Galleria degli Uffizi

palau i museu a Florència, Itàlia

La Galleria degli Uffizi és un important museu d'art situat al centre històric de Florència, a Itàlia.

Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Galleria degli Uffizi
Imatge
Nom en la llengua original(it) Galleria degli Uffizi Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusPalau, edifici de museu i museu d'art Modifica el valor a Wikidata
ArquitecteGiorgio Vasari
Bernardo Buontalenti
Alfonso Parigi Modifica el valor a Wikidata
Construcció1560 Modifica el valor a Wikidata
Obertura1581 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
1560 inici de construcció Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Superfícieexposició: 47.515 m² Modifica el valor a Wikidata
Altitud56 m Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaFlorència (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióPiazzale degli Uffizi 6, I-50122 Firenze Modifica el valor a Wikidata
Banyat perArno Modifica el valor a Wikidata
Map
 43° 46′ 06″ N, 11° 15′ 19″ E / 43.7683°N,11.2553°E / 43.7683; 11.2553
Format per20
Activitat
FundadorCosme I de Mèdici Modifica el valor a Wikidata
Propietat deMinisteri pels Béns i les Activitats Culturals Modifica el valor a Wikidata
Ocupantgaleria Uffizi Modifica el valor a Wikidata
Empleats234 (2018) Modifica el valor a Wikidata
Visitants anuals2.361.732 (2019) Modifica el valor a Wikidata
Lloc webuffizi.it Modifica el valor a Wikidata
Facebook: uffizigalleries Twitter (X): uffizigalleries Instagram: uffizigalleries Modifica el valor a Wikidata
La Galleria degli Uffizi des de la Piazza della Signoria. Es pot veure la forma característica del palau, que sembla una U.
La Galleria degli Uffizi, amb el Palazzo Vecchio al fons

És una de les pinacoteques més conegudes del món. Conté una gran col·lecció de pintures i escultures, des de l'antiguitat fins al període barroc tardà, especialment del període del Renaixement italià. Entre altres artistes, conté obres de Cimabue, Caravaggio, Giotto, Leonardo da Vinci, Michelangelo, Rafael, Mantegna, Tiziano, Parmigianino, Rubens, Rembrandt, Giambattista Pittoni, Canaletto i Sandro Botticelli.

La història de l'edifici i del museu modifica

La construcció del palau Uffizi va començar el 1560. Cosme I de Mèdici va encarregar a Giorgio Vasari un edifici per a allotjar les magistratures florentines, atès que Palazzo Vecchio ja s'havia quedat petit. D'aquí ve el seu nom, de ‘palau o galeria de les oficines'. Les obres es van acabar el 1581. Durant anys, algunes parts del palau van servir per a guardar les peces d'art de la magnífica col·lecció de la família Mèdici.

Quan va arribar el declivi dels Mèdici, les obres d'art van romandre a Florència i van esdevenir l'embrió d'uns dels primers museus moderns del món. Durant el segle xvi, la galeria s'obria als visitants que ho sol·licitaven i, el 1765, va obrir oficialment al públic com a museu.

A causa de la magnitud de la col·lecció, algunes obres es van traspassar a altres museus florentins, com les escultures al Museu Bargello. Les limitacions de l'edifici quant a superfície d'exposició encara hi són, encara que s'hi està duent a terme una ampliació, amb la qual el museu passarà de 6.000 m² a gairebé 13.000 m². Aquesta remodelació ha de permetre al públic gaudir dels enormes fons del museu, gairebé desconeguts.

El 1993, un cotxe bomba va explotar a la via dei Georgofili: cinc persones van morir i es van produir danys greus al palau. La part més afectada va ser la Sala de Níobe, d'escultures clàssiques, la decoració neoclàssica de la qual va haver de ser restaurada. La causa de l'atemptat encara no s'ha aclarit, encara que se sospita que la màfia en podria ser la responsable.

La Galleria degli Uffizi és una de les atraccions turístiques més visitades de Florència. A la temporada alta (en especial el juliol), les cues d'espera poden arribar a ser de fins a cinc hores.

Sales de la Galleria degli Uffizi modifica

La col·lecció d'art dels Uffizi és molt extensa, i conté fins i tot fons que no estan exposats per manca d'espai. L'exposició, que segueix un ordre cronològic, es distribueix al llarg de dos pisos del palau. El recorregut comença al segon pis. Cal destacar la presència, al corredor, del conegut com Autoretrat (1720) de Giovanna Fratellini, en el qual es representa a ella mateixa pintant.[1][2]

Sales del segon pis modifica

Vestíbul d'entrada modifica

 
Núpcies de María de Médici amb Enric IV de França (1600, Jacopo Chimenti).

Aquest espai, conformat per tres vestíbuls, va ser realitzat a la fi del Settecento, quan, per voluntat del Gran Duc Pietro Leopoldo, va ser completada l'escala monumental que va permetre un nou accés a la Galeria.

Està decorat amb estàtues, sarcòfags i relleus antics; entre aquests últims són especialment interessants dos Pilars amb abillaments, tal vegada d'un edifici sagrat romà del segle i I, que representen armes i peces d'armadura.

La porta que condueix a la Galeria està coronada pel bust de Pietro Leopoldo i la placa que recorda la renovació per ell promoguda del museu mediceo. En els laterals hi trobem dos gossos mastins, còpies romanes del segle I de l'original grec del segle i  a. C., que alguns experts creuen que part de u complex escultori que il·lustra la caça de senglar, mentre que uns altres ho creuen amb un objectiu funerari.

En el primer vestíbul s'hi troben els busts de marbre i pòrfir dels Mèdici des de Ferran I fins a Gian Gastone; comunicant amb aquest està el vestíbul rectangular, decorat en el temps per Giovanni da Sant Giovanni amb Capritxos Mitològics, decorat amb busts antics i moderns; en el vestíbul el·líptic: estàtues romanes, sarcòfags i relleus antics.

Autor Nom Any
Stefano Ricci Bust de Leopoldo II de Lorena -
Taller romà Sarcòfag: Apol·lo i les Muses Segle II
Ottavio Giovannozzi Bust de Lorenzo el Magnífic 1825
Giambologna Bust de Cosme I de Médici 1563
Domenico Poggini Bust de Francesc I de Médici 1564
Atribuït a Tommaso Fedeli Bust de Ferran I de Médici primeres dècades del segle xvii 
Tommaso Fedeli Bust de Cosme II de Médici 1624
Giovanni Battista Foggini Bust de María Magdalena d'Àustria aprox. 1684
Raffaello Curradi Bust de Ferran II de Médici abans de 1638
Giovanni Battista Foggini Bust de Victoria della Rovere 1680
Escola toscana del segle xvii  Bust del cardenal Leopoldo de Médici meitat del segle xviii 
Antonio Montauti Bust de Gian Gastone de Médici aprox. 1724
Taller romà Sarcòfag: Triomf de Dionisio i Ariadna Segle II
Stefano Ricci Bust de Ferran III de Lorena -
Taller romà Sarcòfag: Caiguda de Faetó; jocs de circ Segle II
Taller romà Estàtua loricada amb cap de Trajà Segle II
Taller romà Estàtua togada amb cap Segle II
Taller romà Gos moloso -
Taller romà Gos moloso -
Taller romà Estàtua d'Apol·lo en repòs -
Jacopo Chimenti Núpcies de Catalina de Médici amb Enrique de Valois 1600
Jacopo Chimenti Núpcies de María de Médici amb Enric IV de França -
Taller romà Sarcòfag: Mite de Fedra i Hipòlit Segle II-Segle III
Taller romà Pilars amb abillaments Segle II
Taller romà Cap d'August amb estàtua togada Segle I


Sales de la primera planta modifica

S'hi accedeix a través de l'escala de Buontalenti:

Col·lecció Contini Bonacossi modifica

En l'ala dreta de l'edifici, amb entrada per via Lambertesca, es troba exposada la col·lecció Contini Bonacossi, reunida al començament del segle xx i donada a la Galeria Uffizi en els anys 90, que representa, així, una ampliació considerable dels fons del museu. La col·lecció està formada per mobiliari, ceràmica antiga, terracotes de Lucca Della Robbia i sobretot una molt notable sèrie d'obres d'escultura i pintura, especialment toscana, entre les quals destaquen:

Referències modifica

  1. Jeffares, Neil, "Louis Vigée", Dictionary of pastellists before 1800,London, 2006; online edition, accessed/update01-24-2014/12-01-2013.
  2. Fortune, Jane, and Linda Falcone.

Enllaços externs modifica