Gilda

pel·lícula de 1946 dirigida per Charles Vidor

Gilda és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Charles Vidor i estrenada l'any 1946. Ha estat doblada al català.[1]

Infotaula de pel·lículaGilda

Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióCharles Vidor Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióVirginia Van Upp Modifica el valor a Wikidata
Dissenyador de produccióStephen Goosson Modifica el valor a Wikidata
GuióJo Eisinger, Ben Hecht, Virginia Van Upp i Marion Parsonnet Modifica el valor a Wikidata
MúsicaHugo Friedhofer Modifica el valor a Wikidata
FotografiaRudolph Maté Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeCharles Nelson Modifica el valor a Wikidata
VestuariJean-Louis Berthault Modifica el valor a Wikidata
ProductoraColumbia Pictures Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorColumbia Pictures, Netflix, iTunes i Xfinity Streampix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEstats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Estrena14 febrer 1946 Modifica el valor a Wikidata
Durada110 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalanglès Modifica el valor a Wikidata
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredrama, cinema negre, cinema romàntic, thriller i cinema sobre jocs d'aposta Modifica el valor a Wikidata
Temajoc d'aposta Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióArgentina Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0038559 Filmaffinity: 943832 Allocine: 1906 Rottentomatoes: m/gilda Letterboxd: gilda Allmovie: v19773 TCM: 170 TV.com: movies/gilda AFI: 24801 Archive.org: gilda-1946-colorized TMDB.org: 3767 Modifica el valor a Wikidata

Argument modifica

 
Gilda és Rita Hayworth

El jugador d'estar per casa Johnny Farrell (Glenn Ford) arriba a Buenos Aires, Argentina. Ballin Mundson (George Macready), el propietari d'un casino i persona indesitjable, el salva d'un pistoler, i el converteix en la seva mà dreta en el negoci que regenta. No obstant això, la relació entre els dos homes, que es basa en una mútua desconfiança i falta d'escrúpols, es ressent definitivament quan Mundson torna d'una absència, acompanyat de Gilda (Rita Hayworth), a qui ha conegut en el viatge i amb la qual s'ha casat. Farrell havia tingut anys enrere una relació amb aquesta dona, extremadament sensual i atractiva, però a la qual va acabar odiant. La nova relació entre Farrell i Gilda està plena d'emocions i reticències, de sentiments i de retrets, i es torna més estranya quan sobtadament Mundson desapareix.[2][3]

Comentaris modifica

 
Hayworth interpretant Put the Blame on Mame

Un film mític que ha generat una llegenda que ha arribat a imposar-se per sobre dels seus propis valors. Melodrama amb alguns tints negres que mostra el delirant erotisme de Rita Hayworth (des del seu striptease de guants fins a l'ambigua bufetada que li propinà Glenn Ford), que va aconseguir transcendir el conjunt, proporcionant-li un encant i una aurèola que el temps no ha aconseguit erradicar. Més enllà del seu valor estrictament artístic, aquest drama passional es va convertir en una icona de la història del cinema. La dècada dels quaranta va produir pel·lícules molt millors, però el simbolisme i estètica de Gilda la van convertir, encara avui, en una obra imprescindible.

Gilda va impactar de tal manera en els espectadors de l'època, que la primera experiència atòmica de la postguerra, la bomba llançada pels nord-americans sobre l'atol Bikini, va portar per nom Gilda i tenia enganxada una fotografia publicitària de la Hayworth. Aquest paper va consagrar l'actriu a la categoria d'estrella eterna del cel·luloide. L'escena en la qual interpreta Put the Blame on Mame, en què es treu un guant (i que va motivar la prohibició de la pel·lícula a Espanya), és una de les més famoses de la història del cinema, i el ballet d'Amado mio no es queda enrere.

Repartiment modifica

 
Rita Hayworth i Glenn Ford al film

Referències modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gilda
  1. esadir.cat. Gilda. esadir.cat. 
  2. «Gilda». The New York Times.
  3. Sánchez Noriega, José Luis; Gubern, Román. Historia del cine: teoría y géneros cinematográficos, fotografı́a y televisión. Nueva edición. Madrid: Alianza, 2006. ISBN 978-84-206-7691-3.