Viquipèdia

Gorges de Perelha

congost dels Pirineus

Les gorges de Perelha són unes gorges situades al departament francès de l'Arieja, a la regió natural del País d'Olmes.

Infotaula de geografia físicaGorges de Perelha
Imatge
TipusCanyó i àrea protegida Modifica el valor a Wikidata
Localització
Entitat territorial administrativaFrança Modifica el valor a Wikidata
Map
 42° 55′ 55″ N, 1° 47′ 43″ E / 42.9319°N,1.7953°E / 42.9319; 1.7953
SerraladaPirineus Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
Superfície39,58 ha Modifica el valor a Wikidata
IUCN categoria IV:Àrea d'espècies i hàbitats
World Database on Protected Areas
IdentificadorModifica el valor a Wikidata 146993 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Creació1991 Modifica el valor a Wikidata

Estan excavades pel riu Doctoire, afluent de l'Erç Viu i tallen la serra calcària de Plantaurel formant-hi un congost.

Geografia i Història modifica

 
Les gorges de Perelha des de la seva entrada sud.

Les gorges de la Perelha s'estenen per menys de 2 km de longitud, seguint l'eix sud-nord que pren el Doctoire a la sortida del massís de Taba, cap al sud, d'on prové.

Les gorges la comparteixen tres municipis: Perelha a l'est (marge dreta), Ròcafixada a l'oest (marge esquerra), i més marginalment, també a la riba esquerra, al nord-oest, Ilhat.

A les gorges de Perelha s'hi va desenvolupar la mineria de bauxita,[1] que va acollir els guerrillers de la resistència espanyola durant la Segona Guerra Mundial.[2] La mina de Perelha, que subministrava 1.000 tones anuals de mineral de bauxita, va ser explotada pel grup industrial francès Pechiney fins al 1969.

Protecció ambiental modifica

Les gorges la Perelha es beneficia des de l'any 1991 d'un decret prefectural de protecció del biòtop. L'espai protegit ocupa 39,58 ha repartides per les dues ribes del Doctoire.[3]

Fauna modifica

S'hi poden observar ducs eurasiàtics (Bubo bubo)[4] o falcons pelegrins (Falco peregrinus) i aufranys comuns (Neophron percnopterus), espècies que hi han establert la nidificació.[5] També hi viuen diverses espècies de ratpenats.[4]

  •  
    Bubo bubo.
  •  
    Falco peregrinus.
  •  
    Neophron percnopterus.

Flora modifica

HI ha diverses espècies de plantes adaptades a entorns àrids, com ara angelí pirinenc (Teucrium pyrenaicus) o la globularia nana (Globularia repens).[4]

  •  
    Teucrium pyrenaicum.
  •  
    Globularia repens.

Referències modifica

  1. ↑ «Évaluation des ressources minérales françaises ; les ressources en bauxite de la France» (en francès). infoterre.brgm.fr, 1975. [Consulta: 17 abril 2024].
  2. ↑ «Mine de Pereille» (en francès). Curiosites des Pyrénées, 14-11-2010. [Consulta: 17 abril 2024].
  3. ↑ «FR3800252 - GORGES DE PÉREILLE» (en francès). Inventaire national du patrimoine naturel. [Consulta: 17 abril 2024].
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 «Péreille : les gorges» (en francès). pyreneescathares-patrimoine.fr. [Consulta: 17 abril 2024].
  5. ↑ «Les Gorges de Péreille» (en francès). ariegepyrenees.com. [Consulta: 17 abril 2024].

Vegeu també modifica

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Gorges_de_Perelha&oldid=33391947»