Georg Friedrich Hildebrandt
Georg Friedrich Hildebrandt (5 de juny de 1764, Hannover, Regne de Hannover - 23 de mars de 1816, Erlangen, Ducat de Baviera) fou un farmacèutic, químic, i anatomista.[1]
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 5 juny 1764 Hannover |
| Mort | 23 març 1816 (51 anys) Erlangen |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Göttingen |
| Director de tesi | Johann Friedrich Gmelin |
| Activitat | |
| Ocupació | químic, anatomista, fisiòleg, farmacèutic, professor d'universitat, físic |
| Ocupador | Universitat de Göttingen Universitat d'Erlangen-Nuremberg |
| Membre de | |
| Professors | Johann Friedrich Gmelin |
| Obra | |
| Estudiant doctoral | Johann Salomo Christoph Schweigger |
Biografia modifica
Hildebrandt obtingué el seu doctorat el 1783 a la Universitat de Göttingen amb Johann Friedrich Gmelin.[1]
Obra modifica
Els camps de recerca de Hildebrandt foren l'estudi dels compostos de mercuri, i la naturalesa química de la calç viva, del nitrat d'amoni i de l'amoníac. També estudià la llum emesa per les descàrregues elèctriques a través de l'aire i l'ús d'òxid nítric investigat per determinar el contingut d'oxigen de l'aire. Desenvolupà un mètode per a separar la plata del coure. Escriví llibres de text de farmacologia i d'anatomia humana, i tractats sobre la verola, el somni i el sistema digestiu. Fou un dels primers a introduir les teories de Antoine Laurent Lavoisier als estats d'Alemanya.[1]
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Hufbauer, Karl. The Formation of the German Chemical Community, 1720-1795. University of California Press, p. 214. ISBN 978-0-520-04415-9.