Gabriel Janer i Manila
Gabriel Janer i Manila (Algaida, 1 de novembre de 1940) és un escriptor i gestor cultural mallorquí, llicenciat en lletres, doctor en Pedagogia per la Universitat de Barcelona i catedràtic d'Antropologia de l'Educació a la Universitat de les Illes Balears.[1][2]
.jpg)
Biografia modifica
Exerceix de professor universitari, traductor (de l'italià Gianni Rodari), gestor cultural i, en especial, escriptor. Autor prolífic que conrea gairebé tots els gèneres, és conegut a tot el domini lingüístic català. Ha conquerit els principals premis de la literatura catalana i ha vist traduïda la seva obra a diverses llengües (alemany, anglès, castellà, basc i gallec). Combina la feina literària amb la càtedra d'Antropologia de l'Educació a la Universitat de les Illes Balears i el càrrec com a director de l'Institut d'Estudis Baleàrics (que ocupa des del 2004).[1]
És pare de la també escriptora Maria de la Pau Janer.
El 1998 fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.[3]
Obra modifica
Narrativa breu modifica
- 1972 El cementiri de les roses
- 1988 La finestra
- 1991 Contes per als qui dormen amb un ull obert
- 2002 Vola, vola..., Josh!
- 2004 L'illa i una nit
Novel·la modifica
- 1969 L'abisme
- 1970 El silenci
- 1971 Han plogut panteres
- 1972 La capitulació
- 1972 Els alicorns
- 1973 L'agonia dels salzes
- 1976 El rei Gaspar
- 1977 Tango
- 1977 La cerimònia
- 1979 Com si els dits m'haguessin tornat cuques de llum
- 1983 Diumenge, després de lluna plena
- 1983 La Serpentina
- 1984 El corsari de l'illa dels conills
- 1984 Angeli musicanti
- 1985 Els rius de Babilònia
- 1987 La dama de les boires
- 1987 Els peixos no es pentinen
- 1987 Violeta, el somriure innocent de la pluja
- 1987 Tot quant veus és el mar
- 1988 Diu que n'era un rei
- 1988 Els rius dormen als núvols
- 1989 El palau de vidre
- 1990 Arlequí, el titella que tenia els cabells blaus
- 1990 La perla verda
- 1991 Els rius de la lluna
- 1992 Paradís d'orquídies
- 1993 Han cremat el mar
- 1993 Lluna creixent sobre el Tàmesi
- 1995 Viatge a l'interior del fred
- 1995 El terror de la nit
- 1996 Aquella dona que vingué de Mart
- 1996 La vida, tan obscura
- 1997 Els jardins incendiats
- 1999 La invenció de la primavera
- 2000 Estàtues sobre el mar
- 2000 Samba per a un "menino da rua"
- 2002 George. El perfum dels cedres
- 2003 Daniel i les bruixes salvatges
- 2005 Èxtasi
- 2007 Tigres
- 2009 He jugat amb els llops = He jugado con lobos
- 2012 Amor captiu
Assaig i altres proses modifica
Teatre modifica
|
Premis modifica
Premis rebuts.[1]
- 1966 Ciutat de Palma "Gabriel Maura" de novel·la per L'abisme
- 1971 Josep Pla per Els alicorns
- 1971 Víctor Català per El cementiri de les roses
- 1975 Josep M. Folch i Torres per El rei Gaspar
- 1984 Sant Joan per Els rius de Babilònia
- 1985 Serra d'Or de literatura infantil i juvenil per El corsari de l'illa dels conills
- 1988 Literatura Catalana de la Institució de les Lletres Catalanes de literatura infantil per Tot quant veus és el mar
- 1988 Ministerio de Cultura de literatura infantil i juvenil per Tot quant veus és el mar
- 1994 Ministerio de Cultura de crítica de literatura infantil per Han cremat el mar
- 1997 Carlemany per Els jardins incendiats
- 1998 Creu de Sant Jordi
- 2002 Nèstor Luján per George. El perfum dels cedres
- 2007 Ramon Llull per Tigres
- 2009 Premi Joaquim Ruyra de narrativa juvenil per He jugat amb els llops
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 X. R. Trigo. «Gabriel Janer Manila». [Consulta: 11 setembre 2022].
- ↑ 2,0 2,1 L'autor al Qui és qui de les lletres catalanes Arxivat 2007-03-13 a Wayback Machine.
- ↑ «1998». Creus de Sant Jordi. Generalitat de Catalunya. [Consulta: 11 setembre 2022].
Bibliografia modifica
- ALZAMORA, Sebastià. L'escriptura del foc. Palma: Lleonard Muntaner, 1998
| Premis i fites | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Robert Saladrigas i Riera La mar no està mai sola |
Premi Carlemany per al foment de la lectura 1997 |
Succeït per: Lluís-Anton Baulenas i Setó El fil de plata |