Giuniano Maio
Giuniano Maio (Iunianus Maius) (Nàpols, vers 1430 - ?, 1493) fou un humanista, filòleg i gramàtic italià.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1430 (Gregorià)  |
| Mort | 1493 (Gregorià) (62/63 anys) |
| Activitat | |
| Ocupació | lingüista |
| Professors | Lorenzo Valla, Giovanni Pontano i Giovanni Tortelli |
| Alumnes | Jacopo Sannazaro |
Biografia modifica
Deixeble de Lorenzo Valla, Tortellio i Giovanni Pontano, i per tant emmarcat en la nova aproximació humanística a la gramàtica clàssica.
Desenvolupà la seva activitat, principalment, en la cort napolitana d'Alfons el Magnànim i Ferran I de Nàpols. Se'l considera la figura més rellevant de les que exerciren la docència a l'Studium universitari de Nàpols, des de la seva reobertura el 1465 fins al 1488.
El seu De priscorum proprietate verborum ("Les propietats dels mots antics"), imprès en una data tan primerenca com el 1475, constitueix un vocabulari de gran importància lexicogràfica i el diccionari llatí més antic imprès a Itàlia.[1]
Obres modifica
Notes modifica
- ↑ Referència: Guido M. Cappelli, El humanismo italiano, Alianza Editorial, Madrid 2007, pàgs. 218-219. ISBN 9788420648804 .
- ↑ Vegeu: Maius, Junianus, De priscorum proprietate verborum; Venetiis, Johannes Rubeus, 23 febrer 1490.Disponible en línia a la Biblioteca Virtual de Andalucía
- ↑ Un exemplar d'aquest tractat (Vocabulari) consta que el tenia l'humanista català Pere Miquel Carbonell a la seva biblioteca