Gaspar de Quiroga y Vela

Gaspar de Quiroga y Vela. (Madrigal de las Altas Torres, 13 de gener de 1512 - Madrid, 20 de novembre de 1594) va ser un eclesiàstic espanyol. Va ser bisbe de Conca, arquebisbe de Toledo, inquisidor general i cardenal de l'Església Catòlica.[1]

Infotaula de personaGaspar de Quiroga y Vela

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement13 gener 1512 Modifica el valor a Wikidata
Madrigal de las Altas Torres Modifica el valor a Wikidata
Mort12 novembre 1594 Modifica el valor a Wikidata (82 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Cardenal
15 desembre 1578 –
Arquebisbe de Toledo
6 setembre 1577 – 12 novembre 1594
← Bartolomé de CarranzaAlbert VII d'Àustria →
Bisbe de Conca
17 desembre 1571 – 6 setembre 1577
← Bernardo de FresnedaDiego Covarrubias y Leiva →
Diòcesi: bisbat de Conca
Inquisidor general d'Espanya
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Salamanca Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióbisbe catòlic (1572–), sacerdot catòlic Modifica el valor a Wikidata
Orde religiósOrde de Sant Agustí Modifica el valor a Wikidata
ConsagracióDiego de Espinosa y Arévalo Modifica el valor a Wikidata

Va néixer el 12 de gener de 1512 a la població de Madrigal de las Altas Torres (Àvila) en una família d'origen gallec, instal·lada a la localitat quan va esdevenir una de les seus itinerants de la dinastia Trastàmara.[1] Es tractava d'una família de la baixa noblesa –d'hidalgos–d'escassa fortuna.[2] En la seva joventut va ser patge de la reina Joana I de Castella.[1] Després, va iniciar estudis al col·legi de la Santa Creu de la Universitat de Valladolid, on va romandre set anys, i d'allà va passar al col·legi de Sant Salvador d'Oviedo de la Universitat de Salamanca, on va doctorar-se en Teologia i Lleis.[2][3]

Va ser destinat com a vicari general a Alcalà d'Henares, després de conèixer el cardenal Juan Pardo de Tavera, que va concedir-li també una prebenda com a canonge de la catedral de Toledo.[2] viatjà a Roma on fou auditor del Tribunal de la Rota. El seu prestigi feu que Felip II, el 1559, el nomenés el seu llegat per informar-lo de la situació dels diferents regnes de l'Imperi Espanyol a Itàlia. El 1563 retornà a la península Ibèrica on fou nomenat membre del Consell Suprem de Justícia, bisbe de Conca el 1571 i Inquisidor general el 1573.

A la mort de l'arquebisbe de Toledo, Bartolomé de Carranza a Roma, i sota el beneplàcit del rei Felip II, Quiroga fou nomenat arquebisbe de Toledo el 1577. No obstant això, la longevitat de Quiroga, gràcies a la qual estigué gairebé 18 anys al capdavant de l'arquebisbat de Toledo, desesperà al rei, doncs tenia pensat assignar el càrrec i les seves gegantesques rendes al seu nebot Albert VII d'Àustria i hagué d'esperar molt més del que havia previst.

Quiroga fou nomenat Cardenal l'any 1578 pel Papa Gregori X.

Gràcies a la seva influència a la cort espanyola, va donar suport i va protegir la Companya de Jesús, en un moment de crisi per a l'orde.[4]

Referències modifica

  1. 1,0 1,1 1,2 Pizarro Llorente, Henar. «Gaspar de Quiroga y Vela» (en castellà). Diccionario biográfico electrónico. Real Academia de la Historia. [Consulta: 18 octubre 2023].
  2. 2,0 2,1 2,2 Fernández Collado, Ángel. La catedral de Toledo en el siglo XVI: vida, arte y personas (en castellà). Diputación Provincial de Toledo, 1999, p. 249-252. 
  3. Almagro-Gorbea, Martín. Excavaciones en el claustro de la Catedral de Toledo (en castellà). Real Academia de la Historia, 2011, p. 273. 
  4. Atienza López, Ángela. Tiempos de conventos: una historia social de las fundaciones en la España moderna (en castellà). Marcial Pons Historia i Universidad de La Rioja, 2008, p. 383. 

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gaspar de Quiroga y Vela