Gambit de dama acceptat

Aquest article empra la notació algebraica per descriure moviments d'escacs.

El gambit de dama acceptat (sovint abreujat en literatura escaquística amb l'acrònim anglès QGA, de Queen's Gambit Accepted), és una obertura d'escacs en la qual, després que les les blanques plantegin el gambit de dama:

Gambit de dama acceptat
abcdefgh
8
a8 negres torre
b8 negres cavall
c8 negres alfil
d8 negres dama
e8 negres rei
f8 negres alfil
g8 negres cavall
h8 negres torre
a7 negres peó
b7 negres peó
c7 negres peó
e7 negres peó
f7 negres peó
g7 negres peó
h7 negres peó
c4 negres peó
d4 blanques peó
a2 blanques peó
b2 blanques peó
e2 blanques peó
f2 blanques peó
g2 blanques peó
h2 blanques peó
a1 blanques torre
b1 blanques cavall
c1 blanques alfil
d1 blanques dama
e1 blanques rei
f1 blanques alfil
g1 blanques cavall
h1 blanques torre
8
77
66
55
44
33
22
11
abcdefgh
Moviments1.d4 d5 2.c4 dxc4
ECOD20–D29
Classificaciógambit de dama
Chessgames.comFitxa
1.d4, d5
2.c4

les negres juguen

2...dxc4

A diferència del gambit de rei, on les negres poden obligar les blanques a jugar tota la partida amb un peó menys, el gambit de dama acceptat (ECO D20–D29), estrictament parlant, no és un gambit com a tal, ja que les blanques poden recuperar fàcilment la igualtat numèrica de peces (per exemple, podria continuar amb 3. Da4+, i les blanques recuperen el peó immediatament), i si les negres volen conservar el peó de més acostumen a caure en posicions perdudes, i sempre inferiors.

Aquesta obertura és la tercera opció més usada en el segon moviment de les negres, després de 2...e6 (el gambit de dama refusat) i 2...c6 (la defensa eslava).

Evolucions modifica

El gambit de dama acceptat és una de les principals formes de jugar el gambit de dama. Proporciona partides dinàmiques en les quals les negres atacaran el flanc de dama (aprofitant així la seva major quantitat de peons), i el blanc el flanc de rei, aprofitant la clavada del cavall a f6. Tot i que no és la línia principal, dona moltes oportunitats a les negres.

1.d4 d5 2.c4 dxc4
1.d4 d5 2.c4 dxc4 3.Cf3
1.d4 d5 2.c4 dxc4 3.Cf3 Cf6
1.d4 d5 2.c4 dxc4 3.Cf3 Cf6 4.e3
1.d4 d5 2.c4 dxc4 3.Cf3 Cf6 4.e3 e6
1.d4 d5 2.c4 dxc4 3.Cf3 Cf6 4.e3 e6 5.Axc4 c5
1.d4 d5 2.c4 dxc4 3.Cf3 Cf6 4.e3 e6 5.Axc4 c5 6.0-0
1.d4 d5 2.c4 dxc4 3.Cf3 Cf6 4.e3 e6 5.Axc4 c5 6.0-0 a6
1.d4 d5 2.c4 dxc4 3.Cf3 Cf6 4.e3 e6 5.Axc4 c5 6.0-0 a6 7.a4
1.d4 d5 2.c4 dxc4 3.Cf3 Cf6 4.e3 e6 5.Axc4 c5 6.0-0 a6 7.e4
1.d4 d5 2.c4 dxc4 3.Cf3 Cf6 4.e3 e6 5.Axc4 c5 6.0-0 a6 7.De2
1.d4 d5 2.c4 dxc4 3.Cf3 Cf6 4.e3 e6 5.Axc4 c5 6.0-0 a6 7.De2 b5
1.d4 d5 2.c4 dxc4 3.Cf3 Cf6 4.e3 e6 5.Axc4 c5 6.0-0 a6 7.De2 b5 8.Ab3 Cc6 9.Td1 c4 10.Ac2 Cb4 11.Cc3 Cxc2 12.Dxc2 Ab7 13.d5
1.d4 d5 2.c4 dxc4 3.Cf3 Cf6 4.e3 e6 5.Axc4 c5 6.0-0 a6 7.De2 b5 8.Ab3 Ab7
1.d4 d5 2.c4 dxc4 3.Cf3 Cf6 4.e3 e6 5.Axc4 c5 6.0-0 a6 7.De2 b5 8.Ab3 Ab7 9.Td1 Cbd7 10.Cc3 Ad6
1.d4 d5 2.c4 dxc4 3.Cf3 Cf6 4.e3 e6 5.Axc4 c5 6.0-0 cxd4
1.d4 d5 2.c4 dxc4 3.Cf3 Cf6 4.e3 e6 5.Axc4 c5 6.De2 a6 7.dxc5 Axc5 8.0-0 Cc6 9.e4 b5 10.e5
1.d4 d5 2.c4 dxc4 3.Cf3 Cf6 4.e3 g6
1.d4 d5 2.c4 dxc4 3.Cf3 Cf6 4.e3 Ag4
1.d4 d5 2.c4 dxc4 3.Cf3 Cf6 4.e3 Ae6
1.d4 d5 2.c4 dxc4 3.Cf3 Cf6 4.Da4+
1.d4 d5 2.c4 dxc4 3.Cf3 Cf6 4.Cc3
1.d4 d5 2.c4 dxc4 3.Cf3 Cf6 4.Cc3 a6 5.e4
1.d4 d5 2.c4 dxc4 3.Cf3 a6 4.e4
1.d4 d5 2.c4 dxc4 3.Cf3 a6
1.d4 d5 2.c4 dxc4 3.Cf3 a6 4.e3 Ag4 5.Axc4 e6 6.d5
1.d4 d5 2.c4 dxc4 3.Cf3 a6 4.e3 b5
1.d4 d5 2.c4 dxc4 3.Cf3 b5
1.d4 d5 2.c4 dxc4 3.e4[1]
1.d4 d5 2.c4 dxc4 3.e4 c5 4.d5 Cf6 5.Cc3 b5
1.d4 d5 2.c4 dxc4 3.e4 f5
1.d4 d5 2.c4 dxc4 3.b3 cxb3 axb3

Vegeu també modifica

Referències modifica

Bibliografia modifica