
Dom Francisco de Melo (1597 - 18 de desembre de 1651) va ser un noble portuguès que va servir com a general espanyol durant la Guerra dels Trenta Anys. Francisco de Melo va néixer a Estremoz, Portugal. Del 1632 al 1636 havia estat ambaixador espanyol a la República de Gènova.[1] El 1638 va ser nomenat virrei de Sicília,[2] i dos anys més tard va ser ambaixador a Viena.[1] Va ser nomenat substitut del marquès de Leganés.[3]
  | |
| Nom original | (pt) Francisco de Melo (es) Francisco Melo de Portugal y Castro |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 1597 Estremoz (Unió Ibèrica) |
| Mort | 18 desembre 1651 (53/54 anys) Madrid |
| Virrei d'Aragó | |
| 1647 – 1649 | |
| Governador dels Països Baixos espanyols | |
| 1641 – 1644 ← Ferran d'Àustria – Manuel de Moura y Corte Real, 2nd Marqés de Castel-Rodrigo → | |
 Virrei de Sicília | |
| 1639 – 1641 | |
| Ambaixador | |
Ambassador of Spain in the Archduchy of Austria (en)  | |
| | |
| Activitat | |
| Ocupació | estadista, oficial, diplomàtic, militar |
| Carrera militar | |
| Lleialtat | Casal d'Àustria |
| Branca militar | Exèrcit de Terra espanyol |
| Rang militar | general |
| Conflicte | Guerra dels Trenta Anys |
| Altres | |
| Títol | Count of Assumar (en) |
| Pare | Constantino de Melo (en) |
Va ser marquès de Tor de Laguna a Portugal, comte d'Assumar i, a la mort de Ferran d'Àustria el novembre de 1641 fou substituït provisionalment per Francisco de Melo.[4] Es prioritzava la lluita contra la revolta a Catalunya i la revolta de Portugal, i arribaven menys diners als Països Baixos espanyols. Fins al 1644, fou governador interí dels Països Baixos del sud.[5]
Quan Melo va arribar al sud dels Països Baixos, ja tenia una carrera política impressionant. Va aconseguir una gran victòria contra Antoine de Gramont a la batalla de Honnecourt el maig de 1642.[6]
Va ser derrotat a la batalla de Rocroi el 1643[3][a] i quan en 1644 es va llançar un nou atac republicà a Anvers, de Melo havia col·locat una gran força de 10.000 a 12.000 homes als voltants de la ciutat perquè Anvers, Bruges i Gant estiguessin cobertes.[8] França, mentrestant, assetjava Gravelines i Frederic Enric va assetjar i prendre Sas van Gent, però no va poder prendre Anvers. Després de la captura de Grevelines pels francesos, De Melo va dirigir-s'hi amb un exèrcit de socors, però no la va poder recuperar. L'agost de 1644 De Melo va tornar a Espanya i va ser nomenat conseller d'estat i conseller militar reial per Felip IV de Castella[7][5] i el 20 de setembre De Melo va ser succeït per Manuel de Castel-Rodrigo.
Notes modifica
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 Watanabe-O'Kelly, 2010, p. 369.
- ↑ van Nimwegen, 2010, p. 566.
- ↑ 3,0 3,1 Hanlon, 2016, p. 60.
- ↑ Guthrie, William P. The Later Thirty Years War: From the Battle of Wittstock to the Treaty of Westphalia. Greenwood Press, 2003, p. 172.
- ↑ 5,0 5,1 Guthrie, 2003, p. 172.
- ↑ Stradling, 1994, p. 208.
- ↑ 7,0 7,1 Stradling, 1994, p. 209.
- ↑ Nimwegen, Olaf van. Deser landen crijchsvolck' : het Staatse leger en de militaire revoluties (1588-1688) (en neerlandès). Bert Bakker, 2006, p. 226. ISBN 978-9035129412.
Bibliografia modifica
- Guthrie, William P. The Later Thirty Years War: From the Battle of Wittstock to the Treaty of Westphalia. Greenwood Press, 2003.
- Hanlon, Gregory. Italy 1636: Cemetery of Armies. Oxford University Press, 2016.
- van Nimwegen, Olaf. The Dutch Army and the Military Revolutions, 1588-1688. The Boydell Press, 2010.
- Stradling, R. A.. Spain's struggle for Europe, 1598-1668. Bloomsbury Academic, 1994.
- Watanabe-O'Kelly, Helen. Europa Triumphans: Court and Civic Festivals in Early Modern Europe. Ashgate Publishing, 2010.