Viquipèdia

Gràfica de tisores

La Gràfica de tisores és la representació gràfica del biaix de gènere a les universitats o centres de recerca. Representa el pes dels homes i les dones al llarg de la carrera científica. A l'eix d'abscisses s'indiquen les diverses etapes de la carrera investigadora (des de l'etapa formativa universitària passant pels diferents graus de personal docent i/o investigador, fins als càrrecs més alts, com a professors/es titulars o catedràtics/ques a les universitats o caps de grup als centres de recerca) i a l'eix de coordenades s'indica el percentatge que representen els homes i dones.[1]

Gràfica de les tisores a les universitats catalanes, 2017-2018

La gràfica mostra com, de forma generalitzada, les dones acadèmiques o investigadores, tot i ser majoria en les etapes formatives, es van perdent a mesura que ascendeixen a la carrera científica i són moltes menys que els homes en les posicions de més responsabilitat professional, com professores titulars, catedràtiques o caps de grup. Aquesta realitat dibuixa una forma similar a unes tisores amb un punt d'encreuament que coincideix amb l'etapa del doctorat en què els homes i les dones tenen el mateix pes.[2][3]

La gràfica de les tisores mostra la segregació vertical que viuen les dones al llarg de la carrera científica segons la categoria laboral.[4] Tenint en compte que el desequilibri comença a donar-se al final de l'etapa formativa -una vegada els homes i les dones s'incorporen al món laboral- i que el desequilibri s'accentua a mesura que s'ascendeix a la carrera professional, es pot deduir que les causes de la inversió de les xifres en detriment de les dones es deu a la discriminació per gènere que es dona en els processos de selecció i promoció de la carrera professional, alhora de definir les condicions laborals (condicions i tipus de contracte, bretxa salarial…) i en la concessió de finançament a recerques liderades per dones.[5]  

Dades a Catalunya modifica

 
Proporció homes i dones als centres de recerca de Catalunya, 2016-2019

Seguint la mateixa tendència que a la resta de l'Estat espanyol[6] i que a la Unió Europea,[7][8] les xifres indiquen que a Catalunya la presència de dones com estudiants universitàries i predoctorals i com a professionals científiques, a les primeres etapes de la carrera investigadora, és equilibrada amb els homes, però la seva presència en posicions de responsabilitat, com a caps de grup als centres de recerca, és molt menys freqüent (vegeu gràfica) i evidencia un clar desequilibri. Dels 42 centres de recerca que hi ha a Catalunya només dos estan dirigits per dones.[9] La segregació vertical que s'observa al llarg de la carrera científica entre les professionals que treballen en centres de recerca és equiparable a la de les professionals que duen a terme la seva activitat científica a la universitat (les dones professores titulars o catedràtiques representaven el 2018 el 22% del total).[10]

Segons dades de 2018, la menor proporció de dones com a caps de grup és especialment accentuada en àrees cientificotecnològiques (17%).[9] Fins i tot en àrees de coneixement on les dones estan sobrerepresentades a les carreres universitàries, com el cas de les ciències de la salut (el 73% del total d'estudiants eren dones)[10] elles continuen tenint un pes ínfim en els càrrecs de poder.

Hi ha d'altres indicadors que mostren la discriminació per gènere en la carrera científica en detriment de les dones.[10] Un d'ells és el percentatge de contractes permanents segons el sexe. Les dones ocupen les posicions més precàries o inestables en la recerca. Si bé des de 2007 es produeix una tendència a equilibrar-se el percentatge d'homes i de dones que tenen contractes permanents a les universitats de Catalunya, el 2017 les dones encara representaven el 45% de tots els contractes permanents. Un altre indicador és el percentatge de títols honoris causa atorgats a dones a la universitat pública. El percentatge més alt de dones a qui se'ls havia atorgat aquest títol, entre 2006 i 2016, era el 33% de la Universitat Oberta de Catalunya i es reduïa fins al 7% a la Universitat Pompeu Fabra. El finançament de la recerca i el pes de publicacions liderades per dones són, també, indicadors del biaix de gènere a la ciència. El 2018, el 29% del total de recerques finançades a través de convocatòries competitives eren liderades per dones i la darrera dada disponible mostrava que el 12% de les publicacions científiques eren encapçalades per una dona, el 30% l'autoria era compartida i el 58% de les publicacions restants estaven liderades per un home.[10]

Causes del biaix de gènere a la ciència modifica

La pèrdua de dones al llarg de la carrera científica, tal com succeeix en d'altres àmbits professionals, és el resultat de barreres invisibles que limiten l'ascens a la carrera professional o sostre de vidre i, també, a forces invisibles que retenen a les dones a treballs de menys prestigi o salari, l'anomenat terra enganxós.[11]

Algunes d'aquestes barreres o forces invisibles que dificulten a les dones arribar a càrrecs de poder són les següent:[12][13][14][15][5][16][17][18]

  • La discriminació per gènere basada en estereotips que es produeix alhora de contractar, promocionar, avaluar i finançar la recerca.[19][20][21][22]
  • La cultura androcèntrica a les institucions científiques fa que predominin els valors tradicionalment masculins (competitivitat, individualisme, interès personal, ...) i no es tenen en compte les necessitats i interessos de les dones, per exemple, pel que fa la conciliació de la vida familiar i professional.[14][17]
  • Les baixes per maternitat en un context de falta de polítiques de cures i de poca promoció de la corresponsabilitat.[23][17]
  • Els factors psicosocials i culturals que relacionen la masculinitat amb el lideratge, l'autoritat i amb la presa de decisions.[24][17]

Impacte del biaix de gènere a la ciència modifica

Obstaculitzar la plena participació de la dona a la ciència genera un impacte negatiu a la ciència i a la societat en general. Suposa una pèrdua de potencial intel·lectual,[25] així com limita la meritocràcia acadèmica, la competitivitat i l'excel·lència. La manca de diversitat en els equips de recerca perpetua una cultura organitzativa androcèntrica centrada en la competició i afavoreix la presa de decisions verticals, així com suposa un biaix en la selecció dels temes de recerca rellevants, de les metodologies i de les veus a qui es dona autoritat.[18]

Accions i bones pràctiques modifica

Els darrers 15 anys, la comunitat internacional i el govern d'Espanya i de Catalunya, han fet un esforç per integrar la perspectiva de gènere en totes les etapes de la carrera científica i promoure un canvi en la cultura organitzativa mitjançant diverses accions.[26][27][28][29] El 2016, amb l'objectiu d'aconseguir l'accés i la participació plena de les nenes i les dones a la ciència, l'Assemblea General de les Nacions Unides va decidir proclamar el dia 11 de febrer com el Dia Internacional de les Dones i les Nenes en la ciència.[30]

Accions i bones pràctiques per corregir el biaix de gènere a la ciència proposades per organismes nacionals i internacionals i comissions de treball sobre dona i ciència són:[26][27]

  • Sensibilitzar les comunitats científiques i donar més visibilitat a les dones en el context científic.
  • Promoure la recerca inclusiva i desmasculinitzar els equips directius i comitès d'avaluació.
  • Incloure la perspectiva de gènere en l'avaluació de projectes i de les publicacions.
  • Afavorir la reincorporació de les dones a la carrera investigadora després de la baixa per maternitat i activitats de cures familiars
  • Revisar i millorar les mesures per a la conciliació i sobre condicions laborals
  • Revisar models que s'hagin aplicat amb èxit en altres sistemes de recerca internacionals.
  • Monitorar la implementació de les diverses mesures i accions.

Referències modifica

  1. ↑ «Informe Mujeres Investigadoras CSIC 2020 | Ciencia y más» (en castellà), 03-07-2020. [Consulta: 10 juliol 2020].
  2. ↑ Ruiz-Muñoz, D. «Women and science: from photography 51 to the scissor graph. Have we progressed much at all?» (en anglès americà), 28-04-2017. [Consulta: 22 març 2020].
  3. ↑ «Tisorada al sexisme acadèmic», 23-07-2016. [Consulta: 23 març 2020].
  4. ↑ Pastor, Inma,; Pérez, Anna (coord.) El biaix de gènere en el reclutament, la promoció i la retenció del personal a les universitats. Informe 2019. Política universitària. Núm 5. Xarxa Vives d'Universitats [Castelló de la Plana], 2019.
  5. ↑ 5,0 5,1 Gvozdanovic, Jadranka. Implicit bias in academia: A challenge to the meritocratic principle and to women's careers – And what to do about it. Advice Paper, No 23. League of European Reearch Universities [Leuven], 2018.
  6. ↑ Informe Mujeres Investigadoras, 2019. Consejo Superior de Investigaciones Científicas [Madrid], 2019.
  7. ↑ «She figures 2018.» (en anglès), 11-03-2019. DOI: 10.2777/936. [Consulta: 22 març 2020].
  8. ↑ «She figures : gender equality in Research and Innovation in the European Union : doctoral graduates.» (en anglès), 30-10-2019. DOI: 10.2777/280832. [Consulta: 22 març 2020].
  9. ↑ 9,0 9,1 «Dona i ciència | Centres de Recerca de Catalunya». Arxivat de l'original el 2020-03-19. [Consulta: 22 març 2020].
  10. ↑ 10,0 10,1 10,2 10,3 «Indicadors sobre Dona i ciència.». Comissió de Dona i Ciència del Consell Interuniversitari de Catalunya. Arxivat de l'original el 2019-07-28. [Consulta: 22 març 2020].
  11. ↑ Guil, Ana «Techos universitarios de cristal blindado» (en castellano). Investigaciones Feministas, 7, 2, 19-12-2016, pàg. 25–39. DOI: 10.5209/INFE.53964. ISSN: 2171-6080.
  12. ↑ Rodríguez, Eugenia; De León, Nadia. El efecto tijera en la carrera científica de las mujeres. En Foro abierto de ciencias Latinoamérica y el Caribe. CILAC, Panamá, 2018.
  13. ↑ Sánchez, Inés.; De la Rica, Sara.; Dolado, Juan José. Libro Blanco. Situación de las Mujeres en la Ciencia Española. Ministerio de ciencia e innovación [Madrid], 2011.
  14. ↑ 14,0 14,1 Berbel Sánchez, Sara. Directivas y empresarias : mujeres rompiendo el techo de cristal. 1ª ed. en lengua castellana. [Bellcaire, Gerona]: Aresta, 2013. ISBN 978-84-939597-8-4. 
  15. ↑ «diagrama de tijera» (en espanyol europeu). [Consulta: 22 març 2020].
  16. ↑ Clark, Jocalyn; Horton, Richard «What is The Lancet doing about gender and diversity?» (en anglès). The Lancet, 393, 10171, 09-02-2019, pàg. 508–510. DOI: 10.1016/S0140-6736(19)30289-2. ISSN: 0140-6736. PMID: 30739674.
  17. ↑ 17,0 17,1 17,2 17,3 La igualdad de oportunidades : los discursos de las mujeres sobre avances, obstáculos y resistencias. Barcelona: Icaria, 2003. ISBN 84-7426-681-5. 
  18. ↑ 18,0 18,1 Güell, Eduard.; Solans, Maite.; Adam, Paula. «Gènere i ciència: cap a una recerca inclusiva per ser transformadora». Annals de medicina, 102, 2019, pàg. 132-134.
  19. ↑ Reuben, Ernesto; Sapienza, Paola; Zingales, Luigi «How stereotypes impair women's careers in science» (en anglès). Proceedings of the National Academy of Sciences, 111, 12, 25-03-2014, pàg. 4403–4408. DOI: 10.1073/pnas.1314788111. ISSN: 0027-8424. PMC: PMC3970474. PMID: 24616490.
  20. ↑ Jappelli, Tullio; Nappi, Carmela Anna; Torrini, Roberto «Gender effects in research evaluation» (en anglès). Research Policy, 46, 5, 01-06-2017, pàg. 911–924. DOI: 10.1016/j.respol.2017.03.002. ISSN: 0048-7333.
  21. ↑ Shen, Yiqin Alicia; Webster, Jason M.; Shoda, Yuichi; Fine, Ione «Persistent Underrepresentation of Women's Science in High Profile Journals» (en anglès). bioRxiv, 02-03-2018. DOI: 10.1101/275362.
  22. ↑ Head, Michael G.; Fitchett, Joseph R.; Cooke, Mary K.; Wurie, Fatima B.; Atun, Rifat «Differences in research funding for women scientists: a systematic comparison of UK investments in global infectious disease research during 1997–2010» (en anglès). BMJ Open, 3, 12, 01-12-2013, pàg. e003362. DOI: 10.1136/bmjopen-2013-003362. ISSN: 2044-6055. PMC: PMC3865386. PMID: 24327360.
  23. ↑ Kleven, Henrik; Landais, Camille; Søgaard, Jakob Egholt «Children and Gender Inequality: Evidence from Denmark» (en anglès). American Economic Journal: Applied Economics [Cambridge, MA], 2018-01, pàg. 181-209. DOI: 10.3386/w24219.
  24. ↑ Kark, Ronit; Eagly, Alice H. Gender and Leadership: Negotiating the Labyrinth (en anglès). Nova York, NY: Springer New York, 2010, p. 443–468. DOI 10.1007/978-1-4419-1467-5_19. ISBN 978-1-4419-1466-8. 
  25. ↑ «Asociación de mujeres investigadoras y tecnólogas». [Consulta: 22 març 2020].
  26. ↑ 26,0 26,1 «Integrating gender equality into academia and research organisations : analytical paper.» (en castellà), 31-01-2019. [Consulta: 23 març 2020].
  27. ↑ 27,0 27,1 «Practical Guide to Improving Gender Equality in Research Organisations,» (en anglès). [Consulta: 23 març 2020].
  28. ↑ «Mujeres y Ciencia | Consejo Superior de Investigaciones Científicas - CSIC - csic.es». [Consulta: 23 març 2020].
  29. ↑ «Dones i ciència». [Consulta: 23 març 2020].
  30. ↑ «Initiatives for Women and Girls in Science» (en castellà), 31-01-2018. [Consulta: 23 març 2020].

Vegeu també modifica

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Gràfica_de_tisores&oldid=31716576»