Golubac
Golubac (en cirílic: Голубац; hongarès: Galambóc; en romanès: Columbei, Golumbacu), és una població al municipi del mateix nom al nord-est de l'actual Sèrbia, a la vora del riu Danubi. Limita a l'est amb Romania, a l'oest amb Veliko Grade i amb Kučevo al sud. La població és de 1.896 habitants d'un total de 9.913 al municipi, en la seva gran majoria serbis amb minoria de valacs.
Localització | |||||
---|---|---|---|---|---|
| |||||
Estat | Sèrbia | ||||
Districte | Districte de Braničevo | ||||
Municipi | Golubac Municipality (en) | ||||
Capital de | |||||
Geografia | |||||
Superfície | 368 km² | ||||
Altitud | 179 m | ||||
Dades històriques | |||||
Esdeveniment clau
| |||||
Identificador descriptiu | |||||
Codi postal | 12 223 | ||||
Fus horari | |||||
Prefix telefònic | 012 | ||||
Lloc web | golubac.org.rs |
Golubac deu el seu nom a la paraula sèrbia Golub, que significa 'colomí' o 'colom'.
A causa de nombrosos jaciments arqueològics al voltant així com a la presència d'un parc nacional, el lloc és una popular atracció turística.
Golubac és també un conegut centre de navegació a vela.
Golubac en l'edat mitjana modifica
Entre els llocs d'interès arqueològic, es troben restes romanes com l'antiga fortificació romana de Diana. Durant l'edat mitjana,[1] els territoris serbis del nord haurien pertangut al Regne d'Hongria i servirien de regions limítrofes amb l'Imperi Romà d'Orient (les terres de la Sèrbia del sud ocupades per Bizanci). Després de la caiguda de Bizanci davant els turcs otomans, Sèrbia passaria a ser part de l'imperi en expansió i el rei hongarès Segimon de Luxemburg s'hauria vist forçat a detenir l'avanç de les tropes islàmiques. Finalment, el 1428 cauria la fortalesa[2] de Golubac a la vora del Danubi, i molts soldats hongaresos, polonesos i serbis serien executats pels otomans. Entre ells, l'heroic cavaller polonès Zawisza Czarny, que hauria lluitat per defensar aquest castell.
Nota modifica
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Golubac |
- ↑ Marika McAdam. Lonely Planet Western Balkans. Lonely Planet, 1 abril 2009, p. 398–. ISBN 978-1-74104-729-5 [Consulta: 5 gener 2012].
- ↑ Francis Davis Millet. The Danube from the Black forest to the Black sea. Harper & brothers, 1893 [Consulta: 5 gener 2012].