George Stanley McGovern (Avon, Dakota del Sud, 19 de juliol de 1922 - Sioux Falls, Dakota del Sud, 21 d'octubre de 2012) va ser un polític i historiador estatunidenc.[1]

Infotaula de personaGeorge McGovern

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement19 juliol 1922 Modifica el valor a Wikidata
Avon (Dakota del Sud) Modifica el valor a Wikidata
Mort21 octubre 2012 Modifica el valor a Wikidata (90 anys)
Sioux Falls (Dakota del Sud) Modifica el valor a Wikidata
Sepulturacementiri de Rock Creek Modifica el valor a Wikidata
United States Ambassador to the United Nations Agencies for Food and Agriculture (en) Tradueix
15 abril 1998 – 19 octubre 2001 – Tony P. Hall →
Senador dels Estats Units
3 gener 1979 – 3 gener 1981 – James Abdnor →

Circumscripció electoral: South Dakota Class 3 senate seat (en) Tradueix

Senador dels Estats Units
3 gener 1977 – 3 gener 1979

Circumscripció electoral: South Dakota Class 3 senate seat (en) Tradueix

Senador dels Estats Units
3 gener 1975 – 3 gener 1977

Circumscripció electoral: South Dakota Class 3 senate seat (en) Tradueix

Senador dels Estats Units
3 gener 1973 – 3 gener 1975

Circumscripció electoral: South Dakota Class 3 senate seat (en) Tradueix

Senador dels Estats Units
3 gener 1971 – 3 gener 1973

Circumscripció electoral: South Dakota Class 3 senate seat (en) Tradueix

Senador dels Estats Units
3 gener 1969 – 3 gener 1971

Circumscripció electoral: South Dakota Class 3 senate seat (en) Tradueix

Senador dels Estats Units
3 gener 1967 – 3 gener 1969

Circumscripció electoral: South Dakota Class 3 senate seat (en) Tradueix

Senador dels Estats Units
3 gener 1965 – 3 gener 1967

Circumscripció electoral: South Dakota Class 3 senate seat (en) Tradueix

Senador dels Estats Units
3 gener 1963 – 3 gener 1965
← Joseph H. Bottum

Circumscripció electoral: South Dakota Class 3 senate seat (en) Tradueix

Membre de la Cambra de Representants dels Estats Units
3 gener 1959 – 3 gener 1961

Membre de la Cambra de Representants dels Estats Units
3 gener 1957 – 3 gener 1959

Ambaixador
Membre de la Cambra de Representants dels Estats Units
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióMetodisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióDakota Wesleyan University (en) Tradueix - Grau en Arts (1940–1946)
Mitchell High School (en) Tradueix (–1940)
Universitat Northwestern - Philosophiæ doctor, Master of Arts (–1953)
Garrett–Evangelical Theological Seminary (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Washington DC Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític, autobiògraf, professor d'universitat, historiador, diplomàtic, activista per la pau Modifica el valor a Wikidata
Activitat1943 Modifica el valor a Wikidata –
PartitPartit Demòcrata dels Estats Units Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
Branca militarForces Aèries de l'Exèrcit dels Estats Units Modifica el valor a Wikidata
ConflicteSegona Guerra Mundial Modifica el valor a Wikidata
Obra
Localització dels arxius
Família
CònjugeEleanor McGovern (1943–2007), mort del cònjuge Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura
Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0569566 TMDB.org: 1192021
Discogs: 804113 Goodreads author: 204621 Goodreads character: 31751 Find a Grave: 99300470 Modifica el valor a Wikidata

Biografia modifica

McGovern es va allistar com a pilot de guerra en la Segona Guerra Mundial, i per les seves gestes va ser condecorat.[2]

Va ser congressista i senador dels Estats Units els anys 1956, 1962 i 1974, així com candidat presidencial demòcrata durant l'elecció presidencial de 1972, que va perdre davant el president en funcions Richard Nixon.[1]

McGovern ha estat probablement el candidat presidencial demòcrata d'idees més properes al socialisme de la història dels Estats Units i què va batre segons els seus detractors totes les marques de radicalitat política anteriorment registrades al país. El seu programa en les eleccions de 1972 prometia la fi de la participació nord-americana en la guerra de Vietnam i la reducció del pressupost militar, a més de donar suport a programes per combatre la pobresa, reconèixer drets civils, i fins i tot l'audaç mesura de descriminalizar la marihuana.[1][2]

McGovern va aconseguir la nominació pel Partit Demòcrata després d'una dura elecció interna entre deu precandidats, i a despit de perdre algunes importants eleccions primàries, com la de Florida davant George Wallace. Cal destacar que van treballar per a aquesta campanya els futurs polítics Bill Clinton, Hillary Clinton i Gary Hart.[2]

Després d'una polèmica campanya presidencial en les quals el candidat opositor va utilitzar tàctiques després desacreditades com els allanaments de Watergate, les eleccions del 7 de novembre de 1972 van donar una victòria aclaparadora a Richard Nixon, amb una diferència de 60% a 38% en el vot popular i de 520 a 17 en els delegats electorals.[1]

De totes maneres, el temps va donar la raó a McGovern, qui va provocar un formidable canvi d'orientació en la ideologia del Partit Demòcrata.[2]

Entre les seves últimes activitats públiques en destaquen: representant dels Estats Units davant la FAO a Roma, i Ambaixador Global de les Nacions Unides contra la Fam Mundial en el marc del Programa Mundial d'Aliments.[2]

Bibliografia modifica

  • Ambrose, Stephen, The Wild Blue : The Men and Boys Who Flew the B-24s Over Germany 1944–45, Simon & Schuster, 2001. ISBN 0-7432-0339-9.
  • Anson, Robert Sam, McGovern: A Biography, New York: Holt, Rinehart and Winston, 1972. ISBN 0-03-091345-4.
  • Brokaw, Tom, The Greatest Generation, New York: Random House, 1998.
  • Clinton, Bill, My Life, Vintage, 2005. ISBN 1-4000-3003-X.
  • Dougherty, Richard, Goodbye, Mr. Christian: A Personal Account of McGovern's Rise and Fall, Garden City, New York: Doubleday & Company, 1973. ISBN 0-385-01546-1.
  • Giglio, James N. "The Eagleton Affair: Thomas Eagleton, George McGovern, and the 1972 Vice Presidential Nomination", Presidential Studies Quarterly, Dec 2009, Vol. 39 Issue 4, pp 647–676
  • Hart, Gary, Right from the Start: A Chronicle of the McGovern Campaign, New York: Quadrangle, 1973. ISBN 0-8129-0372-2.
  • Lauck, Jon K. "George S. Mcgovern and the Farmer: South Dakota Politics, 1953-1962", South Dakota History, Winter 2002, Vol. 32 Issue 4, pp 331–353
  • Mann, Robert, A Grand Delusion: America's Descent Into Vietnam, New York: Basic Books, 2001. ISBN 0-465-04369-0.
  • Marano, Richard Michael, Voti Your Conscience: The Last Campaign of George McGovern, Praeger Publishers, 2003. ISBN 0-275-97189-9.
  • McGovern, Eleanor, Uphill: A Personal Story, Boston: Houghton Mifflin Company, 1974. ISBN 0-395-19414-8.
  • Miroff, Bruce, The Liberals' Moment: The McGovern Insurgency and the Identity Crisi of the Democratic Party, University Press of Kansas, 2007. ISBN 0-7006-1546-9 Error en ISBN: suma de verificació no vàlida .
  • Moritz, Charles (ed.), Current Biography Yearbook 1967, H. W. Wilson Company, 1968.
  • Schlesinger Jr., Arthur M., A Thousand Days: John F. Kennedy in the White House, Houghton Mifflin, 1965. ISBN 0-618-21927-7.
  • Thompson, Hunter S., Fear and Loathing on the Campaign Trail '72, Warner Books, 1973. ISBN 0-446-31364-5.
  • Watson, Robert P. (ed.), George McGovern: A Political Life, A Political Legacy, South Dakota State Historical Society Press, 2004. ISBN 0-9715171-6-9.
  • Weil, Gordon L., The Long Shot: George McGovern Runs for President, New York: W. W. Norton & Company, 1973. ISBN 0-393-05498-5.
  • White, Theodore H., The Making of the President 1968, Antheneum Publishers, 1969.
  • White, Theodore H., The Making of the President 1972, Antheneum Publishers, 1973. ISBN 0-689-10553-3.
  • Witcover, Jules, Party of the People: A History of the Democrats, New York: Random House, 2003. ISBN 0-375-50742-6.

Referències modifica

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: George McGovern