Gabriel de Zayas

polític espanyol

Gabriel de Zayas (Écija, 1526Madrid, 13 de juliol de 1593), Secretari d'Estat amb Felip II.

Infotaula de personaGabriel de Zayas
Biografia
Naixement1526 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Écija Modifica el valor a Wikidata
Mort13 juliol 1593 Modifica el valor a Wikidata (66/67 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat Complutense Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític Modifica el valor a Wikidata

Biografia modifica

Neix a Écija en 1526, al si del llinatge dels Zayas establits a Andalusia. Els seus estudis els realitza a la universitat d'Alcalá de Henares, on estigué amb seguretat, els cursos 1545-46 i 1546-47. I fou ordenat sacerdot en 1546 o poc abans.[1]

Al voltant de 1548 entra a treballar d'oficial amb el secretari reial Gonzalo Pérez,[2] el qual aquest mateix any passa a servir, com a secretari, al príncep d'Astúries, el futur Felip II, quan aquest viatja per Alemanya i Flandes.[3] Durant els anys 1554-1555 forma part del seguici que acompanya al príncep Felip en el casament amb Maria Tudor, reina d'Anglaterra.[4] A l'any següent, abdicat Carles V, Gabriel de Zayas es converteix en el primer oficial de la Secretaria del Consell d'Estat, quan Felip II nomena a Gonzalo Pérez secretari del Consell d'Estat.[5]

La creixent confiança de Gonzalo Pérez amb Zayas es reflecteix en els darrers anys del secretari reial quan, per absències i infermetats, el substitueix en la ratificació de la signatura del rei,[6] almenys des de 1564; i el nomena un dels seus marmessors. A la mort de Gonzalo Pérez, el 12 d'abril de 1566, continua acreditant la signatura reial junt al fill de Gonzalo, Antonio Pérez; i el 19 d'octubre ja entraven els dos a les sessions del Consell d'Estat, sense haver estat nomenats secretaris reials, nomenament que aconseguiren el 17 de juliol de 1567.[7]

El 8 de desembre de 1567 el rei divideix la Secretaria d'Estat, nomenant Zayas secretari dels assumptes de França, Alemanya i Anglaterra, i a Antonio Pérez, secretari dels assumptes d'Itàlia. I tot i haver recolzat la designació d'Antonio Pérez, l'ambició d'aquest provocà nombrosos conflictes. El rei el té en alta estima, i així, en 1568, estava entre els elegibles per a ocupar un cardenalat. En 1579 queda vacant la Secretaria del Consell d'Itàlia, en principi destinada a Pérez; el rei però, es decideix per Zayas, el qual jura el càrrec el 13 de juliol. Pocs dies després, el 27 de juliol, és arrestat Antonio Pérez, i Zayas ocupa provisionalment la Secretaria d'Estat, la qual traspassa a Juan de Idiáquez quan aquest és nomenat secretari d'Estat el 31 d'agost.[8] El rei li envia el 20 d'octubre una Instrucció on indica com s'ha d'exercir el càrrec, i allí li comunica que ha nomenat a Francisco de Idiáquez, secretari reial, com ajudant seu, pels seus problemes de salut.[9] De tota manera, es manté ferm en el càrrec fins a la seva mort. En 1580 ocupa la Secretaria de la Junta de Portugal i es trasllada amb Felip II a Portugal durant els anys 1580 fins a 1583.[10]

De les dues faccions polítiques enfrontades pel poder durant el regnat de Felip II, la representada per Rui Gomes da Silva, príncep d'Éboli, i la liderada pel duc d'Alba, Fernando Álvarez de Toledo, Zayas es decantava clarament per la segona, mantenint una gran amistat amb el duc, el qual li tenia una especial estima i plena confiança.[11][12]

Col·leccionista d'art i bibliòfil, mantingué relacions culturals i epistolars amb Juan de Verzosa, poeta en llatí i historiador, amb l'impressor Christophe Plantin, amb el diplomàtic i poeta Diego Hurtado de Mendoza, amb l'historiador i poeta Joan Calvet d'Estrella, i amb el teòleg Pedro de Fuentidueñas, entre altres. I fou amic personal del teòleg i bibliòleg Benito Arias Montano, i dels historiadors Jerónimo Zurita i Ambrosio de Morales, els quals estudiaren, com ell, a la universitat d'Alcalá de Henares, i als quals recolzà en els seus projectes.[13] Arias Montano,[14] Calvete[15] i Verzosa[16] li dedicaren sengles poemes.

A les darreries de 1592 atorga testament, trobant-se malalt, el qual completa amb un codicil·li el 7 de juliol de 1593. Mor poc després, el 13 de juliol de 1593, i fou soterrat en la capella de l'Hospital de Sant Lluc i Sant Nicolau d'Alcalá de Henares.[17]

Referències i notes modifica

Bibliografia modifica