Bètel
El bètel (Piper betle),[1] és una planta amb flors enfiladissa de la família de les piperàcies.[2]
Piper betle  | |
|---|---|
 | |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Piperales |
| Família | Piperaceae |
| Gènere | Piper |
| Espècie | Piper betle L., 1753 |
També s'ha recollit la variant lingüística betel.[1]
Descripció modifica
És una planta perenne amb fulles en forma de cor. El color és generalment d'un verd clar tendre, similar al de l'enciam. El seu gust és intens, picant d'una forma similar a la picantor de la menta, però diferent.
La fulla de bètel creix en forma de liana i es cultiva a moltes zones tropicals arreu del món. Després de tallar-les, les fulles es porten al mercat. Es disposen amuntegades ordenadament una damunt de l'altra i els feixos es protegeixen del sol i els ambients secs. Al mercat hom veu sovint els venedors esquitxant-les amb aigua per mantenir-ne la frescor. Les fulles de bètel no toleren la congelació.
Taxonomia modifica
- Artanthe hexagyna Miq.
- Betela mastica Raf.
- Chavica auriculata Miq.
- Chavica betle (L.) Miq.
- Chavica blumei Miq.
- Chavica canaliculata (Opiz) C.Presl
- Chavica densa Miq.
- Chavica siriboa (L.) Miq.
- Cubeba melamiri Miq.
- Cubeba siriboa (L.) Miq.
- Macropiper potamogetonifolium (Opiz) Miq.
- Piper anisodorum Náves ex Fern.-Vill.
- Piper anisodorum Blanco
- Piper bathicarpum C.DC.
- Piper betel Blanco
- Piper bidentatum Stokes
- Piper blancoi Merr.
- Piper blumei (Miq.) Backer
- Piper canaliculatum Opiz
- Piper carnistilum C.DC.
- Piper densum Blume
- Piper fenixii C.DC.
- Piper macgregorii C.DC.
- Piper malamiri Blume
- Piper malamiris L.
- Piper malarayatense C.DC.
- Piper marianum Opiz
- Piper philippinense C.DC.
- Piper pinguispicum C.DC. & Koord.
- Piper potamogetonifolium Opiz
- Piper puberulinodum C.DC.
- Piper rubroglandulosum Chaveer. & Mokkamul
- Piper saururus Burm.
- Piper silletianum P.K.Mukh.
- Piper siriboa L.
- Piperi betlum (L.) St.-Lag.
Tradicions modifica
La fulla de bètel ha estat tradicionalment molt utilitzada a l'Àsia del sud i del sud-est conjuntament amb la nou d'areca per les seves propietats lleugerament estimulants. La fulla conté eugenol i chavicol, entre altres productes químics, i també té propietats medicinals. A més de la fulla i la nou, el costum de mastegar inclou altres ingredients, com hidròxid de calci, clavell d'espècia i, a partir del segle xvii, tabac, entre altres. Aquesta costum colora l'interior de la boca d'un roig intens.
Com que es mastega juntament amb la fulla de bètel, la nou d'areca s'esmenta als documents de l'època colonial com a nou de bètel. Aquest nom és erroni, car la planta de bètel no dona les nous. L'origen de la confusió entre la nou i la fulla prové del menyspreu dels colonitzadors envers el costum de mastegar nou d'areca i fulla de bètel a certes parts d'Àsia, car, a diferència del tabac, aquesta costum no fou adoptada per part dels colonitzadors.
A les cultures on mastegar la nou d'areca i la fulla de bètel té un gran significat cerimonial, ritual i social, sempre existeixen dos termes molt diferents: un per designar la nou i un altre per la fulla.
No està clar quan es varen començar a mastegar per primera vegada juntes la nou d'areca i la fulla de bètel, productes estimulants totalment diferents. A les Filipines, Tailàndia i Indonèsia s'han trobat indicis arqueològics que demostren que les dues substàncies es masteguen barrejades des-de com a mínim 4,000 anys.[3]
A Vietnam i l'Índia hom dona un simbolisme molt important al fet d'unir feliçment la nou i la fulla, fet que fa que s'utilitzin a rituals matrimonials.[4] La fulla de bètel i la nou d'areca també s'utilitzen a moltes cultures asiàtiques com un element molt important de les cerimònies tradicionals de benvinguda.
Usos medicinals modifica
A la medicina ayurvèdica de l'Índia, la fulla de bètel serveix com a vermífug i és un bon remei contra l'halitosi o alè pudent.[5] També hom diu que té propietats afrodisíaques.
Es fa servir en el tractament del mal de cap, mal de queixal i l'artritis a les medicines tradicionals de les Filipines, Tailàndia, Indonèsia i la Xina. En infusió té propietats contra la indigestió i el restrenyiment. S'utilitza també contra hemorràgies vaginals.[6]
Galeria modifica
-
Fulles de bètel creixent de forma hidropònica -
Fulles de bètel al mercat -
Plantació de bètel a Gosairhat Upazila, Bangladesh -
Borsa de Betel, Nova Guinea, del segle xix
Vegeu també modifica
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 «Piper betle». Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 27 maig 2022].
- ↑ «Piper betle» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 27 maig 2022].
- ↑ Archaeological evidence from Thailand, Indonesia and the Philippines.
- ↑ «Vietnamese Legend». Arxivat de l'original el 2014-08-05. [Consulta: 15 juliol 2010].
- ↑ Naveen Pattnaik, The Tree of Life
- ↑ «Daun Sirih Mengobati Mimisan Sampai Keputihan - Sirih leaves for the medication of nosebleed up to vaginal discharge». Arxivat de l'original el 2010-01-09. [Consulta: 15 juliol 2010].
