Gebara (en castellà, Guevara) és un poble i antic municipi, fins 1885. Ara dins el municipi de Barrundia, a la província de Àlaba. Té 59 habitanta (2017).

Plantilla:Infotaula geografia políticaGebara
Imatge

Localització
Map
 42° 53′ 37″ N, 2° 30′ 41″ O / 42.8936°N,2.5114°O / 42.8936; -2.5114
EstatEspanya
Comunitat autònomaPaís Basc
ProvínciaÀlaba
Quadrilles alabesesQuadrilla de Salvatierra
MunicipiBarrundia Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població70 (2022) Modifica el valor a Wikidata
Codi INE01013000700 Modifica el valor a Wikidata

Història modifica

Probablement es correspon amb l'antiga ciutat de Gebala de la tribu dels vàrduls, que és mencionada pel geograf grec Claudi Ptolemeu

Fundació modifica

Se suposa que va ser fundada al segle xi.[1] A finals del segle xii hi resideix la família navarresa Vela-Ladrón. El llinatge dels Guevara varen ser el cap del bàndol dels gamboïns en les guerres de bàndols que assolarem el País Basc als segles xiv i xv.

En dissoldre's la Confraria d'Arriaga i passar Àlaba al domini realeng del rei Alfons XI el 1332, se'n va excloure expressament a la vila de Gebara

« Otrosí nos pidiéron por merced que les otorgásemos que la aldea de Guevara onde D. Beltran lleva la voz, que sea excusada de pecho y de semoyo y de buey de marzo, segun que fue puesto y otorgado por la Junta en otro tiempo. Tenémoslo por bien, por le facer merced, y otorgamos que la dicha aldea sea quita de pecho, segun dicho es, pero que retenemos para nos el señorío real y la justicia,.[2][3] »

Va comptar amb un call jueu citat el 1485 i un castell restablert durant el carlisme (1837).[4]

Referències modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gebara
  1. Joaquín José de Landázuri: Compendios Históricos de la Ciudad y Villas de Álava. Vitoria, 1928, p. 96
  2. Diccionario Geográfico-Histórico de la Real Academia, t. I, p. 320
  3. Marichalar y Manrique: Historia de la legislación, 1868, p. 500
  4. Becerro de Bengoa: Libro de Álava.

Vegeu també modifica