Gheorghe Tattarescu
Gheorghe Tattarescu (pronunciat en romanès: [ˈɡe̯orɡe tataˈresku]; octubre de 1818 - 24 d'octubre de 1894) va ser un pintor moldau, després romanès i pioner del neoclassicisme en la pintura moderna del seu país.
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | octubre 1820 Focșani (Romania) |
| Mort | 24 octubre 1894 (73/74 anys) Bucarest (Romania) |
| Sepultura | Cementiri Bellu |
| Activitat | |
| Ocupació | pintor |
| Activitat | 1840 – 1894 |
| Gènere | Retrat |
| Moviment | Neoclassicisme i academicisme |
| Professors | Nicolae Teodorescu, Natale Carta, Giovanni Silvagni i Pietro Gagliardi |
| Alumnes | Ștefan Luchian, Mihail Ștefănescu (en)  , Sava Henţia, Gheorghe Ioanid (en) , Iacovache Constantinescu i Mihail Dan |
Signatura  | |
Biografia modifica
Vida primerenca i estudis modifica
Tattarescu va néixer a Focşani el 1818. Va començar com a aprenent del seu oncle Nicolae Teodorescu, un pintor d'església. Va estudiar a l'Escola de Pintura de Buzău, quan Teodorescu s'hi va traslladar. El bisbe ortodox de Buzău, Chesarie, el va ajudar a obtenir una beca a Roma, on va ser ensenyat per professors de l'Accademia di San Luca. Mentre allà, Tattarescu va fer còpies de pintures de Raphael, Bartolomé Estéban Murillo, Salvatore Rosa i Guido Reni.
Activitats polítiques modifica
Tattarescu va participar en la revolució de 1848 a Valàquia. Després de la revolució, va pintar retrats de revolucionaris romanesos a l'exili com Gheorghe Magheru, Ştefan Golescu i, el 1851, el de Nicolae Bălcescu (en tres versions gairebé idèntiques). Els ideals nacionalistes romàntics van ser la inspiració de les seves composicions al·legòriques amb temes revolucionaris en el renaixement de Romania (1849), la Unificació patriòtica dels Principats (1857) i l'11 de febrer - La Romania Moderna (1866).[1]
Vida i llegat posterior modifica
L'any 1860, en rebre l'encàrrec d'elaborar un Àlbum Nacional de llocs d'interès i monuments històrics del país, el seu talent per pintar paisatges vagament romàntics esdevingué molt valorat. Al mateix temps, mostrant la seva simpatia per diferents aixecaments camperols, va pintar El camperol al Danubi l'any 1875. També va rebre l'encàrrec de decorar diverses esglésies de manera neoclàssica.
El 1864, juntament amb el pintor Theodor Aman, Tattarescu va fundar l'Escola Nacional de Belles Arts a Bucarest; va ser professor allà durant molt de temps després, i va exercir com a director de l'Escola durant dos anys (1891–1892).
El 1865, va escriure Principis i estudis útils sobre les proporcions del cos humà i el dibuix després dels pintors més famosos.
Tattarescu va morir a Bucarest. La casa que va comprar el 1855 i on va viure durant gairebé 40 anys és ara la seu del Museu Memorial Gheorghe Tattarescu. Va ser inaugurat el 1951 i acull diverses de les seves obres d'art originals.
Galeria modifica
Cliqueu sobre una imatge per veure-la ampliada.
-
Monjo vell -
La dona del pintor i el seu fill -
Pelegrí -
Retrat d'Ion Grădişteanu -
Retrat de Maria Grădişteanu -
Paisatge d'Itàlia -
cova de Dâmbovicioara
Vegeu també modifica
Referències modifica
- ↑ Voinescu, p. 46-47
Bibliografia modifica
- Voinescu, Teodora, Gheorghe Tattarescu 1818-1894, Ed. Academiei Romane, 1940.
Enllaços externs modifica
- (en anglès) Biography at artnet.com
- (en francès) Biography at maroumanie.com
- (en romanès) Biography at ici.ro
- (en romanès) Biography at compendium.ro Arxivat 2018-05-27 a Wayback Machine.