García Álvarez de Toledo y Pimentel-Osorio
García Álvarez de Toledo y Pimentel - Osorio (Villafranca del Bierzo, Corona de Castella, 29 d'agost de 1514 - Regne de Nàpols, 31 de maig de 1578) fou militar i polític castellà, quart marquès de Villafranca del Bierzo, duc de Fernandina i Gran d'Espanya.[1]
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (es) García Álvarez de Toledo y Osorio 29 agost 1514 Villafranca del Bierzo |
| Mort | 31 maig 1577 (62 anys) Nàpols (Imperi Espanyol) |
| Sepultura | Basílica Santiago dels Espanyols |
 Virrei de Sicília | |
| 1564 – 1566 | |
| Virrei de Catalunya | |
| 1558 – 1564 | |
| Activitat | |
| Ocupació | polític, diplomàtic, militar |
| Carrera militar | |
| Rang militar | Capità General |
| Conflicte | Guerres Habsburg-Otomanes |
| Altres | |
| Títol | Marquès |
| Família | Casa de Toledo |
| Cònjuge | Vittoria Colonna (en)  |
| Fills | Leonora Álvarez de Toledo, Pedro Álvarez de Toledo-Osorio y Colonna, Joana Alvarez de Toledo e Colonha (en) |
| Pares | Pedro Álvarez de Toledo i María Osorio y Pimentel |
| Germans | Elionor de Toledo, Fadrique Álvarez de Toledo y Osorio i Luis Álvarez de Toledo |
 | |
Biografia modifica
Era fill de Pedro Álvarez de Toledo y Zúñiga, virrei de Nàpols i Juana Pimentel, segona marquesa de Villafranca, i net de Fadrique Álvarez de Toledo y Enríquez de Quiñones, segon Duc d'Alba.
Va començar servint a les ordres d'Andrea Doria[2] a les galeres de Nàpols, essent amo de dos vaixells. El 1535 ja era general de sis galeres i es va distingir a les batalles de la Goleta, Tunis, Alger, Sfax, Calibria i Mebredia, on se li va concedir el títol de Capità General de les Galeres de Nàpols. Va ser Capità General de l'expedició a Grècia i Capità General del Mar, títol que se li va donar el 1544 després de derrotar el pirata Khair ed-Din Barba-rossa.
També va lluitar a les ordres del seu cosí Fernando Álvarez, duc d'Alba, a les guerres de Flandes.[2]
Fou el Virrei de Catalunya entre el 29 de novembre de 1558[3] i el 1564, on va potenciar la producció militar de les drassanes barcelonines i va impulsar la fortificació de tot el litoral del Principat, sense descuidar la frontera amb França (convulsionada per les seves guerres de religió).[2] També va tenir els càrrecs de Coronel General de la Infanteria del Regne de Nàpols,[3] i va deixar Catalunya en ser nomenat nou virrei de Sicilia (1564- 1566).[2] La conquesta del Penyal de Vélez el 1564, empresa considerada irrealitzable, i el socors a l'illa de Malta li van valer la concessió, per part de Felip II de Castella, del Ducat de Fernandina i el Principat de Montalbán el 24 de desembre de 1569.
Família modifica
Es va casar a Nàpols, el 5 d'abril de 1536 amb Vittoria Colonna, filla d'Ascanio Colonna, segon Duc de Paliano, i de Juana d'Aragó. Fills:[4]
- Pedro Álvarez de Toledo i Colonna, V Marquès de Vilafranca i Gran d'Espanya
- María de Toledo, dona de Don Fadrique Álvarez de Toledo, IV Duque de Alba
- Juana de Toledo, casada amb Bernardino Pimentel, III Marquès de Távara
- Elionor de Toledo, esposa del seu cosí Cosme I de Mèdici, gran duc de la Toscana
- Anna de Toledo, casada amb Gómez Dávila, III Marquès de Velada
- Inés de Toledo, dona de Juan Pacheco, II Marquès de Cerralbo.
- Delia de Toledo, dona de Gómez Suárez de Figueroa, barón de Gaypuli.
Referències modifica
- ↑ «García Álvarez de Toledo y Pimentel-Osorio». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Diccionari d'Història de Catalunya; ed. 62; Barcelona; 1998; ISBN 84-297-3521-6; p. 36
- ↑ 3,0 3,1 Biblioteca Maritima Española (en castellà). Editorial MAXTOR, p. Tom 2, p.540. ISBN 8497615115.
- ↑ «Marques de Villafranca del Bierzo» (en castellà). Grandes de España.org. [Consulta: 8 maig 2011].