Glei
El glei, gleisòl o gleïficació és, en els àmbits de la pedologia i de l'edafologia, un tipus de sòl de composició argilosa i afectat per la saturació permanent o semipermanent d'aigua al llarg de tot el seu perfil vertical —fet que li atorga un color grisenc.[1][2]
Quan el drenatge és pobre i la capa freàtica és alta es desenvolupen els sòls de glei, procés conegut com a estagnació.[2] En aquest tipus de perfils, l'aportació d'oxigen queda restringida per la saturació aquosa. Això provoca el desenvolupament de condicions anaeròbiques, on els microorganismes anaeròbics del sol duen a terme processos de reducció de minerals com ara el ferro.[1]
Els sòls de glei són difícils de conrear, especialment quan la gleïficació la produeix l'aigua de superfície. Aquesta situació és especialment ubíqua als gleisòls de la regió subàrtica.[1]
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Bridges, Batjes i Nachtergaele, Eds., 1998, p. 40.
- ↑ 2,0 2,1 van Breemen i Buurman, 2002, p. 160.
Bibliografia modifica
- Bridges, E.M.; Batjes, N.H.; Nachtergaele, Eds.), F.O.. World Reference Base for Soil Resources: Atlas (en anglès). Lovaina: ISRIC-FAO-ISSS, 1998. ISBN 90-334-4125-X.
- van Breemen, Nico; Buurman, Peter. Soil Formation (en anglès). Springer Science & Business Media, 2002. ISBN 9781402007187.