Giorgia Meloni
Giorgia Meloni (Roma, 15 de gener de 1977) és una periodista i política italiana, actual presidenta del Consell de Ministres d'Itàlia des del 22 d'octubre de 2022, sent la primera dona en ocupar aquest càrrec.[1]
És la líder del partit nacional-conservador Germans d'Itàlia des del 2014[2] i del Partit dels Conservadors i Reformistes Europeus des del 2020. És diputada del Parlament d'Itàlia des del 2006. Va exercir com a Ministra de Joventut en el quart govern de Silvio Berlusconi (2008-2011) i va ser presidenta d'Azione Giovani primer i després de Giovane Italia, les seccions juvenils d'Aliança Nacional i del Poble de la Llibertat, respectivament.[3] El 2022 la revista Forbes la va incloure en la seva Llista de les 100 dones més poderoses del món al lloc número 7.[4]
Biografia modifica
Primers anys modifica
Giorgia Meloni va néixer a Roma el 15 de gener de 1977. El seu pare era de Sardenya i la seva mare era de Sicília; el seu pare, assessor fiscal, va abandonar la seva família quan Giorgia Meloni tenia onze anys. Va créixer al barri de Garbatella.
El 1992, amb 15 anys, es va unir al "Fronte della Gioventù", l'ala juvenil del Moviment Social Italià - Dreta Nacional (MSI-DN). En aquests anys va fundar la coordinació estudiantil Gli Antenati (Els avantpassats), que va participar en la protesta contra la reforma de l'educació pública impulsada per la ministra Rosa Russo Iervolino.[5] L'any 1996 es va convertir en la líder nacional d'Azione Studentesca, el moviment estudiantil de l'Aliança Nacional (AN), hereva de la dreta del MSI-DN, representant aquest moviment al Fòrum d'Associacions d'Estudiants establert pel Ministeri d'Educació italià. El mateix any, va obtenir un diploma a l'Institut Amerigo Vespucci.[6]
Durant aquests anys també va treballar com a mainadera, cambrera i cambrera al Piper Club, una de les discoteques més famoses de Roma. Va obtenir el títol de batxillerat en idiomes a l'Institut "Amerigo Vespucci" de Roma, amb la nota final de 60/60.
El 1998, després de guanyar les eleccions primàries, va ser escollida com a regidora de la Província de Roma, ocupant aquest càrrec fins al 2002. L'any 2000 va ser escollida directora nacional i el 2004 va ser la primera dona presidenta d'Azione Giovani.
Posicions governamentals modifica
El 2006, es va convertir en la vicepresidenta adjunta més jove de la Cambra de diputats d'Itàlia i va començar a treballar com a periodista.[7]
El 2009, el seu partit Poble de la Llibertat (PdL) es va fusionar amb Forza Itàlia (FI) i ella es va fer càrrec de la presidència de la secció de joves del partit unificat, anomenada Giovane Itàlia.[8]
El 2008, va ser nomenada Ministra de Política Juvenil en el IV gabinet de Berlusconi, càrrec que va ocupar fins al 16 de novembre de 2011. Va ser la ministra més jove en la història de la República Italiana.[8]
El novembre de 2012, va anunciar el seu intent d'impugnar el lideratge del partit Poble de la Llibertat contra Angelino Alfano, en contrast amb el suport del partit al gabinet de Monti. Després de la cancel·lació de les primàries, es va associar amb els seus companys parlamentaris Ignazio La Russa i Guido Crosetto per a una política anti-Monti, sol·licitant la renovació dins del partit i sent també crítica amb el lideratge de Silvio Berlusconi.
Fundació de Germans d'Itàlia modifica
El desembre de 2012, va abandonar el partit per convertir-se en membre fundadora d'un nou moviment polític anomenat Germans d'Itàlia - Centredreta Nacional (FdI-CDN), un nom pres de les paraules de l'Himne Nacional Italià. En les Eleccions generals d'Itàlia de 2013, el seu partit obtingué el 2,0 % i 9 escons.
El març de 2014 va guanyar les eleccions primàries del seu partit i es va convertir en presidenta.
Va ser candidata a l'alcaldia de Roma el 2016, però va perdre. Ella i el seu partit van donar suport al "No" en el Referèndum constitucional d'Itàlia de 2016.
"Admiradora dels republicans de Donald Trump i del primer ministre hongarès Viktor Orbán, durant molt temps va ser deixebla de Gianfranco Fini, el polític que en els 90 va convertir el postfeixista Moviment Social Italià, MSI, en la conservadora Aliança Nacional".[9]
Referències modifica
- ↑ «Meloni takes Italian far-right back to 1930s roots». [Consulta: 22 desembre 2023].
- ↑ «Page on Meloni at Chamber of Deputies website (Italian).». Arxivat de l'original el 1 d'octubre de 2012. [Consulta: 7 febrer 2018].
- ↑ Sidera, Alba. Feixisme persistent : radiografia de la Itàlia de Matteo Salvini. Barcelona: Saldonar, febrer del 2020. ISBN 978-84-17611-30-9.
- ↑ «World's Most Powerful Women» (en anglès). Forbes. [Consulta: 13 desembre 2022].
- ↑ Bordel Gil, Jaime «¿Quién es Giorgia Meloni?». ctxt.es, 17-07-2021 [Consulta: 13 agost 2021].
- ↑ «Biografia del ministro Giorgia Meloni». Governo Italiano. [Consulta: 13 agost 2021].
- ↑ «Ricerca nell'albo». Ordine dei Giornalisti del Lazio. [Consulta: 13 agost 2021].
- ↑ 8,0 8,1 «Giorgia Meloni - Ultime notizie su Giorgia Meloni». Argomenti del Sole 24 Ore, 05-11-2017 [Consulta: 13 agost 2021].
- ↑ Catania, Gabriele «Giorgia Meloni, la nueva líder de la ultraderecha en Italia: fan de Trump, euroescéptica y cauta con la pandemia». elDiario.es, 22-09-2020 [Consulta: 13 agost 2021].
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Giorgia Meloni |