GOES 5
El GOES 5, conegut com a GOES-E abans d'entrar en servei, va ser un satèl·lit meteorològic operat per la National Oceanic and Atmospheric Administration dels Estats Units com a part del sistema Geostationary Operational Environmental Satellite.[1] Llançat el 1981, va ser utilitzat per a la predicció meteorològica als Estats Units.
  | |||||||||||
| Tipus de missió | satèl·lit meteorològic i geostationary satellite (en)  | ||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Operador |  NOAA NASA | ||||||||||
| NSSDCA ID | 1981-049A | ||||||||||
| Núm. SATCAT | 12472 | ||||||||||
| Propietats de la nau | |||||||||||
| Fabricant | Boeing Satellite Development Center | ||||||||||
| Massa | enlairament: 660 kg | ||||||||||
| Inici de la missió | |||||||||||
| |||||||||||
| Vehicle de llançament | Delta 3000 | ||||||||||
| Contractista | McDonnell Douglas | ||||||||||
| Fi de la missió | |||||||||||
| Desactivat | 18 juliol 1990 | ||||||||||
Activitat orbital
| |||||||||||
← GOES 4
GOES 6 → | |||||||||||
El GOES 5 va ser construït per Hughes Space and Communications, i estava basat en el model de satèl·lit HS-371. En el llançament tenia una massa de 660 kg,[2] amb una vida útil prevista de funcionament del voltant de set anys.
El GOES-E va ser llançat utilitzant un coet transportador Delta 3914[3] enlairant-se des de Launch Complex 17A al Cape Canaveral Air Force Station.[4] El llançament va ser a les 22:29 GMT del 22 de maig del 1981,[5] i va col·locar amb èxit el GOES-E en una òrbita de transferència geoestacionària, de la qual es va elevar a l'òrbita geoestacionària el 2 de juny per mitjà d'un motor d'apogeu Star-27 a bord.[3][6]
Després de la seva inserció en òrbita geoestacionària, el GOES 5 va ser posicionat a una longitud 85° Oest, però a fins del 1981, es va traslladar a 75° Oest. Va romandre allí fins al 1987, quan va ser mogut a 106° Oest. En el 1988 va ser reubicat a 65° Oest, on va operar fins al 1989.[4] L'instrument principal que portava a bord, el Visible Infrared Spin-Scan Radiometer o VISSR, va fallar en el 1984.[2] Els satèl·lits GOES 1 i GOES 4 es van reactivar per omplir el buit en la cobertura fins que es pogués llançar un substitut. Se substitueix finalment pel GOES-H, en el 1987, el GOES-G, no va aconseguir arribar a l'òrbita. El GOES 5 va ser retirat a una òrbita cementiri el 18 de juliol de 1990.[1][6]
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 «GOES-5». The GOES Program - ESE 40th Anniversary. NASA. Arxivat de l'original el 2009-05-30. [Consulta: 15 agost 2009].
- ↑ 2,0 2,1 «GOES 5». NSSDC Master Catalog. US National Space Science Data Center. Arxivat de l'original el 2017-02-10. [Consulta: 15 agost 2009].
- ↑ 3,0 3,1 Krebs, Gunter. «GOES 4, 5, 6, G, 7». Gunter's Space Page. [Consulta: 15 agost 2009].
- ↑ 4,0 4,1 Wade, Mark. «GOES». Encyclopedia Astronautica. [Consulta: 15 agost 2009].
- ↑ McDowell, Jonathan. «Launch Log». Jonathan's Space Page. [Consulta: 15 agost 2009].
- ↑ 6,0 6,1 McDowell, Jonathan. «Index». Geostationary Orbit Catalog. Jonathan's Space Page. Arxivat de l'original el 2010-04-06. [Consulta: 15 agost 2009].
Vegeu també modifica
|
