El Giro d'Itàlia de 1969 presentava el principal atractiu en la lluita entre Felice Gimondi i Eddy Merckx per a la victòria final. El ciclista belga fou el primer a demostrar el seu bon estat de forma, en guanyar la tercera i quarta etapa, la primera a l'esprint i la segona en la primera de les dues contrarellotges de la cursa, en la qual no hi hagué gaires diferències. Més grans foren les diferències en la 15a etapa, la segona contrarellotge, de 49 quilòmetres. En aquesta ocasió Merckx superà a Gimondi en un minut i al resta de corredors en més de tres. Amb tot, l'endemà va saltar una notícia impactant, Merckx havia donat positiu en un control antidopatge,[2] la qual cosa suposà la seva expulsió de la cursa. Tot i que el posterior contraanàlisis ratificà el positiu,[3] Merckx defensà en tot moment la seva innocència. Es va parlar molt del tema, suggerint-se, fins i tot, una acció mafiosa contra Merckx.[4][5] El positiu comportava una sanció d'un mes, cosa que li hauria impedit prendre part al Tour de França, però la pena fou sobreseguda i va poder participar en el Tour, on aconseguira la primera de les seves victòries a la general.[5]
Per la seva banda, Gimondi es va trobar amb la maglia rosa i amb pocs rivals per a disputar-li la victòria una vegada fora de combat Eddy Merckx. En un terrible final de carrera, amb diverses etapes d'alta muntanya consecutives, Gimondi sols fou superat clarament en la 21a etapa, guanyada per Claudio Michelotto, finalment segon a la general i vencedor de la classificació de la muntanya. D'aquesta manera Gimondi guanyava el seu segon Giro d'Itàlia.
Equips participants
modifica
En aquesta edició del Giro hi van prendre part 13 equips formats per 10 ciclistes cadascun, per formar un pilot amb 130 corredors.
Classificacions finals
modifica
- Bergonzi, Pier; Trifari, Elio. Un secolo di passioni - Giro d'Italia 1909-2009, Il libro ufficiale del centenario. Milà: Rizzoli, 2009.
Enllaços externs
modifica
Itàlia
San Marino
Classificació General
Rudi Altig (GER)