Geodèsia per satèl·lit

La geodèsia per satèl·lit és una especialitat dins la geodèsia que tracta sobre la mesura de la forma i dimensions de la Terra, la ubicació dels objectes en la seva superfície i el valor del camp gravitatori de la Terra mitjançant tècniques de satèl·lit artificial — és a dir, geodèsia mitjançant satèl·lits artificials. Pertany a l'esfera més àmplia de la geodèsia espacial, que també inclou tècniques com la Interferometria de Molt Llarga Base (VLBI) geodètica i les mesures mitjançant làsers lunars. L'astronomia geodèsica tradicional no se sol considerar part de la geodèsia per satèl·lit, encara que existeix una considerable superposició entre les dues tècniques^[1]

Els principals objectius de la geodèsia per satèl·lit són:

La determinació de la figura de la Terra, el posicionament i navegació (geodèsia geomètrica per satèl·lit).^[2]
Determinació de la gravetat de la Terra i el geoide (geodèsia dinàmica per satèl·lit).
Determinació, monitoratge i modelació de fenòmens geodinàmics (moviment polar, estabilitat de rotació de la Terra, geodinàmica,i el moviment de l'escorça terrestre).

Mètodes de geodèsia per satèl·lit modifica

Geomètrica, Terra-Espai, on el satèl·lit artificial és un punt fix de l'espai i no requereix coneixement de la posició dels satèl·lits a l'espai (dimensions no-lineals, polars). S'utilitzava en els anys 50 i 60 i ara no s'empra gaire. La dificultat és que requereix observacions des de diversos punts a un punt fix, sincròniques en el temps.
Dinàmica, Espai-Terra, on el satèl·lit artificial d'òrbita baixa és un "sensor" del camp gravitatori (la part inferior del satèl·lit i té una massa més gran de la major capacitat de resposta a la irregularitat del camp de gravetat). Ha de saber la ubicació del satèl·lit en el moment de l'observació $t$ , la posició i la velocitat dels satèl·lits artificials orbitals en el moment $t_{0}$ (inicial) i les pertorbacions reals del satèl·lit artificial en el moment $t_{0}$ .

Els mètodes dinàmics estan relacionats amb el nomenament de les òrbites dels satèl·lits especialitzats d'òrbita baixa.

Avantatges dels satèl·lits especialitzats d'òrbita baixa modifica

Poden tenir òrbites amb una inclinació diferent a la de l'equador
Es poden moure en la direcció desitjada a la distància òptima de la Terra (per exemple, per a les mesures del camp gravitatori terrestre)
Poden ser interactius (és a dir, poden treballar de forma interactiva amb els diferents aparells: transmissors, radars, etc.)

Referències modifica

↑ Seeber, Gunter. Satellite geodesy. Berlín Nova York: Walter de Gruyter, 2003, p. 2. ISBN 978-3-11-017549-3.
↑ Seeber, Gunter. Satellite geodesy. Berlín Nova York: Walter de Gruyter, 2003, p. 3. ISBN 978-3-11-017549-3.

[1] Seeber, Gunter. Satellite geodesy. Berlín Nova York: Walter de Gruyter, 2003, p. 2. ISBN 978-3-11-017549-3.

[2] Seeber, Gunter. Satellite geodesy. Berlín Nova York: Walter de Gruyter, 2003, p. 3. ISBN 978-3-11-017549-3.

[1]

[2]