Giuseppe Tornatore
Giuseppe Tornatore (Bagheria, Província de Palerm, Sicília, 27 de maig de 1956) és un escenarista, guionista i director de cinema italià.
 (1990)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 27 maig 1956 (67 anys) Bagheria (Sicília) |
| Dades personals | |
| Religió | Ateisme |
| Activitat | |
| Ocupació | director de cinema, muntador, productor de cinema, guionista, realitzador |
| Activitat | 1985 – |
| Obra | |
Obres destacables
| |
Premis
| |
       | |
Biografia modifica
Molt jove, Giuseppe Tornatore mostra interès per la interpretació i la posada en escena. Amb només setze anys, aconsegueix portar al cinema obres de mestres com Luigi Pirandello o Eduardo De Filippo.
El seu primer èxit audiovisual fou un documental sobre Les minories ètniques a Sicília (Le minoranze etniche in Sicilia), amb el qual va guanyar un premi al Festival de Salerno. Més endavant realitzà, per a la RAI, Diario di Guttuso (Diari de Guttuso). Treballà encara durant un breu període per a la cadena nacional, i se n'ocupà d'alguns programes: Ritratto di un rapinatore – Incontro con Francesco Rosi (Retrat d'un lladre – Trobada amb Francesco Rosi) o Scrittori siciliani e cinema: Verga, Pirandello, Brancati e Sciascia (Escriptors sicilians i cinema: Verga, Pirandello, Brancati i Sciascia). Finalment, el 1984, col·labora amb Giuseppe Ferrara en Cent dies a Palermo (Cento giorni a Palermo).
Dos anys més tard debuta "oficialment" a la pantalla gran amb El senyor de la Camorra (Il camorrista), que tracta del "centre" napolità, i en particular el padrí Raffaele Cutolo i la seva germana. Aquesta pel·lícula és ben rebuda pel públic i la crítica, i li fa guanyar la Condecoració de plata per ser un dels millors realitzadors joves.
La seva trobada amb el cèlebre productor Franco Cristaldi el 1989 fa néixer la que seria l'obra mestra de Tornatore: Cinema Paradiso (Nuovo Cinema Paradiso). Després d'alguns imprevistos sobre la durada de la pel·lícula, és seleccionada al Festival de Cannes, qui li concedeix el premi especial del jurat. A la seva estrena, la pel·lícula és plebiscitada tant per la crítica com pel públic. Obté un Òscar a la millor pel·lícula estrangera. El 1990 filma Tots estan bé (Stanno tutti bene), que explica el viatge d'un pare sicilià a la recerca dels seus fills escampats per tot Itàlia, interpretada per Marcello Mastroianni. El 1991 col·labora a la pel·lícula col·lectiva Especialment diumenge (La domenica specialmente) amb Francesco Barilli, Giuseppe Bertolucci i Marco Tullio Giordana. El 1994 filma Una simple formalitat (Una pura formalità), que el portarà a la Palma d'Or del Festival de Cannes. Aquesta pel·lícula marca un fet important a la carrera del realitzador, que canvia radicalment d'estil. Reuneix dues estrelles internacionals: Roman Polanski i Gérard Depardieu.
Realitza, el 1995, un documental Lo schermo a tre punte (La pantalla de tres punts), en el qual explica "la seva" Sicília (al·lusió a la forma triangular). Encara en aquest any dirigeix L'home de les estrelles (L'Uomo delle stelle), amb Sergio Castellitto en el paper del venedor de somnis. La pel·lícula guanya el David di Donatello i la Condecoració de plata a la millor posada en escena i un premi al Festival de Venècia. El 2009 realitza Baarìa - La porta del vento, que serà triada per representar Itàlia a l'Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa aquell any.
Filmografia modifica
Direcció modifica
Llargmetratges modifica
- Il camorrista (1986)
- Cinema Paradiso (1988)
- Stanno tutti bene (1990)
- Il cane blu, episodi de La domenica specialmente (1991)
- Una simple formalitat (1994)
- L'home de les estrelles (1995)
- La leggenda del pianista sull'oceano (1998)
- Malèna (2000)
- La sconosciuta (2006)
- Baaria (2009)
- La millor oferta (2013)
- La correspondència (2016)
Curtmetratges modifica
- Stella gemella (1996)
- 50º anniversario Oscar Miglior Film Straniero (2007)
- Il mago di Esselunga (2011)
Documentals modifica
- Ritratto di un rapinatore (1981)
- Incontro con Francesco Rosi (1981)
- Le minoranze etniche in Sicilia (1982)
- Diario di Guttuso (1982)
- Scrittori siciliani e cinema (1984), serie TV in quattro episodi
- Lo schermo a tre punte (1995)
- Riccardo Freda (1996), dins de la sèrie Ritratti d'autore
- L'ultimo gattopardo - Ritratto di Goffredo Lombardo (2010)
- Devotion (2020)
- Ennio (2021)
Producció modifica
- Cento giorni a Palermo, dirigida per Giuseppe Ferrara (1984)
- Il figlio di Bakunin, dirigida per Gianfranco Cabiddu (1997)
- Il manoscritto del Principe, dirigida per Roberto Andò (2000)
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Giuseppe Tornatore |