Francisco de Melo (comte d'Assumar)

Dom Francisco de Melo (1597 - 18 de desembre de 1651) va ser un noble portuguès que va servir com a general espanyol durant la Guerra dels Trenta Anys. Francisco de Melo va néixer a Estremoz, Portugal. Del 1632 al 1636 havia estat ambaixador espanyol a la República de Gènova.[1] El 1638 va ser nomenat virrei de Sicília,[2] i dos anys més tard va ser ambaixador a Viena.[1] Va ser nomenat substitut del marquès de Leganés.[3]

Infotaula de personaFrancisco de Melo

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(pt) Francisco de Melo
(es) Francisco Melo de Portugal y Castro Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1597 Modifica el valor a Wikidata
Estremoz (Unió Ibèrica) Modifica el valor a Wikidata
Mort18 desembre 1651 Modifica el valor a Wikidata (53/54 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Virrei d'Aragó
1647 – 1649
Governador dels Països Baixos espanyols
1641 – 1644
← Ferran d'ÀustriaManuel de Moura y Corte Real, 2nd Marqés de Castel-Rodrigo →
Virrei de Sicília
1639 – 1641
Ambaixador
Ambassador of Spain in the Archduchy of Austria (en) Tradueix
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióestadista, oficial, diplomàtic, militar Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
LleialtatCasal d'Àustria Modifica el valor a Wikidata
Branca militarExèrcit de Terra espanyol Modifica el valor a Wikidata
Rang militargeneral Modifica el valor a Wikidata
ConflicteGuerra dels Trenta Anys Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolCount of Assumar (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
PareConstantino de Melo (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

Va ser marquès de Tor de Laguna a Portugal, comte d'Assumar i, a la mort de Ferran d'Àustria el novembre de 1641 fou substituït provisionalment per Francisco de Melo.[4] Es prioritzava la lluita contra la revolta a Catalunya i la revolta de Portugal, i arribaven menys diners als Països Baixos espanyols. Fins al 1644, fou governador interí dels Països Baixos del sud.[5]

Quan Melo va arribar al sud dels Països Baixos, ja tenia una carrera política impressionant. Va aconseguir una gran victòria contra Antoine de Gramont a la batalla de Honnecourt el maig de 1642.[6]

Va ser derrotat a la batalla de Rocroi el 1643[3][a] i quan en 1644 es va llançar un nou atac republicà a Anvers, de Melo havia col·locat una gran força de 10.000 a 12.000 homes als voltants de la ciutat perquè Anvers, Bruges i Gant estiguessin cobertes.[8] França, mentrestant, assetjava Gravelines i Frederic Enric va assetjar i prendre Sas van Gent, però no va poder prendre Anvers. Després de la captura de Grevelines pels francesos, De Melo va dirigir-s'hi amb un exèrcit de socors, però no la va poder recuperar. L'agost de 1644 De Melo va tornar a Espanya i va ser nomenat conseller d'estat i conseller militar reial per Felip IV de Castella[7][5] i el 20 de setembre De Melo va ser succeït per Manuel de Castel-Rodrigo.

Notes modifica

  1. Parker afirma, incorrectament, que Francisco va caure en desgràcia després de la seva derrota a Rocroi.[7]

Referències modifica

  1. 1,0 1,1 Watanabe-O'Kelly, 2010, p. 369.
  2. van Nimwegen, 2010, p. 566.
  3. 3,0 3,1 Hanlon, 2016, p. 60.
  4. Guthrie, William P. The Later Thirty Years War: From the Battle of Wittstock to the Treaty of Westphalia. Greenwood Press, 2003, p. 172. 
  5. 5,0 5,1 Guthrie, 2003, p. 172.
  6. Stradling, 1994, p. 208.
  7. 7,0 7,1 Stradling, 1994, p. 209.
  8. Nimwegen, Olaf van. Deser landen crijchsvolck' : het Staatse leger en de militaire revoluties (1588-1688) (en neerlandès). Bert Bakker, 2006, p. 226. ISBN 978-9035129412. 

Bibliografia modifica

  • Guthrie, William P. The Later Thirty Years War: From the Battle of Wittstock to the Treaty of Westphalia. Greenwood Press, 2003. 
  • Hanlon, Gregory. Italy 1636: Cemetery of Armies. Oxford University Press, 2016. 
  • van Nimwegen, Olaf. The Dutch Army and the Military Revolutions, 1588-1688. The Boydell Press, 2010. 
  • Stradling, R. A.. Spain's struggle for Europe, 1598-1668. Bloomsbury Academic, 1994. 
  • Watanabe-O'Kelly, Helen. Europa Triumphans: Court and Civic Festivals in Early Modern Europe. Ashgate Publishing, 2010.