Viquipèdia

Frank Speck

antropòleg estatunidenc

Frank Gouldsmith Speck (8 de novembre de 1881 - 6 de febrer de 1950) va ser un antropòleg estatunidenc i professor de la Universitat de Pennsylvania. Es va especialitzar en els pobles algonquins i iroquesos entre els amerindis dels Estats Units dels Boscos Orientals i les Primeres Nacions del Canadà oriental.

Infotaula de personaFrank Speck
Biografia
Naixement8 novembre 1881 Modifica el valor a Wikidata
Brooklyn (Nova York) Modifica el valor a Wikidata
Mort6 febrer 1950 Modifica el valor a Wikidata (68 anys)
Dades personals
NacionalitatEstatunidenca
FormacióUniversitat de Colúmbia - Master of Arts (–1905)
Universitat de Pennsilvània - Philosophiæ doctor (–1908) Modifica el valor a Wikidata
Es coneix perEstudià als pobles algonquins i iroquesos
Activitat
Camp de treballAntropologia i amerindi nord-americà Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióantropòleg a la Universitat de Pennsylvania
OcupadorUniversitat de Pennsilvània Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Influències
Obra
Estudiant doctoralLoren Eiseley i Anthony F. C. Wallace Modifica el valor a Wikidata
IMSLP: Category:Speck,_Frank_Gouldsmith Project Gutenberg: 43860 Modifica el valor a Wikidata

Primers anys i educació modifica

Va néixer a Brooklyn i era un nen malaltís. Els seus pares el van enviar als set anys a viure amb una amiga de la família, Fidelia Fielding a Mohegan a l'estat de Connecticut amb l'esperança que l'entorn rural milloraria la seva salut. Era una vídua ameríndia, l'últim parlant del mohegan-pequot. Mentre vivia amb ella, Speck va desenvolupar «els seus interessos en la literatura, la història natural i la lingüística de nadius americans».[1]

Quan Speck va esdevenir un dels primers estudiants de l'antropòleg Franz Boas a la Universitat de Colúmbia, va trobar la seva direcció per estudiar la vida com a etnògraf antropològic al mateix temps que obtenia un màster amb una tesi sobre el folklore dels pobles nadius d'Amèrica del sud-est dels Estats Units.[1] Després va completar un doctorat a la Universitat de Pennsylvania (1908). Mentre que el seu doctorat va ser tècnicament atorgat per la Universitat de Pennsylvania, la seva tesi va ser supervisada per Boas. Es tracta d'una etnografia del yuchis d'Oklahoma, que va estudiar el 1904, 1905, i 1908.[2][3]

Carrera modifica

El 1907 es va inscriure a la facultat de la Universitat de Pennsylvania (Penn), primer amb una beca d'un any. La beca li fou concedida el 1908 pel seu col·lega Edward Sapir.

Speck era únic entre molts antropòlegs de la seva generació que va estudiar els indis americans en lloc de gent de terres més llunyanes. A causa dels canvis que havien tingut lloc al segle xix i la disminució dràstica de la població, Speck considerà el seu treball cpù una «operació de rescat» del material etnològic en un moment de gran tensió per als pobles. Va començar l'estudi dels nadius americans a Connecticut i al nord-est.[4]

A Penn, Speck va ser promogut professor a temps complet i va esdevenir el primer director del nou Departament d'Antropologia, de la Universitat. Entre els seus deixebles Speck va nodrir una generació d'antropòlegs prominents: A. Irving Hallowell, Anthony F. C. Wallace, Loren Eiseley, i James W. VanStone. Li agradava especialment el treball de camp i vivia amb la gent que estudiava. Va donar als museus molts dels artefactes de la cultura que havia recaptat. Speck també va patrocinar estudiants amerindis a Penn com Molly Spotted Elk i Gladys Tantaquidgeon.[5]

Durant el seu treball de camp amb els iroquesos, Speck esdevingué proper a la nació seneca, que el va adoptar en honor de la seva relació. Se li va donar el nom de Gahehdagowa («Gran porc espí») quan fou adoptat en el clan de la Tortuga de la nació seneca. Speck va estudiar com els sistemes familiars i de parentiu subjeien en l'organització tribal. A Canadà va desenvolupar els mapes dels territoris de caça de grups familiars individuals per documentar els drets de terres algonquins. Aquests després es va convertir en crucial per a les reclamacions de terres natives.[6]

Des de la dècada de 1920 fins a la dècada de 1940 Speck també va estudiar els cherokees al sud-est dels Estats Units i Oklahoma. A través dels anys ha treballat extensament amb l'ancià tribal Will West Long de Big Cove, a l'oest dee la Carolina del Nord. Speck acredita Long com a coautor del llibre Cherokee Dance and Drama, amb el seu col·lega Leonard Bloom. Va ser publicat el 1951.[7]

Els papers de Speck van ser recollits i arxivats per la Societat Filosòfica Americana, de la qual fou membre.[8] També hi ha col·leccions dels seus papers al Museu Canadenc de la Civilització de Gatineau (Quebec) i a la Biblioteca Phillips del Museu Peabody Essex a Salem (Massachusetts)[9]

Speck va ser escollit membre de nombroses associacions professionals, i hi va prendre un paper actiu en els comitès, com l'American Association for the Advancement of Science, American Anthropological Association, American Ethnological Society, Geographical Society of Philadelphia, i Archaeological Society of North Carolina (honorari). Va dur a terme un treball per a l'American Museum of Natural History a Nova York i la Smithsonian Institution a Washington, DC.[4]

Obres modifica

  • The study of the Delaware Indian big house ceremony (1931) Harrisburg : Pennsylvania Historical Commission[10]
  • An Outline of Seneca ceremonies at Coldspring Longhouse (1936) Yale University dissertation
  • Contacts between Iroquois herbalism and colonial medicine (1941) ISBN 0-8466-4032-5
  • The Tutelo spirit adoption ceremony (1942) Harrisburg : Commonwealth of Pennsylvania, Dept. of Public Instruction, Pennsylvania Historical Commission[11]
  • "Songs from the Iroquois longhouse" Program notes for an album of American Indian music from the eastern woodlands, (1942) Washington, DC: Library of Congress
  • The Roll Call of the Iroquois Chiefs (1950) ISBN 0-404-15536-7
  • Symposium on local diversity in Iroquois culture Washington, DC: US Government Printing Office, 1951
  • The Iroquois Eagle Dance: an offshoot of the Calumet Dance (1953) ISBN 0-8156-2533-2
  • The False Faces of the Iroquois (1987) ISBN 0-8061-2039-8
  • The Great Law and the Longhouse: a political history of the Iroquois (1998) ISBN 0-585-19883-7
  • The Little Water Medicine Society of the Senecas (2002) ISBN 0-8061-3447-X

Referències modifica

  1. ↑ 1,0 1,1 "Frank Gouldsmith Speck Papers: Biographical Note" Arxivat 2014-05-08 a Wayback Machine., University of Pennsylvania Archives, accessed 17 Feb 2009
  2. ↑ Jason Baird Jackson. 2004. Introduction. In Ethnology of the Yuchi Indians, v-xvi. Bison Books Edition. Lincoln: University of Nebraska Press.
  3. ↑ Frank G. Speck 1909. Ethnology of the Yuchi Indians. Philadelphia: The University Museum, University of Pennsylvania.
  4. ↑ 4,0 4,1 "Frank G. Speck Papers, 1903-1950" Arxivat 2007-10-11 a Wayback Machine., American Philosophical Society Website, accessed 16 Feb 2009
  5. ↑ Bunny McBride. Molly Spotted Elk: Penobscot in Paris (Norman: University of Oklahoma Press, 1995) p. 57-63
  6. ↑ Frank Speck, "The Family Hunting Band as the Basis of Algonquian Social Organization", Cultural Ecology', ed. by Bruce Cox (1973); Naskapi (1935, reprint 1977)
  7. ↑ "Frank Gouldsmith Speck: Cherokee Collection" Arxivat 2007-10-15 a Wayback Machine., American Philosophical Society, accessed 17 Feb 2009
  8. ↑ "Frank G. Speck Papers, 1903-1950" Arxivat 2007-10-11 a Wayback Machine., American Philosophical Society Website, accessed 16 Feb 2009. See also Anthony F.C. Wallace, The Value of the Speck Papers for Ethnohistory," in 'The American Indian: A conference in the American Philosophical Society', American Philosophical Society Library Publication, No. 2 (Philadelphia, 1968), 20-26.
  9. ↑ "Frank G. Speck's Contributions to the Understanding of Mi'kmaq Land Use, Leadership, and Land Management," 'Ethnohistory' 46:3 (summer 1999): 485.
  10. ↑ Speck, Frank Gouldsmith; Witapanóxwe. The study of the Delaware Indian big house ceremony (en english and delaware). Harrisburg: Pennsylvania Historical Commission, 1931, p. 192 [Consulta: 28 novembre 2012]. «In native text dictated by Witapanóxwe.» [Enllaç no actiu]
  11. ↑ Speck, Frank Gouldsmith. The Tutelo spirit adoption ceremony :. Harrisburg: Commonwealth of Pennsylvania, Dept. of Public Instruction, Pennsylvania Historical Commission, 1942, p. 125. OCLC 762121. «: reclothing the living in the name of the dead / Transcriptions and analysis of Tutelo music / George Herzog» 

Bibliografia modifica

  • Blankenship, Roy (1991) The Life and Times of Frank G Speck, 1881-1950 Philadelphia: University of Pennsylvania. With chapters by John Witthoft, William N. Fenton, Ernest S. Dodge, C.A. Weslager, Edmund S. Carpenter, Anthony F.C. Wallace and Claudia Medoff. Speck wrote on the Indians of Delaware.
  • Darnell, Regna (2006) "Keeping the Faith: A Legacy of Native American Ethnography, Ethnohistory, and Psychology", New Perspectives on Native North America: Cultures, Histories, and Representations, ed. by Sergei A. Kan and Pauline Turner Strong, pp. 3–16. Lincoln: University of Nebraska Press.
  • Fenton, William N. (2001) "He-Lost-a-Bet (Howanʼneyao) of the Seneca Hawk Clan", Strangers to Relatives: The Adoption and Naming of Anthropologists in Native North America, ed. by Sergei Kan, pp. 81–98. Lincoln: University of Nebraska Press.

Fonts modifica

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Frank_Speck&oldid=31527540»