Franzobel

escriptor austríac

Franzobel (pseudònim per Franz Stefan Griebl, n. l'1 de març del 1967 a Vöcklabruck, Alta Àustria) és un escriptor austríac.

Infotaula de personaFranzobel

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(de-at) Franz Stefan Griebl Modifica el valor a Wikidata
1r març 1967 Modifica el valor a Wikidata (57 anys)
Vöcklabruck (Àustria) Modifica el valor a Wikidata
Floruit2017 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Activitat
Lloc de treball Viena Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópoeta, escriptor, artista visual (–1991) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
MAERZ (en) Tradueix (1994–) Modifica el valor a Wikidata
GènereNovel·la Modifica el valor a Wikidata
Nom de plomaFranzobel
Franz Zobl Modifica el valor a Wikidata
Participà en
1995Ingeborg Bachmann Award 1995 (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
ParellaRamona Schnekenburger (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Premis

Lloc webfranzobel.at Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm3464970 Discogs: 4214929 Modifica el valor a Wikidata

Vida modifica

Franz Stefan Griebl va néixer el 1967 a Vöcklabruck. Va estudiar Germàniques i Història a Viena. Al principi va treballar com a artista i presentava plàstiques. Va ser editor de l'edició austríaca edition ch, i a Stuttgart va participar en el projecte Dichter ans Theater (Poetes al teatre). El 1995 Franzobel va guanyar el premi Ingeborg-Bachmann-Preis a Klagenfurt.

Obra modifica

Fins al 1992 Franzobel ha també treballat com a artista (Concept Art). Està publicant la seva obra literària sobretot amb petites editorials. Els seus drames, les narracions i la poesia es mouen sovint entre estructura i experiment. Per exemple va emprar traduccions electròniques. Les novel·les emperò mesclen el realisme fantàstic amb el joc de llengua i el teatre popular de Viena. El món de Franzobel conté molt humor i al·lusions a la història.

L'escriptor està influençat pel dadaisme, el Grup de Viena i el novel·lista Heimito von Doderer. Es va designar com a accionista literari, però escriu també llibres per a infants. Entre 1994 i 1998 va treballar per a l'editorial Edition ch.

Distincions i premis modifica

  • 1994 Wiener Werkstattpreis
  • 1995 Ingeborg-Bachmann-Preis per a Die Krautflut
  • 1997 Wolfgang-Weyrauch-Förderpreis de la ciutat de Darmstadt
  • 1998 Kasseler Literaturpreis
  • 2000 Bert-Brecht-Medaille
  • 2002 Arthur-Schnitzler-Preis
  • 2005 Nestroy-Theaterpreis
  • 2005 Nestroy-Theaterpreis
  • 2006 Buch-Preis per a Das Fest der Steine oder Die Wunderkammer der Exzentrik
  • 2007 Vöckla Award

Publicacions modifica

Llibres modifica

  • Das öffentliche Ärgernis. Prosa, Klagenfurt: edition selene, 1993.
  • Überin. Die Gosche. Prosa, Klagenfurt: edition selene, 1993.
  • Masche und Scham. Die Germanistenfalle - Eine Durchführung & Das öffentliche Ärgernis. Proklitikon. Klagenfurt: Edition Selene, 1993.
  • Die Musenpresse. Aus einem Roman von Margarete Lanner. Mit mehreren Bildnachweisen. Klagenfurt: Ritter, 1994.
  • Elle und Speiche. Modelle der Liebe. Prosa i poesia, Viena: Das Fröhliche Wohnzimmer, 1994.
  • Ranken. Prosa, Klagenfurt: edition selene, 1994.
  • Hundshirn. Prosa, Linz: Blattwerk, 1995.
  • Die Krautflut. Conte, Frankfurt am Main: Suhrkamp, 1995.
  • Schinkensünden. Ein Katalog. Klagenfurt: Ritter, 1996.
  • Linz. Eine Obsession. Múnic, Berlin: Janus Press, 1996.
  • Der Trottelkongreß. Commedia dell'pape. Ein minimalistischer Heimatroman. Novel·la, Klagenfurt, Viena: Ritter, 1998.
  • Böselkraut und Ferdinand. Ein Bestseller von Karol Alois. Novel·la, Viena: Zsolnay, 1998.
  • Das öffentliche Ärgernis. Proklitikon. & Masche und Scham. Die Germanistenfalle - eine Durchführung. Viena: Edition Selene, 1998.
  • Met ana oanders schwoarzn Tintn. Dulli-Dialektgedichte. Poesia dialectal, Weitra: Bibliothek der Provinz, 1999.
  • Scala Santa oder Josefine Wurznbachers Höhepunkt. Novel·la, Viena: Zsolnay, 2000.
  • Shooting Star. Novel·la, Klagenfurt: Ritter, 2001
  • Lusthaus oder Die Schule der Gemeinheit. Novel·la, Viena: Zsolnay, 2002.
  • Mundial. Gebete an den Fußballgott. Assaig sobre el fútbol, Graz, Viena: Droschl, 2002.
  • Scala Santa oder Josefine Wurzenbachers Höhepunkt. Novel·la, Piper 2002
  • Austrian Psycho oder Der Rabiat Hödlmoser. Ein Trashroman in memoriam Franz Fuchs. Novel·la, Bibliothek der Provinz, 2002.
  • Luna Park. Vergnügungsgedichte. Novel·la, Viena: Zsolnay 2003.
  • Das Fest der Steine oder Die Wunderkammer der Exzentrik. Novel·la, Viena: Zsolnay 2005.
  • Der Schwalbenkönig oder Die kleine Kunst der Fußball-Exerzitien. Contes, Klagenfurt, Viena: Ritter Verlag, 2006.
  • Liebesgeschichte. Novel·la, Viena: Zsolnay 2007.
  • Franzobels großer Fußballtest. Viena: Picus 2008.

Teatre modifica

  • 1996 Das Beuschelgeflecht
  • 1997 Kafka. Eine Komödie
  • 1998 Paradies
  • 1998 Nathans Dackel oder Die Geradebiegung der Ring-Parabel. Eine Lessingvollstreckung
  • 1998 Bibapoh
  • 1998 Der Ficus spricht. Minidrama für A, B, einen Volkssänger, ein Blumenmädchen und einen Gummibaum
  • 1999 Phettberg. Eine Hermes-Tragödie
  • 1999 Volksoper
  • 2000 Olympia. Eine Kärntner Zauberposse samt Striptease
  • 2001 Mayerling
  • 2003 Black Jack
  • 2003 Mozarts Vision
  • 2004 Flugangst
  • 2005 Hunt oder der totale Februar
  • 2005 Wir wollen den Messias jetzt oder die beschleunigte Familie
  • 2006 Hirschen
  • 2007 Z!pf oder die dunkle Seite des Mondes
  • 2009 Prinzessin Eisenherz

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Franzobel