Franz Seydelmann

compositor alemany

Franz Seydelmann (Dresden, batejat el 8 d'octubre de 1748 - Dresden, 23 d'octubre de 1806) fou un compositor alemany i mestre de capella de la cort de Dresden.

Infotaula de personaFranz Seydelmann

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement6 octubre 1748 Modifica el valor a Wikidata
Dresden Modifica el valor a Wikidata
Mort23 octubre 1806 Modifica el valor a Wikidata (58 anys)
Dresden Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballMúsica i cant Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Dresden Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciócompositor, cantant, líder de banda Modifica el valor a Wikidata
GènereÒpera Modifica el valor a Wikidata
VeuTenor Modifica el valor a Wikidata


Musicbrainz: 00052b1a-6672-456a-a6bd-24571ef08477 Lieder.net: 33051 IMSLP: Category:Seydelmann,_Franz Modifica el valor a Wikidata

Era fill d'un músic de la Capella Reial de Dresden, en la qual hi entrà molt jove, va ser enviat pel príncep elector a completar els seus estudis musicals a Itàlia, on hi va romandre durant cinc anys (1765-1770). El 1772 fou nomenat compositor i director de la música d'església de la cort, alternant en aquest càrrec amb el seu condeixeble Joseph Schuster. tots dos també s'encarregaren de la direcció de l'Òpera italiana i el 1787 foren nomenats mestres de capella.[1]

Les seves composicions són molt nombroses: diverses òperes; 36 Misses; un Rèquiem; 40 Salms; un Stabat Mater; 37 Ofertoris, moltes cantates, duos, lieder, sonates per a piano, etc...[1]

Òperes modifica

  • La serva scaltra (opera buffa, 1773, Dresden)
  • Der Kaufmann von Smyrna (Singspiel, 1778, Dresden; perduda)
  • Arsene (Die schöne Arsene) (Singspiel, llibret de A. G. Meissner, dopo. C.-S. Favart), 1779, Dresden)
  • Der Tartarische Gesetz (Singspiel, llibret de F. W. Gotter, 1779; perduda)
  • Sammlung der vorzüglichsten, noch ungedruckten Arien und Duetten des deutschen Theaters (Singspiel, 1780, Lipsia)
  • 'Der lahme Husar (komische Oper, llibret de F. C. Koch, 1780, Lipsia)
  • Il capriccio corretto (opera buffa, llibret de Caterino Mazzolà, 1783, Dresden)
  • Der Soldat (komische Oper, 1783, Gotha)
  • La villanella di Misnia (opera buffa, llibret de Caterino Mazzolà, 1786, Dresden)
  • Il mostro, ossia Da gratitudine amore (opera buffa, llibret de Caterino Mazzolà, 1786, Dresden)
  • Il turco in Italia (opera buffa, llibret de Caterino Mazzolà, 1788, Dresden)
  • Amore per oro (opera buffa, llibret de Caterino Mazzolà, 1790, Dresden)
  • Le fils reconnaissant (Singspiel, 1795, Oels)

Referències modifica

  1. 1,0 1,1 Enciclopèdia Espasa, vol. 55, pàg. 923. (ISBN-84-239-4555-3)