Viquipèdia

Genocidi uigur

persecució i violacions dels drets humans del poble uigur al nordest de la Xina sota l'administració de Xi Jinping

Es parla de genocidi uigur quan estudiem les violacions dels drets humans en curs contra el poble uigur i altres minories ètniques i religioses al Turquestan Oriental que sovint es caracteritzen com a genocidi perpetrades pel govern xinès. A partir del 2014, el govern de la Xina, sota l'administració Xi Jinping, secretari general del Partit Comunista Xinès (PCC), va empresonar més d'un milió de musulmans turcs sense cap procés legal als camps d'internament.[1][2][3][4] Les operacions entre 2016 al 2021 van ser dirigides pel secretari del PCC de Xinjiang , Chen Quanguo, que va augmentar dràsticament l'escala i l'abast dels camps. Es tracta de la detenció més gran de minories ètniques i religioses des de la Segona Guerra Mundial.[5][6] Els experts calculen que, des del 2017, unes setze mil mesquites han estat arrasades o malmeses,[7] i centenars de milers de nens han estat separats per la força dels seus pares i enviats a internats.[8][9]

Plantilla:Infotaula esdevenimentGenocidi uigur
Imatge
Modifica el valor a Wikidata Map
 43° 49′ 31″ N, 87° 36′ 50″ E / 43.8253°N,87.61379°E / 43.8253; 87.61379
Tipusgenocidi cultural
campanya política de sinització
persecució religiosa
etnocidi
colonització d’assentaments Modifica el valor a Wikidata
Part deConflicte a Xinjiang i sinització Modifica el valor a Wikidata
Interval de temps2014 Modifica el valor a Wikidata - 
Datasegle XXI Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióXinjiang (RP Xina) Modifica el valor a Wikidata
EstatRepública Popular de la Xina Modifica el valor a Wikidata
Objectiuuigurs Modifica el valor a Wikidata
PerpetradorChen Quanguo
Partit Comunista Xinès
Xi Jinping Modifica el valor a Wikidata
Altres
Indefinite detention (en) Tradueix
Esterilitzacions forçoses Modifica el valor a Wikidata

Les polítiques governamentals han promogut la detenció arbitrària de uigurs en camps d'internament promoguts per l'estat,[10][11] treballs forçats[12][13] supressió de pràctiques religioses uigurs,[14] adoctrinament polític,[15] maltractaments greus,[16] esterilització forçosa,[17] contracepció forçosa,[18][19] i avortament forçat.[20][21] Les estadístiques del govern xinès van informar que del 2015 al 2018, les taxes de natalitat a les regions majoritàriament uigurs de Hotan i Kaixgar van caure més d'un 60%.[17] En el mateix període, la natalitat de tot el país va disminuir un 9,69%.[22] Les autoritats xineses van reconèixer que les taxes de natalitat van baixar gairebé un terç el 2018 a Xinjiang, però van negar els informes d'esterilització forçosa i genocidi.[23] Les taxes de natalitat a Xinjiang van caure un 24% més el 2019, en comparació amb una disminució del 4,2% a tot el país.[17]

Aquestes accions han estat descrites com l'assimilació forçosa de Xinjiang, o com un etnocidi o genocidi cultural,[24][25] o també com a genocidi en general. Els que acusen la Xina de genocidi assenyalen els actes intencionats comesos pel govern xinès que infringeixen l'article II de la Convenció del Genocidi[26][27] el qual prohibeix "els actes comesos amb la intenció de destruir, en la seva totalitat o en part", un "grup racial o religiós", incloent-hi "causar danys corporals o mentals greus als membres del grup" i "mesures adreçades a prevenir els naixements dins del grup".[28]

El govern xinès nega haver comès abusos contra els drets humans a Xinjiang.[5][29] En una Avaluació de l'Oficina de Drets Humans de l'ONU, les Nacions Unides (ONU) van afirmar que les polítiques i accions de la Xina a la regió de Xinjiang poden ser crims contra la humanitat, tot i que no va utilitzar el terme genocidi.[30][31] Les reaccions internacionals han variat. El 2020, 39 estats membres de l'ONU van fer declaracions al Consell de Drets Humans de les Nacions Unides criticant les polítiques de la Xina, mentre que 45 països van expressar el seu suport a les polítiques de la Xina i s'oposaven a ""la politització de les qüestions de drets humans i els dobles estàndards".[32] El desembre de 2020, un cas portat a la Cort Penal Internacional (CPI) va ser arxivat perquè els crims suposats semblaven haver estat "comesos únicament per nacionals de la Xina dins del territori de la Xina, un Estat que no és part de l'Estatut de Roma", és a dir, la CPI no els va poder investigar.[33][34] Els Estats Units han declarat que els abusos dels drets humans són un genocidi, anunciant el seu descobriment el 19 de gener de 2021.[35] Des de llavors, els poders legislatius de diversos països han aprovat mocions no vinculants que descriuen les accions de la Xina com a genocidi, com la Cambra dels comuns del Canadà,[36] el Estats Generals dels Països Baixos[37] la Cambra dels Comuns del Regne Unit[38] el Seimas de Lituània,[39] i l'Assemblea Nacional de França.[40] Altres parlaments, com els de Nova Zelanda[41] i Bèlgica[42] i la República Txeca van condemnar el tractament dels uigurs pel govern xinès com a "abusos greus dels drets humans" o crims contra la humanitat.[43]

Referències modifica

  1. ↑ «As crackdown eases, China’s Xinjiang faces long road to rehabilitation» (en anglès). Washington Post, 23-09-2022. [Consulta: 25 febrer 2023].
  2. ↑ «One million Muslim Uighurs held in secret China camps: UN panel» (en anglès). aljazeera.com. [Consulta: 25 febrer 2023].
  3. ↑ «Arrest by algorithm: Inside the dystopian state of surveillance and repression in Xinjiang» (en anglès australià). ABC News, 24-11-2019.
  4. ↑ «UN: Unprecedented Joint Call for China to End Xinjiang Abuses». Human Rights Watch, 10-07-2019. Arxivat de l'original el 17 desembre 2019. [Consulta: 18 desembre 2020].
  5. ↑ 5,0 5,1 Smith Finley, Joanne «Why Scholars and Activists Increasingly Fear a Uyghur Genocide in Xinjiang». Journal of Genocide Research, 23, 3, 03-07-2021, pàg. 348–370. DOI: 10.1080/14623528.2020.1848109. ISSN: 1462-3528.
  6. ↑ Kirby, Jen. «Concentration camps and forced labor: China’s repression of the Uighurs, explained» (en anglès). vox.com, 28-07-2020. [Consulta: 25 febrer 2023].
  7. ↑ Nast, Condé. «Surviving the Crackdown in Xinjiang» (en anglès americà). newyorker.com, 03-04-2021. [Consulta: 25 febrer 2023].
  8. ↑ Feng, Emily «Uighur children fall victim to China anti-terror drive». Financial Times, 10-07-2018.
  9. ↑ Zenz, Adrian. «Break Their Roots: Evidence for China’s Parent-Child Separation Campaign in Xinjiang | Journal of Political Risk» (en anglès americà). The Journal of Political Risk, juliol 2019. [Consulta: 25 febrer 2023].
  10. ↑ Waller, James; Albornoz, Mariana Salazar «Crime and No Punishment? China’s Abuses Against the Uyghurs». Georgetown Journal of International Affairs, 22, 1, 2021, pàg. 100–111. DOI: 10.1353/gia.2021.0000. ISSN: 2471-8831.
  11. ↑ Danilova, Maria. «Woman describes torture, beatings in Chinese detention camp» (en anglès). Associated Press, 29-04-2021. [Consulta: 25 febrer 2023].
  12. ↑ Turdush, Rukiye; Fiskesjö, Magnus «Dossier: Uyghur Women in China’s Genocide». Genocide Studies and Prevention: An International Journal, 15, 1, 28-05-2021. DOI: 10.5038/1911-9933.15.1.1834</p>. ISSN: 1911-0359.
  13. ↑ «China’s ‘tainted’ cotton». BBC News, desembre 2020. [Consulta: 25 febrer 2023].
  14. ↑ «Uyghurs in China». Congressional Research Service, 18-06-2019 [Consulta: 2 desembre 2019].
  15. ↑ «Muslim minority in China's Xinjiang face 'political indoctrination': Human Rights Watch» (en anglès). Reuters, 10-09-2018.
  16. ↑ «Responsibility of States under International Law to Uyghurs and other Turkic Muslims in Xinjiang, China». Bar Human Rights Committee. Arxivat de l'original el 21 setembre 2020. [Consulta: 18 desembre 2020].
  17. ↑ 17,0 17,1 17,2 «China cuts Uighur births with IUDs, abortion, sterilization» (en anglès). apnews.com, 20-04-2021. [Consulta: 25 febrer 2023].
  18. ↑ «China Forces Birth Control on Uighurs to Suppress Population» (en anglès). voanews.com. [Consulta: 25 febrer 2023].
  19. ↑ Samuel, Sigal. «China’s genocide against the Uyghurs, in 4 disturbing charts» (en anglès). vox.com, 10-03-2021. [Consulta: 25 febrer 2023].
  20. ↑ «China: Uighur women reportedly sterilized – DW – 07/01/2020» (en anglès). Deutsche Welle, 01-07-2020. [Consulta: 25 febrer 2023].
  21. ↑ «China forcing birth control on Uighurs to suppress population, report says» (en anglès). BBC News, 29-06-2020.
  22. ↑ «Birth rate, crude (per 1,000 people) - China». The World Bank. [Consulta: 2 gener 2021].
  23. ↑ Watson, Ivan; Wright, Rebecca; Westcott, Ben. «Xinjiang government confirms huge birth rate drop but denies forced sterilization of women» (en anglès). cnn.com, 21-09-2020. [Consulta: 25 febrer 2023].
  24. ↑ «‘Cultural genocide’: China separating thousands of Muslim children from parents for ‘thought education’» (en anglès). The Independent, 05-07-2019. [Consulta: 25 febrer 2023].
  25. ↑ Finnegan, Ciara «The Uyghur Minority in China: A Case Study of Cultural Genocide, Minority Rights and the Insufficiency of the International Legal Framework in Preventing State-Imposed Extinction» (en anglès). Laws, 9, 1, 2020-03, pàg. 1. DOI: 10.3390/laws9010001. ISSN: 2075-471X.
  26. ↑ «Uighurs: 'Credible case' China carrying out genocide» (en anglès). BBC News, 08-02-2021.
  27. ↑ Alecci, Scilla. «British lawmakers call for sanctions over Uighur human rights abuses - ICIJ» (en anglès americà). International Consortium of Investigative Journalists, 14-10-2020. [Consulta: 25 febrer 2023].
  28. ↑ «Convention on Genocide». UNHCHR.. [Consulta: 25 febrer 2023].
  29. ↑ Griffiths, James. «From cover-up to propaganda blitz: China's attempts to control the narrative on Xinjiang» (en anglès). cnn.com, 17-04-2021. [Consulta: 25 febrer 2023].
  30. ↑ Ramzy, Austin «For Uyghurs, U.N. Report on China’s Abuses Is Long-Awaited Vindication» (en anglès). The New York Times, 01-09-2022. ISSN: 0362-4331.
  31. ↑ «China: New UN Report Alleges Crimes Against Humanity» (en anglès). Human Rights Watch, 31-08-2022. [Consulta: 25 febrer 2023].
  32. ↑ Xiao, Michael R. Gordon and Eva. «U.S. Says China Is Committing Genocide Against Uighur Muslims» (en anglès americà). Wall Street Journal, 19 gener 2021.. [Consulta: 25 febrer 2023].
  33. ↑ Griffiths, James. «China avoids ICC prosecution over Xinjiang for now, but pressure is growing» (en anglès). cnn.com, 15-12-2020. [Consulta: 25 febrer 2023].
  34. ↑ «Report on Preliminary Examination Activities 2020». International Criminal Court, 14-12-2020. [Consulta: 19 desembre 2020].
  35. ↑ Gordon, Michael R. «U.S. Says China Is Committing Genocide Against Uighur Muslims» (en anglès americà). The Wall Street Journal, 19 gener 2021.. [Consulta: 25 febrer 2023].
  36. ↑ Ryan Patrick Jones (22 February 2021). "MPs vote to label China's persecution of Uighurs a genocide". Canadian Broadcasting Corporation. Retrieved 25 February 2021.
  37. ↑ «Dutch parliament: China's treatment of Uighurs is genocide» (en anglès). Reuters, 25-02-2021.
  38. ↑ Hefffer, Greg. «House of Commons declares Uighurs are being subjected to genocide in China» (en anglès). sky.com, 22-04-2021. [Consulta: 25 febrer 2023].
  39. ↑ Basu, Zachary. «Lithuanian parliament becomes latest to recognize Uyghur genocide» (en anglès). axios.com, 20-05-2021. [Consulta: 25 febrer 2023].
  40. ↑ DE ROQUEFEUIL, Christophe; PLOWRIGHT, Adam. «French Parliament Denounces China's Uyghur 'Genocide'» (en anglès americà). barrons.com, 20 gener 2022.. [Consulta: 25 febrer 2023].
  41. ↑ Manch, Thomas. «Parliament unanimously declares 'severe human rights abuses' occurring against Uyghur in China» (en anglès). stuff.co.nz, 05-05-2021. [Consulta: 25 febrer 2023].
  42. ↑ «Belgian MPs warn of ‘risk of genocide’ of China’s Uyghurs» (en anglès). alarabiya.net, 15-06-2021. [Consulta: 25 febrer 2023].
  43. ↑ Gerlin, Roseanne. «Belgium, Czech Republic Legislatures Pass Uyghur Genocide Declarations» (en anglès). Radio Free Asia., 15-06-2021. [Consulta: 25 febrer 2023].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Genocidi_uigur&oldid=31686757»