Franz Seydelmann
Franz Seydelmann (Dresden, batejat el 8 d'octubre de 1748 - Dresden, 23 d'octubre de 1806) fou un compositor alemany i mestre de capella de la cort de Dresden.
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 6 octubre 1748 Dresden |
| Mort | 23 octubre 1806 (58 anys) Dresden |
| Activitat | |
| Camp de treball | Música i cant |
| Lloc de treball | Dresden |
| Ocupació | compositor, cantant, líder de banda |
| Gènere | Òpera |
| Veu | Tenor |
   | |
Era fill d'un músic de la Capella Reial de Dresden, en la qual hi entrà molt jove, va ser enviat pel príncep elector a completar els seus estudis musicals a Itàlia, on hi va romandre durant cinc anys (1765-1770). El 1772 fou nomenat compositor i director de la música d'església de la cort, alternant en aquest càrrec amb el seu condeixeble Joseph Schuster. tots dos també s'encarregaren de la direcció de l'Òpera italiana i el 1787 foren nomenats mestres de capella.[1]
Les seves composicions són molt nombroses: diverses òperes; 36 Misses; un Rèquiem; 40 Salms; un Stabat Mater; 37 Ofertoris, moltes cantates, duos, lieder, sonates per a piano, etc...[1]
Òperes modifica
- La serva scaltra (opera buffa, 1773, Dresden)
- Der Kaufmann von Smyrna (Singspiel, 1778, Dresden; perduda)
- Arsene (Die schöne Arsene) (Singspiel, llibret de A. G. Meissner, dopo. C.-S. Favart), 1779, Dresden)
- Der Tartarische Gesetz (Singspiel, llibret de F. W. Gotter, 1779; perduda)
- Sammlung der vorzüglichsten, noch ungedruckten Arien und Duetten des deutschen Theaters (Singspiel, 1780, Lipsia)
- 'Der lahme Husar (komische Oper, llibret de F. C. Koch, 1780, Lipsia)
- Il capriccio corretto (opera buffa, llibret de Caterino Mazzolà, 1783, Dresden)
- Der Soldat (komische Oper, 1783, Gotha)
- La villanella di Misnia (opera buffa, llibret de Caterino Mazzolà, 1786, Dresden)
- Il mostro, ossia Da gratitudine amore (opera buffa, llibret de Caterino Mazzolà, 1786, Dresden)
- Il turco in Italia (opera buffa, llibret de Caterino Mazzolà, 1788, Dresden)
- Amore per oro (opera buffa, llibret de Caterino Mazzolà, 1790, Dresden)
- Le fils reconnaissant (Singspiel, 1795, Oels)