Gesaleic
Geseleic[1] o Gesaleic[2] (de Gisil, «fletxa» o Giselaic «que juga amb la fletxa»)[1] va ser el rei dels visigots des del 507 al 510. Era fill il·legítim i successor d'Alaric II, escollit pels nobles a Narbona a la mort del seu pare a la batalla de Vouillé.
.jpg) Gesaleic, rei dels visigots (ca. 1855), en un retrat imaginat per Patricio Patiño, pertanyent a la Sèrie Cronològica dels Reis d'Espanya del Museu del Prado  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | segle V |
| Mort | 512 (Gregorià) Borgonya |
| Rei visigot | |
| 507 – 510 ← Alaric II – Amalaric → | |
| Activitat | |
| Ocupació | sobirà |
| Altres | |
| Títol | Rei visigot |
| Família | Baltungs |
| Pare | Alaric II |
| Germans | Amalaric |
Gesaleic va abandonar Narbona, probablement ja en l'any 507 i es va establir a Barcino (Barcelona), que es va convertir en capital del regne.
Entre el 508 i el 511 Gesaleic va mantenir una estreta amistat amb els ostrogots d'Itàlia, però "es va aliar amb els enemics dels ostrogots" (segons Isidor de Sevilla) probablement un partit visigot oposat a la influència ostrogoda, i feu executar Goiaric, compliador del Breviari d'Alaric.[3] En represàlia per l'esmentada aliança Teodoric el Gran va donar suport a Amalaric com a rei dels visigots, i va enviar Ibba a combatre Gesaleic, prenent Carcasona i Narbona en 509, obligant-lo a refugiar-se a Barcino, on fou atacat i deposat en 510,[4] obligant-lo a fugir. Gesaleic es va refugiar al Regne dels Vàndals d'Àfrica, demanant-los ajuda per recobrar el tron. Trasamund, davant pel poder de Teodoric el Gran i el seu general Ibbas, no li va prestar tropes per al seu projecte i el va enviar a l'exili,[5] refugiant-se a Aquitània, on havia de conservar certes amistats, però on va haver de viure amagat durant un any.
El general Ibbas va proclamar com rei a Barcino al jove Amalaric (511), fill d'Alaric II i net (per part de mare) de Teodoric el Gran. El nou rei només tenia nou anys, pel qual el mateix Teodoric va assumir la regència.
Gesaleic, mentrestant, romania a Aquitània on va poder reunir un exèrcit d'amics i mercenaris (se sap que el 511-512 la submissió d'Aquitània als francs no era completa). El 512 l'exèrcit de Gesaleic va entrar a la Tarraconense pels passos pirinencs orientals però va ser derrotat per Ibbas a 20 km de Barcelona. Gesaleic va fugir cap al nord, i després de travessar la Narbonense va intentar penetrar a Borgonya, però va ser capturat i mort en travessar el riu Durance,[6] probablement per soldats ostrogots (514).[7]
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 Albaigés, 1993, p. 126.
- ↑ «Gesaleic». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 4 març 2017].
- ↑ Bachrach, Bernard S. A History of the Alans in the West (en anglès). U of Minnesota Press, 1973, p. 94. ISBN 0816656991.
- ↑ Arnold, Jonathan J. Theoderic, the Goths, and the Restoration of the Roman Empire (en anglès). ProQuest, 2008, p. 248. ISBN 0549818022.[Enllaç no actiu]
- ↑ Wolfram, Herwig. History of the Goths (en anglès). University of California Press, 1990, p. 300. ISBN 0520069838.
- ↑ Livermore, Harold. Twilight of the Goths (en anglès). Intellect Books, 2006, p. 51. ISBN 1841509663.
- ↑ Arnold, Jonathan J. Theoderic and the Roman Imperial Restoration (en anglès). Cambridge University Press, 2014, p. 271. ISBN 1107729874.
Bibliografia modifica
- Albaigés, José María. Diccionario de nombres de personas (en castellà). Barcelona: Publicacions Universitat de Barcelona, 1993. ISBN 84-475-0264-3.
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gesaleic |