Gai Furni (tribú 50 aC)
Gai Furni (en llatí: Gaius Furnius) va ser un magistrat romà del segle i aC.
| Nom original | (la) Gaius Furnius  |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | segle I aC antiga Roma |
| Mort | segle I aC valor desconegut |
| Tribú de la plebs | |
| Governador romà | |
| | |
| Activitat | |
| Ocupació | polític de l'antiga Roma |
| Període | República Romana tardana |
| Família | |
| Fills | Gai Furni |
| Pares | valor desconegut i valor desconegut |
Va ser tribú de la plebs l'any 50 aC i amic de Ciceró. A proposta seva, Ciceró fou cridat després d'estar un any a Cilícia i el senat li va concedir una supplicatio. La clàusula inclosa per Furni que condicionava el retorn de Ciceró al fet que els parts romanguessin tranquils a l'estiu de l'any 50, no va agradar a Ciceró, perquè l'estiu era el temps més freqüent en què es produïen atacs aïllats.
Es va oposar a la proposta dels optimats de què Juli Cèsar havia de renunciar immediata i incondicionalment al proconsolat de la Gàl·lia. El 49 aC, iniciada la Segona guerra civil, Cèsar el va enviar a Ciceró amb una carta.
Ciceró també el va recomanar l'any 43 aC a Luci Munaci Planc que era procònsol a la Gàl·lia Transalpina, on Furni fou legat del procònsol durant la guerra entre Marc Antoni i Octavi August i romangué al càrrec fins a la batalla de Filipos el 42 aC.
Durant la guerra entre Marc Antoni i Octavi, va informar a Ciceró dels sentiments de les legions i comandants a Hispània i la Gàl·lia. A la guerra de Perusa va prendre partit per Luci Antoni; va defensar Sentinum (Úmbria) contra Octavi August. Va ser un dels tres oficials comissionats per Luci Antoni per negociar la rendició de Perusa i com que fou molt ben rebut per Octavi va despertar sospites entre els antonians.
L'any 35 aC era prefecte (governador) d'Àsia sota Marc Antoni i va fer presoner a Sext Pompeu que havia anat a la zona després de la seva derrota a mans d'Agripa el 36 aC. Després de la batalla d'Àccium (31 aC) es va reconciliar amb August per mediació del seu fill Gai Furni, i va rebre el rang de senador consular essent nomenat un dels cònsols sufectes de l'any 29 aC.
Després va ser procònsol de la Tarraconesa.[1][2] Tenint assetjats als càntabres al Setge de Castro Medulio[3] el 22 aC, aquests es van suïcidar enverinant-se o ferint-se amb espases.[4]
Referències modifica
- ↑ (castellà) Ibercronox, Gobernadores de la província Tarraconense
- ↑ Dió Cassi; Florus 4.12.)
- ↑ Vicetto, Benito. Historia de Galicia (en castellà). Nicasio Taxonera, 1866, p. vol.2, p.76.
- ↑ (anglès)