Frontera entre Alemanya i Bèlgica
La frontera entre Alemanya i Bèlgica és la frontera internacional entre Alemanya i Bèlgica, estats membres de la Unió Europea i de l'Espai Schengen. Separa els länder alemanys de Renània-Palatinat i Rin del Nord-Westfàlia de la regió federal de Valònia (províncies de Lieja i Luxemburg) i de la Comunitat Germanòfona de Bèlgica. Es troba principalment al cor de la regió de les Hautes Fagnes / Eifel, i segueix part dels cursos dels rius Our i Olef.
 Alemanya Bèlgica | |
| Característiques | |
|---|---|
| Entitats |  Alemanya  Bèlgica |
| Extensió | 133 kilòmetres[1] |
| Història | |
| Establiment | 1830 |
| Reconeixement actual | 1956 |
| Coordenades | 50° 08′ N, 6° 08′ E / 50.13°N,6.14°E |
Les demarcacions trifrontereres modifica
.jpg)
Després de la Primera Guerra Mundial, aquest lloc marca el límit meridional de la nova frontera entre Bèlgica i Alemanya i es converteix en el punt del trifini. Les noves fites no estan en els mateixos llocs que els antics límits. Les fites (N ° 52) estan col·locades de manera que el costat marcat L (o D) es gira al territori de luxemburguès (o alemany), la cara marcada LD (DL) es gira al territori comú i la cara B, 1/52 B cap a Bèlgica. La numeració comença amb el número 1 perquè la fita amb el número 52 estava sota el sistema de numeració prussià (que és la raó perquè els terminals de gres que porten la lletra D i no P, D per Deutschland). Aquest trifini es troba actualment als municipis de Sevenig (Alemanya), Burg-Reuland (Bèlgica) i Clervaux (Luxemburg).
Al nord es troba el trifini marcat per la fita 193, pont de trobada amb les fronteres Alemanya/Països Baixos i Bèlgica/Holanda en un lloc anomenat Vaalserberg que es troba a uns 3 km a l'oest d'Aquisgrà, el mateix punt que ser una quadrifrontera entre 1830 i 1919, entre la data de la independència de Bèlgica i l'extrem del territori neutre de Moresnet.
El ferrocarril i la frontera modifica
Particularitat : la « línia ferroviària de les Fagnes » (Vennbahn en alemany), després del tractat de Versalles de 1920, és totalment belga encara que el seu recorregut penetra diverses vegades a Alemanya, formant cinc enclavaments alemanys en territori belga.
Actualment, el ferrocarril ha donat pas a una via reservada per a usuaris lents coneguts com a "RAVel 48" té l'origen a Raeren per unir-se a Sankt-Vith.
Rectificació de 1956 modifica
El tractat del 24 de setembre de 1956 ha concretat el traçat definitiu de la frontera germano-belga meridional, amb l'intercanvi de petits territoris.[2]
Referències modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Frontera entre Alemanya i Bèlgica |
- ↑ «Alemanya». The World Factbook. Central Intelligence Agency.
- ↑ GA081 1956 : Aix-La-Chapelle-Bildchen ... [Enllaç no actiu] - Universitat de Luxemburg, consultat el 25 de febrer de 2013
Enllaços externs modifica
- (francès) Carte de la Borne Pierre 75 Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine. - Les bornes frontières Belgique - Prusse Arxivat 2021-01-26 a Wayback Machine.
- (neerlandès) Grenspalen België - Duitsland Arxivat 2021-01-25 a Wayback Machine.
