George Padmore
George Padmore (Arouca (Trinitat i Tobago), 1902 - Londres, 23 de setembre de 1959), nascut amb el nom de Malcolm Ivan Meredith Nurse, fou un trinitarià que esdevingué líder del panafricanisme.
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (en) Malcolm Ivan Meredith Nurse 28 juny 1903 Arouca (en)  |
| Mort | 23 setembre 1959 (56 anys) University College Hospital (Anglaterra) |
| Sepultura | Osu Castle (en) |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat Howard Universitat Fisk Universitat de Nova York Saint Mary's College (en) |
| Activitat | |
| Ocupació | polític, periodista, escriptor, historiador |
| Partit | Partit Comunista dels Estats Units (1927–1934) |
| Membre de | |
Biografia modifica
Va néixer a la ciutat d'Arouca, a Trinitat i Tobago. Treballà com periodista a les Índies Occidentals. El 1924 va anar a Tennessee, on va estudiar medicina a la Universitat Fisk. Posteriorment va anar a la Universitat de Nova York, però de seguida fou transferit a la Universitat de Howard. Durant aquest temps, va esdevenir un membre actiu del Partit dels Treballadors dels Estats Units (Comunista) i es canvià el nom pel de George Padmore.
Padmore fou un líder estudiantil afroamericà important, i es va involucrar a la III Internacional, del moviment comunista. A finals del 1929 va abandonar els Estats Units i va anar a la Unió Soviètica, on va encapçalar el Negro Bureau of the Comunist International of Labour Unions (Oficina negre de la Internacional comunista) i fou secretari de la International Trade Union Commitee of Negro Workers (Comitè dels treballadors negres de la internacional).
El 1934, Padmore renuncià als seus càrrecs i va anar a Londres, a on va col·laborar amb C.L.R. James i altres intel·lectuals africans i caribenys. També va organitzar el International African Services Bureau (Oficina de Serveis Internacional Africana) en resposta a la invasió italiana d'Etiòpia, de la que va ser director, i James editor.[1] En la seva capacitat com a líder de l'IASB, Padmore va ajudar a organitzar, el 1945, la Conferència de Manchester, a la que hi van assistir persones com Kwame Nkrumah, Jomo Kenyatta, William Edward Burghardt Du Bois i Jaja Wachuku. Aquesta conferència va treballar per a l'agenda de la descolonització del període post-segona guerra mundial.
Publicacions modifica
- The Life and Struggles of Negro Toilers (1931)
- How Britain Rules Africa (1936)
- Africa and World Peace (1937)
- The White Man's Duty: An analysis of the colonial question in the light of the Atlantic Charter (with Nancy Cunard) (1942)
- The Voice of Coloured Labour (Speeches and reports of Colonial delegates to the World Trade Union Conference, 1945) (editor) (1945)
- How Russia Transformed her Colonial Empire: a challenge to the imperialist powers (with Dorothy Pizer) (1946)
- "History of the Pan-African Congress (Colonial and coloured unity: a programme of action)" (editor) (1947) reprinted in The 1945 Manchester Pan-African Congress revisited by Hakim Adi and Marika Sherwood (1995)
- Africa: Britain's Third Empire(1949)
- The Gold Coast Revolution: the struggle of an African people from slavery to freedom (1953)
- Pan-Africanism or Communism? The Coming Struggle for Africa (1956)
Enllaços externs modifica
- El George Padmore Institute (anglès)
- El George Padmore Internet Archive (anglès)
Referències modifica
- ↑ C. L. R. James, Nkrumah and the Ghana Revolution. London, 1977, Allison & Busby. pp 63 i següents