Giovanni Cassini
Giovanni Domenico Cassini (Perinaldo, 8 de juny de 1625 - París, 11 de setembre de 1712),[1] fou un astrònom genovès, el nom del qual està principalment unit a l'anomenada divisió de Cassini.
  | |
| Nom original | (it) Giovanni Domenico Cassini |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 8 juny 1625 Perinaldo (República de Gènova) |
| Mort | 14 setembre 1712 (87 anys) París (Regne de França) |
| Director Observatori de París | |
| 1671 – 1712 | |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Bolonya Panzano Observatory (en)  |
| Director de tesi | Giovanni Battista Riccioli i Francesco Maria Grimaldi |
| Es coneix per | Descobrir quatre satèl·lits de Saturn Establir la distància de la Terra al Sol Divisió de Cassini |
| Activitat | |
| Camp de treball | Astronomia |
| Ocupació | selenographer (en) , enginyer, astròleg, astrònom, surveyor (en) , matemàtic, biòleg |
| Ocupador | Universitat de Bolonya (1650–1669) |
| Membre de | |
| Professors | Giovanni Battista Riccioli, Francesco Maria Grimaldi i Honoré Fabri |
| Influències | |
| Influències en | |
| Obra | |
| Estudiant doctoral | Jacques Cassini i Chrysanthus Notaras (en) |
| Família | |
| Família | Cassini (en) |
| Cònjuge | Geneviève de Laistre (en) |
| Fills | Jacques Cassini |
Premis | |
Signatura  | |
 | |
El 1650, amb només vint-i-cinc anys, va ser professor d'astronomia a la Universitat de Bolonya, arribant a ser catedràtic. En aquesta ciutat, a la catedral de Sant Petroni, va fer traçar l'immens quadrant que travessa obliquament el sòl de l'església i per mitjà del qual va corregir les taules del moviment del Sol.
El 1665 va descobrir el moviment de rotació de Júpiter al voltant del seu propi eix i va mesurar la seva durada, fent el mateix el 1666 amb el de Mart. Va calcular els períodes rotacionals de Júpiter, Mart i Venus, i el 1668 va elaborar les taules dels moviments dels quatre satèl·lits de Júpiter descoberts per Galileu (Ole Rømer va utilitzar aquests resultats per a calcular la velocitat de la llum).
El 1669 va ser nomenat director de l'Observatori Astronòmic de París, convidat pel ministre francès Colbert. Aquí va descobrir, entre 1671 i 1674, quatre satèl·lits de Saturn (Jàpet, Rea, Tetis i Dione), batejats per ell com a «Ludovici» en honor del «Rei Sol»; i el 1675, va observar una discontinuïtat (detectada 10 anys abans per William Balle) que ara es coneix com a divisió de Cassini.[2]
Va observar durant diversos anys, juntament amb el seu deixeble Fatio, la llum zodiacal i per primer cop, el 1683, va posar en relleu la seva naturalesa extraterrestre i no meteorològica. Va descobrir que l'eix de rotació de la terra no estava situat perpendicularment a l'eclíptica, com s'havia cregut fins llavors, i que les seves posicions successives a l'espai no eren paral·leles entre si; va afegir al satèl·lit de Saturn descobert per Huygens quatre més, i va presentar a l'Acadèmia les seves investigacions sobre el calendari indi.
El seu èxit més important va ser establir el primer càlcul ajustat a les dades d'avui dia (només un 7% per sota del valor actual) de la distància existent entre la Terra i el Sol. Va arribar a aquests resultats mitjançant l'observació de Mart des de París (alhora que Richter feia el mateix des de la Guayana francesa a 10.000 km. de distància). Va calcular la distància de Mart a la Terra i va determinar les distàncies dels altres planetes al Sol (basant-se en la tercera llei de Kepler). Va morir cec, probablement a causa dels llargs anys dedicats a l'observació del cel, després d'haver dictat la seva autobiografia.
Com a director a París, el van succeir una dinastia de Cassinis: el seu fill Giacomo, anomenat Cassini II, després d'ell el seu nebot Cessés Francesco, Cassini III, i finalment el seu renebot Giacomo Domenico, Cassini IV. Les seves obres s'han publicat amb el títol d'Opera Astronòmica.
La sonda espacial Cassini-Huygens fou anomenada en honor seu i de Christiaan Huygens.
Vegeu també modifica
Referències modifica
- ↑ Asimov, Isaac. «Cassini, Giovanni Domenico». A: Enciclopedia biográfica de ciencia y tecnología : la vida y la obra de 1197 grandes científicos desde la antigüedad hasta nuestros dias (en castellà). Nueva edición revisada. Madrid: Ediciones de la Revista de Occidente, 1973, p. 106. ISBN 8429270043.
- ↑ Carson, Mary Kay. Exploring the Solar System: A History (en anglès). Chicago Review Press, 2008, p. 153. ISBN 1613740425.
Bibliografia modifica
- Baum, Richard. «Cassini, Giovanni Domenico (Jean–Dominique)». A: Thomas Hockey (ed.). Biographical Encyclopedia of Astronomers (en anglès). Nova York: Springer, 2007, p. 205-206. DOI 10.1007/978-0-387-30400-7_244. ISBN 978-0-387-31022-0.
Enllaços externs modifica
- Astromia.com, amb la seua autorització.
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Giovanni Cassini» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)
- Taton, René Cassini, Gian Domenico (Jean-Dominique) (Cassini I). Complete Dictionary of Scientific Biography. 2008. Encyclopedia.com. Consulta 1 juny 2014.
- Cassini, Gian Domenico (Cassini I), The Galileo Project