Gladiusita

La gladiusita és un mineral de la classe dels fosfats. Rep el nom per la morfologia del cristall semblant a una espasa de doble tall, del llatí gladius, espasa.

Gladiusita
Fórmula química	Fe₂(Fe,Mg)₄(PO₄)(OH)11(H₂O)
Epònim	espasa
Localitat tipus	Massís de Kovdor, óblast de Múrmansk, Rússia
Classificació
Categoria	fosfats
Nickel-Strunz 10a ed.	8.DF.40
Nickel-Strunz 9a ed.	8.DF.40
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Grup espacial	P2₁
Color	verd fosc, gairebé negre; marró-vermell, marronós
Duresa	4 a 4,5
Lluïssor	vítria
Color de la ratlla	verd oliva
Propietats òptiques	biaxial (-)
Índex de refracció	nα = 1,722 nβ = 1,730 nγ = 1,737
Birefringència	δ = 0,015
Dispersió òptica	r > v
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA1998-011
Símbol	Gds
Referències

Característiques

La gladiusita és un fosfat de fórmula química Fe₂(Fe,Mg)₄(PO₄)(OH)₁₁(H₂O). Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 4 i 4,5. Conté tant Fe³⁺ com Fe2+ en la proporció ideal de 2:1. El color del material tipus es descriu com "verd fosc, gairebé negre". El color marró vermellós i marró de la majoria del material trobat al massís suggereix que una part o la totalitat del Fe²⁺ podria estar oxidat, cosa que podria correspondre a una nova espècie.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la gladiusita pertany a «08.DF: Fosfats només amb cations de mida mitjana, amb proporció: (OH, etc.):RO₄ > 3:1» juntament amb els següents minerals: hotsonita, bolivarita, evansita, liskeardita, rosieresita, rusakovita, liroconita, sieleckiïta, calcofil·lita i parnauïta.

Formació i jaciments

Va ser descoberta al massís de Kovdor, a l'óblast de Múrmansk (Rússia), concretament a la mina de ferro Kovdor Zheleznyi i a la canonada de foscorita-carbonatita. Aquest massís rus és l'únic indret de tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.