Frederic de Wittelsbach
Frederic de Wittelsbach (1339 - 4 de desembre de 1393) va ser duc de Baviera des 1375. Era el segon fill d'Esteve II de Wittelsbach i d'Elisabeth II de Sicília.
| Nom original | (de) Friedrich der Weise  |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 1339 Ducat de Baviera |
| Mort | 4 desembre 1393 (53/54 anys) České Budějovice |
| Duc de Baviera | |
| | |
| Activitat | |
| Ocupació | sobirà |
| Altres | |
| Títol | Duc |
| Família | Dinastia Wittelsbach |
| Cònjuge | Anna von Neuffen-Hettingen Maddalena Visconti (1381, 1381 (Gregorià)–1393) |
| Fills | Enric IV de Wittelsbach (  Maddalena Visconti)Elisabeth von Bayern ( )Élisabeth de Bavière ( Maddalena Visconti)Magdalena von Bayern ( Maddalena Visconti) |
| Pares | Esteve II de Wittelsbach i Elisabet de Sicília |
| Germans | Agnese di Baviera-Landshut (en)  , Esteve III de Wittelsbach i Joan II de Wittelsbach |
Premis | |
 | |
Regnat modifica
De 1375 a 1392 va governar junt amb els seus germans Esteve III i Joan II al ducat de Baviera-Landshut. El 1392 Joan es va negar a finançar les aventures italianes dels seus germans (casats amb files de Bernabé Visconti) i les despeses excessives d'Esteve III a la cort, i va demanar la partició de Baviera-Landshut, que doncs es va dividir en tres parts: la mateixa Baviera-Landshut reduïda, Baviera-Ingolstadt i Baviera-Múnic. A Frederic li va correspondre Baviera-Lanshut que era considerada la part més rica del ducat.
En 1387 Frederic va empresonar a l'arquebisbe de Salzburg per obligar-lo a posar fi a la seva aliança amb la confederació de ciutats de Suàbia. Frederic fou conseller del rei Venceslau en els assumptes legals i un candidat molt ben situat per a la successió del rei, però va morir a Budweis el 1393. Va ser succeït a Baviera-Landshut pel seu fill Enric IV de Wittelsbach (Enric XVI de Baviera).
Matrimoni i fills modifica
Es va casar dues vegades, la primera el 1360 amb Anna de Neuffen, filla de Bertold VII de Neuffen. D'aquest matrimoni va tenir només una filla, Elisabet o Isabel (1361-17 de gener de 1382), casada amb Marc Visconti, senyor de Parma.
En segon lloc, es va casar el 2 de setembre de 1381 amb Maddalena Visconti, filla de Bernabé Visconti i de Beatriu Regina della Scala. Els seus fills van ser:
- Enric XVI (IV) el Ric (1386-1450).
- Joan, va morir jove.
- Elisabet (1383-Ansbach 13 de novembre de 1442), casada amb Frederic I, margrave de Brandenburg.
- Margarida (nascuda el 1384), va morir jove.
- Magdalena (1388-1410), casada el 1404 amb el comte Joan Meinard VII de Gorízia.