Les Gorges de Beteta són un canó fluvial de la Regió muntanyenca de Conca situat en el nord de la província de Conca, entre les moles de Carrascosa i del Palancar o de Sant Cristòfol en els termes municipals de Beteta, Cañizares i Carrascosa, amb una extensió de 804,41 hectàrees. Té aproximadament sis quilòmetres de penya-segats amb més de 80 metres d'altura, excavats en la roca pel riu Guadiela.[1]

Infotaula de geografia físicaGorges de Beteta
Imatge
TipusHoz (es) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Localització
Entitat territorial administrativaBeteta (província de Conca) Modifica el valor a Wikidata
Map
 40° 32′ 57″ N, 2° 07′ 57″ O / 40.5490808°N,2.1324831°O / 40.5490808; -2.1324831
Dades i xifres
Monument natural

Vav ser declarades Monument natural amb el nom de Gorges de Beteta i Embornal de Mata Ases per decret 23/2004 de 02-23-2004 de la conselleria de Medi ambient de Castella - la Manxa.[2]

Un altre element destacable per la seva singularitat i bellesa dins del Monument Natural és l'embornal de Mata Ases, situat a uns 3 km a l'oest de la falç. Es tracta una cavitat que recull les aigües d'un petit rierol i recorre més de 4 km.

Flora modifica

Al peu dels cantils, a les zones més ombrívoles i en les riberes del riu Guadiela es troben agrupacions de til·lers i avellaners. També es troben rodals d'oms de muntanya, aurons, moixera vera i taxus, aquests qualificats en estat de vulnerabilitat. En les parets rocoses i zones més elevades es troben pins, espècie que és la predominant en la Gorga, roure de fulla petita i savines.

Fauna modifica

La llúdria habita en la gorga i és considerada com a espècie vulnerable. El gat salvatge, la gineta i el teixó entre els carnívors i el cérvol i el senglar també viuen o són visitants d'aquesta zona.

Tenen especial importància les coves i avencs de la zona per ser l'hàbitat de nombrosos quiròpters, sent una àrea d'hivernada per a la Ratpenat de ferradura mediterrani i per a la Ratpenat de ferradura gros.

En les cornises dels penya-segats nien els voltors comuns i també l'àguila culebrera, el Aligot comú i l'àguila calçada.[1]

Referències modifica