Georges Lemaître

reverend
Georges Lemaître
	;
Biografia
Naixement	(fr) Georges Henri Joseph Édouard Lemaître ; 17 juliol 1894 ; Charleroi (Bèlgica)
Mort	20 juny 1966 (71 anys); Lovaina (Bèlgica)
Causa de mort	Causes naturals
Sepultura	Cementiri de Marcinelle 50° 22′ 42″ N, 4° 26′ 39″ E / 50.37822°N,4.44411°E
Dades personals
Religió	Catolicisme
Formació	Universitat de Cambridge (1923–1924); Gran Seminari de Mechelen (1920–); Institut de Tecnologia de Massachusetts ; Colegio Divina Pastora (en)
Tesi acadèmica	L'approximation des fonctions de plusieurs variables réelles (1920 )
Director de tesi	Charles-Jean de la Vallée-Poussin
Activitat
Camp de treball	Astrofísica
Ocupació	cosmòleg, físic, teòleg, professor d'universitat, matemàtic, sacerdot catòlic, astrofísic
Ocupador	Universitat catòlica de Lovaina (1925–1964); Universitat Harvard (1924–1925); Exèrcit belga (1914–1918)
Membre de	Acadèmia Pontificia de les Ciències (1936–1966); Acadèmia Nacional de les Ciències dels XL
Professors	Harlow Shapley
Alumnes	René Van der Borght (en)
Carrera militar
Conflicte	Primera Guerra Mundial
Obra
Estudiant doctoral	Louis Philippe Bouckaert, Rene DeVogelaere i Andre Deprit
Família
Cònjuge	cap valor
Pares	Joseph Clement Lemaître i Marguerite Lannoy
	Premis (1953) Medalla Eddington; (1936) Premi Jules Janssen; (1934) Mendel Medal (en) ; (1918) Creu Militar; Gran Oficial de l'Orde de la Corona; Gran Oficial de l'Orde de Leopold II; comanador de l'orde de Leopold; Creu de Guerra ;
	Signatura

Georges Lemaître (Charleroi, 17 de juliol de 1894 - Lovaina, 20 de juny de 1966) va ser un sacerdot, astrofísic i matemàtic belga. Estudià especialment la teoria de la relativitat general d'Albert Einstein i les seves aplicacions en cosmologia, la recessió de les galàxies i la seva interpretació dintre la teoria de l'univers en expansió, avançant-se així a la hipòtesi coneguda com a model del big bang. Entre les seves obres, destaquen Discussion sur l'évolution de l'Univers (1933) i Hypothèse de l'atome primitif (1946).

Biografia modifica

Va néixer a la ciutat valona de Charleroi, a la província d'Hainaut (Bèlgica). A l'edat de 17 anys, va entrar a la Universitat de Lovaina i hi va estudiar enginyeria civil. Després de servir com a voluntari en l'exèrcit belga durant la Primera Guerra Mundial, va començar a estudiar física i matemàtiques, incloent-hi la teoria de la relativitat d'Einstein. Va obtenir el doctorat el 1920, i aquell mateix any va ingressar al seminari catòlic de Mechelen, la Maison Saint-Rombaud, i fou ordenat sacerdot el 1923.

Va estar un any a la Universitat de Cambridge (Anglaterra) amb l'astrònom Arthur Eddington, i un altre a Massachusetts (EUA), amb Harlow Shapley. Després va tornar a la Universitat de Lovaina com a professor a temps parcial. Allà, el 1927, va publicar un informe en el qual va resoldre les equacions d'Einstein sobre l'univers sencer –equacions que Alexander Friedmann ja havia resolt sense saber-ho Lemaître–, i va suggerir que l'univers s'està expandint, segons una de les solucions, i que és per això que Slipher i Wirtz havien observat un desplaçament cap al roig de la llum de les nebuloses espirals. El 1931, va proposar la idea que l'univers es va originar en una explosió d'un «àtom primigeni» o «ou còsmic». L'esmentada explosió posteriorment es va anomenar big bang.

Durant els anys següents, va desenvolupar la teoria i va participar en la controvèrsia científica i religiosa sobre l'origen de l'univers. Segons la seva estimació, l'univers té entre 10 i 20 mil milions d'anys, la qual cosa correspon amb les estimacions actuals. Al final de la seva vida, es va dedicar cada vegada més als càlculs numèrics. El seu interès per les computadores i la informàtica va acabar per fascinar-lo completament.

Va morir el 1966 a Lovaina, poc després de sentir la notícia del descobriment de la radiació còsmica de fons, la prova de la seva teoria.

Obres seleccionades modifica

"Un Univers homogène de masse constante et de rayon croissant rendant compte de la vitesse radiale des nébuleuses extragalactiques", Anales de la Sociedad Científica de Bruselas 47A (1927): 41. Nature 128 (1931) suppl.: 704.
L'Hypothèse de l'Atome Primitif (La hipòtesi de l'àtom primigeni), 1946.

Traduccions al català modifica

L'evolució de l'univers. Tarragona: Publicacions URV, 2010 (Ciència i Humanisme; 1). ISBN 9788484241478. Presentació de Manuel Sanromà Lucía. Traducció de Sara Sicart.

Bibliografia modifica

Valérie de Rath: Georges Lemaître, le Père du big bang, Ed. Labor, Brussel·les (1994).
Dominique Lambert: Un atome d'univers, Ed. Lessieus i Racine, Bruxelles, 2000, 361 p, ISBN 2-87299-088-7
Mgr Georges Lemaître, savant et croyant: actes du colloque tenu à Louvain-la-Neuve le 4 novembre 1994 [suivi de] La physique d'Einstein, texte inédit de Georges Lemaître, edició Jean-François STOFFEL, Turnhout, Brepols, 1996, 371 p.
Lemaître, le père du Big Bang, els genis de les ciències, abril 2007.

Vegeu també modifica

Georges Lemaître ATV

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Georges Lemaître

O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Georges Lemaître» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
Kragh, Helge. «Lemaître, Georges». Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 23 novembre 2020]. (anglès)
«Georges Lemaître». Encyclopaedia Britannica, 1998. [Consulta: 23 novembre 2020]. (anglès)
«Georges Lemaître». Université catholique de Louvain. [Consulta: 23 novembre 2020]. (francès)