Viquipèdia

Gestió del coneixement

La gestió del coneixement és una disciplina acadèmica transversal establerta durant la dècada de 1990. S'encarrega de dissenyar i implementar sistemes per a identificar, capturar i compartir sistemàticament tot el coneixement involucrat dins d'una organització, per tal que aquest pugui proporcionar valor afegit i contribuir a la consecució dels objectius perseguits per la mateixa organització.[1][2] Inclou àmbits com la gestió empresarial, gestió estratègica, informàtica i gestió documental.[3][4][5]

Història modifica

Els esforços per millorar la gestió del coneixement tenen una llarga trajectòria dins del sector empresarial, que passa per les reunions de treball, l'aprenentatge formal i el personalitzat, els fòrums de discussió en línia, les biblioteques corporatives i els programes de mentorització.[2][6] Amb l'aparició dels ordinadors durant la segona meitat del segle xx, van anar apareixent progressivament adaptacions de tecnologies específiques per a la gestió del coneixement, tal com les bases de dades, sistemes d'experts, repositoris d'informació, sistemes de decisió de grup, intranets o xarxes de treball col·laboratiu, que intentaven optimitzar-ne els esforços.[2]

Va emergir com a disciplina científica a principis dels anys 90.[7] Inicialment era defensada pels mateixos promotors de la disciplina, professionals en actiu, fins que Skandia va contractar a Leif Edvinsson com el primer Chief Knowledge Officer (CKO) a nivell mundial.[8] El 1999 es va introduir el terme gestió del coneixement personal, per a referir-se a la gestió del coneixement a títol individual.[9]

A nivell empresarial, es van començar a publicar diversos reculls de casos d'estudi on es mencionava la importància de la gestió del coneixement en els àmbits estratègics, de processos i avaluació d'organitzacions.[10][11] Es va detectar que les persones i les seves realitats culturals, influïen de manera directa en la creació, disseminació i aplicació del coneixement, tant a nivell personal, com social i que influïen directament en la gestió d'organitzacions.[11]

Característiques modifica

El coneixement és el resultat de la interpretació cognitiva de la informació que rep cada individu o col·lectiu. Es troba influenciat tant per les condicions històriques, culturals i socials com pel medi o el canal de comunicació en el que es transmet, així com per l'actitud pròpia davant la vida. El coneixement social o grupal és el resultat de la transmissió de coneixements individuals diferents. La gestió del coneixement intenta optimitzar aquests processos.[12] Per fer-ho, es nodreix de les diverses disciplines:

Els esforços en gestió del coneixement sovint es fan per assolir objectius com optimitzar la gestió, crear d'avantatges comparatives, compartir allò après o fomentar processos de millora contínua dins de l'organització. Aquests esforços es poden solapar amb l'aprenentatge organitzatiu,[13][6] i se'n diferencien per la seva major intenció en fer servir la gestió del coneixement com un recurs estratègic, tot fomentant els processos de compartir el coneixement.[2][14][15]

Tipologia modifica

El coneixement tàcit és el valor afegit que proporciona cada individu al si d'una organització o agrupació, que serà el fruit de l'aprenentatge i de les experiències viscudes, i estarà influenciat per l'entorn cultural, social i per la mateixa interpretació cognitiva de cadascú. És molt eficaç, però difícil de transmetre. Dins de les organitzacions, els treballadors poden adquirir coneixement tàcit,[16] deguts a la seva experiència o formació, però esdevé de difícil transmissió. Mitjançant processos de socialització del coneixement, aquests esdevenen explícits. Un dels processos per a transformar el coneixement tàcit en coneixement explícit és el procés SECI: Socialització, Externalització, Combinació, Internalització.[17]

Quan l'individu és capaç de transformar el coneixement tàcit en quelcom tangible, que es pot transmetre i emmagatzemar, ja que és entès i assumit pels altres individus per a la seva posterior aplicació, parlem de coneixement explícit.

Per coneixement cultural s'entén l'argot o terminologia, nomenclatures i procediments adoptats pels individus d'una organització per entendre's entre ells, que els hi serveix per comunicar-se més fàcilment, però que són aliens a altres persones que no pertanyen al grup.

El Coneixement organitzacional comprèn el coneixement tàcit de tots els membres d'una organització, els mecanismes per transformar-lo en explícit i tot el coneixement cultural afí a aquesta.

Eines modifica

La Tecnologia té un paper destacat en la creació, expansió i l'intercanvi de coneixement. Existeixen en el mercat nombrosos exemples de programari per a la gestió del coneixement, tot i que cal diferenciar-los dels que són només una eina de gestió empresarial i processament de dades.

Eines de gestió modifica

  • ERP o Enterprise Resource Planning
  • CRM o Customer Relationship Manegement
  • SGBD o Sistemes de Gestió de Bases de Dades

Eines d'anàlisi d'informació modifica

Eines de comunicació modifica

  • Groupware o comunicació grupal
  • Workflow o flux de treball
  • Eines CASE o DFD o diagrames de fluxes de dades

Referències modifica

  1. ↑ Girard, John P.; Girard, JoAnn L. «Defining knowledge management: Toward an applied compendium». Online Journal of Applied Knowledge Management, 3, 1, 2015, pàg. 1–20.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 «Introduction to Knowledge Management». University of North Carolina at Chapel Hill. Arxivat de l'original el 19 de març 2007. [Consulta: 11 setembre 2014].
  3. ↑ Nonaka, Ikujiro «The knowledge creating company». Harvard Business Review, 69, 6, 1991, pàg. 96–104.
  4. ↑ Nonaka, Ikujiro; von Krogh, Georg «Tacit Knowledge and Knowledge Conversion: Controversy and Advancement in Organizational Knowledge Creation Theory». Organization Science, 20, 3, 2009, pàg. 635–652. DOI: 10.1287/orsc.1080.0412.
  5. ↑ Bellinger, Gene. «Mental Model Musings». Systems Thinking Blog. [Consulta: 18 abril 2013].
  6. ↑ 6,0 6,1 Sanchez, R. Strategic Learning and Knowledge Management. Chichester: Wiley, 1996. 
  7. ↑ McInerney, Claire «Knowledge Management and the Dynamic Nature of Knowledge». Journal of the American Society for Information Science and Technology, 53, 12, 2002, pàg. 1009–1018. DOI: 10.1002/asi.10109.
  8. ↑ «Information Architecture and Knowledge Management». Kent State University. Arxivat de l'original el 29 de juny 2008. [Consulta: 18 abril 2013].
  9. ↑ Wright, Kirby «Personal knowledge management: supporting individual knowledge worker performance». Knowledge Management Research and Practice, 3, 3, 2005, pàg. 156–165. DOI: 10.1057/palgrave.kmrp.8500061.
  10. ↑ Booker, Lorne; Bontis, Nick; Serenko, Alexander «The relevance of knowledge management and intellectual capital research». Knowledge and Process Management, 15, 4, 2008, pàg. 235–246. DOI: 10.1002/kpm.314.
  11. ↑ 11,0 11,1 Morey, Daryl; Maybury, Mark; Thuraisingham, Bhavani. Knowledge Management: Classic and Contemporary Works. MIT Press, 2002, p. 451. ISBN 0-262-13384-9. 
  12. ↑ Gupta, Jatinder; Sharma, Sushil. Creating Knowledge Based Organizations. Boston: Idea Group Publishing, 2004. ISBN 1-59140-163-1. 
  13. ↑ Sanchez, R (1996) Strategic Learning and Knowledge Management, Wiley, Chichester
  14. ↑ Maier, R. Knowledge Management Systems: Information And Communication Technologies for Knowledge Management (3rd edition). Berlín: Springer, 2007. 
  15. ↑ Addicot, Rachael; McGivern, Gerry; Ferlie, Ewan «Networks, Organizational Learning and Knowledge Management: NHS Cancer Networks». Public Money & Management, 26, 2, 2006, pàg. 87–94. DOI: 10.1111/j.1467-9302.2006.00506.x.
  16. ↑ Nonaka, Ikujiro; Takeuchi, Hirotaka. The knowledge creating company : how Japanese companies create the dynamics of innovation. ed. Kindle. Nova York: Oxford Univ. Press, 1995, p. 284. ISBN 978-0-19-509269-1. 
  17. ↑ Contreras, 2009, p. 2.

Bibliografia modifica

  • Caraballo, N. "Gestión del Conocimiento: Aprendizaje individual versus aprendizaje organizativo." Intangible Capital 2.13 (2006): 308-326.
  • Contreras, Eduardo. Transformación d e Conocimiento Tácito e n Explícito, Una Revisión Crítica. Universitat de Xile, 2009. 
  • Núñez Paula, Israel A., and Yiny Núñez Govín. "Propuesta de clasificación de las herramientas-software para la gestión del conocimiento." Acimed 13.2 (2005): 1-1.
  • León Santos, Magda, Dunieska Castañeda Vega, and Ingrid Sánchez Alfonso. "La gestión del conocimiento en las organizaciones de información: procesos y métodos para medir." Acimed 15.3 (2007): 0-0.
  • Rojas Mesa, Yuniet. "De la gestión de información a la gestión del conocimiento." Acimed 14.1 (2006): 0-0.
  • Pérez González, Daniel, and Matthias Dressler. "Tecnologías de la información para la gestión del conocimiento." (2007).
  • Chiavenato, Idalberto, and German Villamizar. "Gestión del talento humano." (2002).
  • Ayxendrí, Lourdes, and Pedro Martín. "Gestión del Conocimiento." Barcelona: EdiUOC (2005).
  • Boisot, Max H. Knowledge Assets: Securing Competitive Advantage in the Information Economy: Securing Competitive Advantage in the Information Economy. Oxford University Press, 1998.
  • Canals, Agustí. "Quo vadis, KM? La complexitat com a nou paradigma per a la gestió del coneixement." IN3-UOC Working Paper Series, WP02-005.[http://www. uoc. edu/in3/dt/20000/index. html] (2002).
  • Davenport, Thomas H., and Laurence Prusak. Working knowledge: How organizations manage what they know. Harvard Business Press, 1998.
  • Fahey, Liam, and Laurence Prusak. "The eleven deadliest sins of knowledge management." California management review 40.3 (1998): 265.
  • Frappaolo, Carl, and Wayne Toms. "Knowledge Management: from terra incognita to terra firma." The Delphi Group (1997).
  • Cortada, James W., and John A. Woods. "The knowledge management yearbook 1999-2000." Educational Technology & Society 2 (1999): 3.
  • Pérez-Montoro Gutiérrez, Mario. "Gestión del conocimiento en las organizaciones." Gijón: Ediciones Trea (2008).
  • Sveiby, Karl E. "Tacit knowledge." The Knowledge Management Yearbook 1999-2000 (1997): 18-27.
  • Von Krogh, Georg, Kazuo Ichijo, and Ikujiro Nonaka. Enabling knowledge creation: How to unlock the mystery of tacit knowledge and release the power of innovation. Oxford University Press, 2000.

Enllaços externs modifica

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Gestió_del_coneixement&oldid=32769453»