Giovanni Domenico Cassini (Perinaldo, 8 de juny de 1625 - París, 11 de setembre de 1712),[1] fou un astrònom genovès, el nom del qual està principalment unit a l'anomenada divisió de Cassini.

Infotaula de personaGiovanni Cassini

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(it) Giovanni Domenico Cassini Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement8 juny 1625 Modifica el valor a Wikidata
Perinaldo (República de Gènova) Modifica el valor a Wikidata
Mort14 setembre 1712 Modifica el valor a Wikidata (87 anys)
París (Regne de França) Modifica el valor a Wikidata
Director Observatori de París
1671 – 1712 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Bolonya
Panzano Observatory (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Director de tesiGiovanni Battista Riccioli i Francesco Maria Grimaldi Modifica el valor a Wikidata
Es coneix perDescobrir quatre satèl·lits de Saturn
Establir la distància de la Terra al Sol
Divisió de Cassini
Activitat
Camp de treballAstronomia Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióselenographer (en) Tradueix, enginyer, astròleg, astrònom, surveyor (en) Tradueix, matemàtic, biòleg Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Bolonya (1650–1669) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
ProfessorsGiovanni Battista Riccioli, Francesco Maria Grimaldi i Honoré Fabri Modifica el valor a Wikidata
Influències
Influències en
Obra
Estudiant doctoralJacques Cassini i Chrysanthus Notaras (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaCassini (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
CònjugeGeneviève de Laistre (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
FillsJacques Cassini Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura
Modifica el valor a Wikidata

Find a Grave: 89772492 Modifica el valor a Wikidata

El 1650, amb només vint-i-cinc anys, va ser professor d'astronomia a la Universitat de Bolonya, arribant a ser catedràtic. En aquesta ciutat, a la catedral de Sant Petroni, va fer traçar l'immens quadrant que travessa obliquament el sòl de l'església i per mitjà del qual va corregir les taules del moviment del Sol.

El 1665 va descobrir el moviment de rotació de Júpiter al voltant del seu propi eix i va mesurar la seva durada, fent el mateix el 1666 amb el de Mart. Va calcular els períodes rotacionals de Júpiter, Mart i Venus, i el 1668 va elaborar les taules dels moviments dels quatre satèl·lits de Júpiter descoberts per Galileu (Ole Rømer va utilitzar aquests resultats per a calcular la velocitat de la llum).

El 1669 va ser nomenat director de l'Observatori Astronòmic de París, convidat pel ministre francès Colbert. Aquí va descobrir, entre 1671 i 1674, quatre satèl·lits de Saturn (Jàpet, Rea, Tetis i Dione), batejats per ell com a «Ludovici» en honor del «Rei Sol»; i el 1675, va observar una discontinuïtat (detectada 10 anys abans per William Balle) que ara es coneix com a divisió de Cassini.[2]

Va observar durant diversos anys, juntament amb el seu deixeble Fatio, la llum zodiacal i per primer cop, el 1683, va posar en relleu la seva naturalesa extraterrestre i no meteorològica. Va descobrir que l'eix de rotació de la terra no estava situat perpendicularment a l'eclíptica, com s'havia cregut fins llavors, i que les seves posicions successives a l'espai no eren paral·leles entre si; va afegir al satèl·lit de Saturn descobert per Huygens quatre més, i va presentar a l'Acadèmia les seves investigacions sobre el calendari indi.

El seu èxit més important va ser establir el primer càlcul ajustat a les dades d'avui dia (només un 7% per sota del valor actual) de la distància existent entre la Terra i el Sol. Va arribar a aquests resultats mitjançant l'observació de Mart des de París (alhora que Richter feia el mateix des de la Guayana francesa a 10.000 km. de distància). Va calcular la distància de Mart a la Terra i va determinar les distàncies dels altres planetes al Sol (basant-se en la tercera llei de Kepler). Va morir cec, probablement a causa dels llargs anys dedicats a l'observació del cel, després d'haver dictat la seva autobiografia.

Com a director a París, el van succeir una dinastia de Cassinis: el seu fill Giacomo, anomenat Cassini II, després d'ell el seu nebot Cessés Francesco, Cassini III, i finalment el seu renebot Giacomo Domenico, Cassini IV. Les seves obres s'han publicat amb el títol d'Opera Astronòmica.

La sonda espacial Cassini-Huygens fou anomenada en honor seu i de Christiaan Huygens.

Vegeu també modifica

Referències modifica

  1. Asimov, Isaac. «Cassini, Giovanni Domenico». A: Enciclopedia biográfica de ciencia y tecnología : la vida y la obra de 1197 grandes científicos desde la antigüedad hasta nuestros dias (en castellà). Nueva edición revisada. Madrid: Ediciones de la Revista de Occidente, 1973, p. 106. ISBN 8429270043. 
  2. Carson, Mary Kay. Exploring the Solar System: A History (en anglès). Chicago Review Press, 2008, p. 153. ISBN 1613740425. 

Bibliografia modifica

Enllaços externs modifica