Georg Curtius
Georg Curtius (Lübeck, 16 d'abril de 1820 - Hermsdorf am Kynast, 12 d'agost de 1885) va ser un filòleg clàssic alemany. Era germà de l'historiador i arqueòleg Ernst Curtius.
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 16 abril 1820 Lübeck |
| Mort | 12 agost 1885 (65 anys) Helmsdorf |
| Sepultura | Individual monuments of cemetery Alter Johannisfriedhof, Leipzig (en)  |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Bonn Universitat Humboldt de Berlín |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Praga Kiel Leipzig |
| Ocupació | lingüista, filòleg clàssic, professor d'universitat |
| Ocupador | Universitat de Leipzig Universitat Christian Albrecht de Kiel Universitat Carolina de Praga |
| Membre de | |
| Alumnes | Friedrich Delitzsch i Ferdinand de Saussure |
| Obra | |
| Estudiant doctoral | Filipp Fortunatov (en) |
| Família | |
| Pare | Carl Georg Curtius |
| Germans | Ernst Curtius i Theodor Curtius (en) |
Premis | |
Signatura  | |
Vida modifica
Igual que el seu germà, va anar al gymnasium Katharineum de Lübeck, on va superar l'Abitur el 1837.[1] Després d'estudiar a Bonn i Berlín va treballar durant tres anys com a mestre d'escola a Dresden. El 1845 va tornar a la Universitat de Berlín com a professor associat. Amb la publicació de Die Bildung der Tempora und Modi im Griechischen und Lateinischen (1846), que havia dedicat al seu professor Friedrich Ritschl, va coincidir en contingut en diversos punts amb Sprachvergleichenden Untersuchungen d'August Schleicher,[2] de qui més endavant es va fer amic. El 1849 va ser nomenat director del seminari de filologia de Praga i dos anys més tard professor de filologia clàssica a la Universitat de Praga. El 1854 va passar de Praga a una plaça similar a Kiel, i el 1862 va anar de Kiel a Leipzig.
Obra modifica
Les teories filològiques que va desenvolupar van tenir una gran influència. Les seves obres més importants són les següents:
- Die Sprachvergleichung in ihrem Verhaltniss zur classischen Philologie (1845)
- Sprachvergleichende Beiträge zur griechischen und lateinischen Grammatik (1846)
- Grundzüge der griechischen Etymologie (1858–1862, 5a edició el 1879)
- Das Verbum der griechischen Sprache (1873).
Des del 1878 va ser l'editor de la revista Leipziger Studien zur classischen Philologie. El 1879 va ser nomenat membre de l'Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències. La gramàtica grega que va escriure per a les escoles, publicada per primera vegada el 1852, va tenir més de 20 edicions i també es va traduir a l'anglès. En el seu darrer treball, Zur Kritik der neuesten Sprachforschung (1885), va criticar les teories de l'escola dels Neogramàtics.
Bibliografia modifica
- Wilhelm Haan: Georg Curtius. A: Sächsisches Schriftsteller-Lexicon. Robert Schaefer’s Verlag, Leipzig 1875, pàgs. 42–43.
- Georg Curtius: Zur Kritik der neuesten Sprachforschung. Hirzel, Leipzig 1885.
- L'obra menor de Curtius la va publicar pòstumament Ernst Windisch: Kleine Schriften von E. C. (1886–1887).
- Plantilla:ADB
- Per a més informació, vegeu l'article d'Ernst Windisch al Biographisches Jahrbuch für Alterthumskunde (1886) de Conrad Bursian.
Enllaços externs modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Georg Curtius |
| Vegeu texts en català sobre Georg Curtius a Viquitexts, la biblioteca lliure. |
- «Bibliografia relacionada amb Georg Curtius» (en alemany). Al catàleg de la Biblioteca Nacional d'Alemanya.
- Georg Curtius a Internet Archive
Referències modifica
- ↑ Hermann Genzken: Die Abiturienten des Katharineums zu Lübeck (Gymnasium und Realgymnasium) von Ostern 1807 bis 1907. Borchers, Lübeck 1907. (Beilage zum Schulprogramm 1907), Nr. 342.
- ↑ August Schleicher: Sprachvergleichende Untersuchungen. / Zur vergleichenden Sprachgeschichte. (2 volums) Bonn, H.B. König (1848)
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Georg Curtius |