Giovanni Cagliero
Giovanni Cagliero (Castelnuovo d'Asti, província d'Asti, 11 de gener, 1838 - Roma, 28 de febrer, 1926) fou un cardenal, compositor i missioner salesià.
  | |||||||||||||||||||||||||||||||||
| Biografia | |||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Naixement | 11 gener 1838 Castelnuovo Don Bosco (Itàlia) | ||||||||||||||||||||||||||||||||
| Mort | 28 febrer 1926 (88 anys) Roma | ||||||||||||||||||||||||||||||||
| Sepultura | Cementiri Monumental Verano | ||||||||||||||||||||||||||||||||
| Cardenal de l'Església Catòlica | |||||||||||||||||||||||||||||||||
| Dades personals | |||||||||||||||||||||||||||||||||
| Religió | Església Catòlica | ||||||||||||||||||||||||||||||||
| Formació | Universitat de Torí | ||||||||||||||||||||||||||||||||
| Activitat | |||||||||||||||||||||||||||||||||
| Ocupació | Bisbe de Frascati | ||||||||||||||||||||||||||||||||
| Orde religiós | Societat Salesiana | ||||||||||||||||||||||||||||||||
| Ordenació sacerdotal en el ritu romà | 14 de juny de 1862 | ||||||||||||||||||||||||||||||||
| Consagració | 7 de desembre de 1884 per Gaetano Alimonda | ||||||||||||||||||||||||||||||||
| Proclamació cardenalícia | 6 de desembre de 1915 per Benet XV Cardenal prevere de Església de San Bernardo alle Terme | ||||||||||||||||||||||||||||||||
| Participà en | |||||||||||||||||||||||||||||||||
| 2 febrer 1922 | Conclave de 1922 |
||||||||||||||||||||||||||||||||
 | |||||||||||||||||||||||||||||||||
  | |||||||||||||||||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||||||||||||||||
El 1851 ingressà en l'Oratori de Sant Francesc de Sales, a Torí. Als vint anys prengué el títol de mestre de Música del Conservatori de Torí i poc temps després començà a compondre, cultivant la Música fins a l'edat de seixanta anys, en les breus hores que li deixaven lliures les seves ocupacions i els treballs de les Missions. En la joventut de Cagliero la música estava desastrosament profanada i ell es proposà donar-li nova vida, emmotllant les harmonies a l'estricte sentit litúrgic. Però per fer-se llegir i agradar hagué d'acomodar-se força al geni i esperit de l'època, i així la seva música és música de transició, un pas decisiu vers la música harmònica i greu que Pius X consagrà en la seva cèlebre Motu proprio de 1904.
Entre les seves composicions, les més anomenades són la Missa de Maria Auxiliadora, composta expressament per a la consagració del cèlebre santuari de Maria Auxiliadora de Torí, i la de Rèquiem, que va compondre a la mort de la seva mare el 1885. Algunes de les seves obres assoliren fins a 16 edicions. Quan el Motu proprio, Cagliero prohibí executar en l'església la seva música religiosa i la recollí tota, i per assajar-se en el nou gènere va compondre un Saepe dum Christi, o Himne de Maria Auxiliadora, estrictament litúrgic.
A més de les composicions religioses, té infinitat de romances, himnes i cants, alguns dels quals, com L'arfanello, Lo Spazzaccamino i Il Pacciatore, assoliren gran notorietat. El 1864 s'ordenà de sacerdot. El mateix any es presentà el còlera a Castenuovo d'Asti, i Cagliero aconseguí permís per anar assistir als apestats, com també o havia fet a Torí al costat de Dom Bosco en el mateix cas. Tals serveis prestà que el Municipi jutgà un deure condecorar-lo amb una creu de beneficència creada expressament. El 1870, en la Universitat de Torí aconseguí l'orla de doctor i començà una sèrie de predicacions que el feren cèlebre arreu del Piemont. El 1875 era professor de Teologia, mestre de Cant i Música, director espiritual de diversos instituts i, en unió amb Don Rúa, el braç fort de la jove Societat de Sant Francesc de Sales.
Patagònia modifica
En aquest any el fundador dels Salesians determinà enviar la primera expedició de missioners a l'Amèrica del Sud, en la qual anà Cagliero. Allà fundà els casals de Buenos Aires i intentà entrar en les tribus salvatges de la Patagònia i Terra del Foc, llocs inhospitalaris on havien mort quants missioners s'hi havia aventurat. Després de la temptativa, cridat per Dom Bosco, tornà a Europa, fundà l'obra salesiana a Espanya amb el Col·legi d'Utrera i les Escoles de Sarrià (Barcelona); s'encarregà de la direcció espiritual de tota la Congregació Salesiana, càrrec al qual renuncià per anar a posar-se al front de les Missions amb el títol de Bisbe de Mágida i vicari apostòlic de la Patagonia i Terra del Foc.
El 1884 ajudat eficaçment pels governs argentí i xilè, entrà definitivament amb els seus missioners en el vast territori que es dilata des del 35º al 55º de longitud sud, i des de l'oceà Atlàntic al Pacífic. Durant vint anys va recórrer en totes direccions aquesta extensió enorme d'1.500.000 km², explorant-la i catequitzant tribus i pobles. Els indis de La Pampa, els tehuelches, els alcalufs, els ones i els habitants de les illes Malvines foren evangelitzats i civilitzats per Cagliero i els seus deixebles.
En les residencies es formaren centres i ciutats, s'aixecaren esglésies, hospitals, secretariats del poble per a emigrats europeus o argentins, escoles i col·legis, observatoris meteorològics, arts i oficis, bandes de música, impremtes, granges agrícoles, etc. I com si això no fos prou, Cagliero fundà les Missions del Chaco paraguaià i del Chaco argentí, civilitzà els indis tobas i fou visitador de les Missions salesianes del Brasil. El 1904 el Papa l'elevà a la cadira arquebisbal de Sebaste i el nomenà visitador apostòlic de diverses diòcesis d'Itàlia. Per última vegada visità la seva Missió, en la qual el Govern argentí havia creat la Governació de les Pampas, i els territoris de Neaquén, Chubut, Santa Cruz, Terra del Foc i illes Malvines; en totes elles se li tributaren amplíssims honors.
El governador de Viedma, Rómulo Samiento, en nom de la República, li'n digué que
| « | Argentina li viuria eternament agraïda perquè ell era el civilitzador de mitja Rapública. | » |
I l'arquebisbe li respongué.
| « | No he fet sinó complir amb un deure de religiós. | » |
El 1908 Cagliero fou nomenat delegat apostòlic de les sis Repúbliques centre-americanes, fins que fou creat i publicat cardenal del títol de San Bernardo alle Terme, pel papa Benet XV en el Consistori del 6 de desembre de 1915. El 1917 formà part de les Congregacions de Religiosos, de Propagande Fide, de Propaganda pels assumptes del ritu oriental i Ritus.
Bibliografia modifica
- Enciclopèdia Espasa Apèndix núm. II, pàg. 810 ISBN 84-239-4572-3
Enllaços externs modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Giovanni Cagliero |
- http://www.fiu.edu/~mirandas/bios-c.htm#Cagliero
- Giovanni Cagliero a www.catholic-hierarchy.org
- Biografia de Giovanni Cagliero a www.Santi e Beati.it (italià)
- Elenc de partitures musicals compostes per Giovanni Cagliero (italià)
- Pàgina del primer Institut Missioner Salesià (italià)
| Precedit per: Bernardino Caldajoli |
 Bisbe titular de Magido 30 d'octubre de 1884 – 24 de març de 1904 |
Succeït per: Ľudovít Szmrecsányi |
| Precedit per: Emidio Taliani |
 Arquebisbe titular de Sebaste 24 de març de 1904 - 6 de desembre de 1915 |
Succeït per: Enrico Gasparri |
| Precedit per: Pietro Gasparri |
 Cardenal prevere de San Bernardo alle Terme 9 de desembre de 1915 – 16 de desembre de 1920 |
Succeït per: Achille Locatelli |
| Precedit per: Giulio Boschi |
Cardenal bisbe de Frascati 16 de desembre de 1920 – 28 de febrer de 1926 |
Succeït per: Michele Lega |