La gramaticalització és un procés que pot experimentar un mot consistent a adquirir un rol gramatical (nexe, auxiliar de perífrasis verbals, etc.). Sovint comporta una dessemantització, és a dir, perdre tot o part del seu significat bàsic.

Altres exemples són el verb anar, que no significa 'desplaçar-se' en una oració com Vaig perdut o Vaig fent; o la paraula via, que en principi es pot considerar un sinònim (encara que sigui parcialment) del mot camí, però quan es diu Un vol a Praga via Zuric en realitat funciona com un nexe (com una preposició forta), ja que no es passa per cap via o camí físics, sinó que es conceptualitza una ruta.

La gramaticalització té sentit si s'analitza una llengua amb una perspectiva històrica. Per tal de veure bé aquest procés va bé centrar-se en el mot haver. En llatí el verb habere significava 'tenir'. En les llengües romàniques (català, francès, occità, galaicoportuguès, espanyol, italià, etc.), és a dir, les que són continuadores del llatí, aquest verb no s'empra amb el sentit de 'tenir' (en català es diu tenir o posseir, per exemple), sinó com a auxiliar dels temps perfets: He vist una cosa. També s'empra com a auxiliar d'obligació: He d'anar-me'n. Precisament en llatí la construcció d'obligació, amb habere posposat, va donar els temps de futur de les llengües romàniques: el futur cantaré, cantaràs, cantarà, cantarem, cantareu i cantaran és una consolidació de les expressions cantar he ('he de cantar'), cantar has, cantar ha, cantar hem, cantar heu i cantar han. En aquest cas, el procés de gramaticalització ha arribat fins al final, ja que les formes del verb haver funcionen com a morfemes de conjugació gramatical. Amb el sentit de 'tenir' només roman en determinades construccions (Veges si pots haver això!, dit a algú quan se li llança una cosa), i només en algun cas és intercanviable plenament amb tenir (per exemple, heure-se-les amb algú [o haver-se-les amb algú] i tenir-se-les amb algú, amb el sentit de discutir-s'hi o barallar-s'hi). La comparació interlingüística permet veure millor aquest ball d'usos: quan en català o espanyol es diu haver seguit de participi, en portuguès es diu tener.

Els lingüistes que treballen amb el cognitivisme han desenvolupat explicacions suggeridores sobre les motivacions per a la dessemantització i la gramaticalització, com ara què s'imagina el parlant quan utilitza un mot i hi dona un sentit nou, sovint per una metàfora o una metonímia.

Bibliografia modifica

  • Haiman, John "From V /2 to Subject Clitics: Evidence from Northern Italian" pp 135–158 Approaches to grammaticalization: Focus on theoretical and methodological issues edited by Elizabeth Closs Traugott, Bernd Heine. John Benjamins Publishing 1991.
  • Hopper, Paul J. and Elizabeth Traugott. Grammaticalization. Cambridge: Cambridge University Press, 2003.